Altres temps

Records d'altres  temps

amb  molts més  somriures  

que  no pas recances.

Tan  lluny, els dies.
Tan distants,  els llocs.
Tan absents, les  persones.

Això  era  una altra  vida.

Inventem refranys del segle XXI

Avui  a Can  McAbeu,  torna  a tocar endevinar  quin refrany  representa  aquesta  imatge.

Si teniu  ganes d'endevinar  l'autèntic refrany  amagat  aneu  cap allà.

Però  si teniu ganes  d'inventar-ne  i de jugar  amb  la imatge  per  crear  nous refranys  del nostre segle,  aleshores  no cal que aneu enlloc,  aquí  mateix  podeu proposar-los.

Jo  ja en porto  dos:

Si s'ha quedat sense feina 
fa bé d'agafar una altra eina! 
............................................................... Carme
 Tot ho sap i tot ho fa 
de pescador a hortolà!
 ................................................................Carme
 Moltes feines ha de fer l'obrer, 
per cobrar-ne alguna  bé. 
................................................................McAbeu
 Treballem sense parar, 
que molts impostos hem de pagar.
................................................................McAbeu
Un bon català 
mai té por de treballar
..............................................................Assumpta
Mostra alegria de viure, 
qui treballa amb un somriure
 ..............................................................Assumpta 
 Per treballar mentre reia 
en Joanet dels mals s'abstreia 
.............................................................Assumpta 
Qui de tot sap fer una mica 
la rialla s'amplifica.
.............................................................Assumpta
 Si treballes tant, 
aviat acabaràs petant 
...............................................................JpMerch
 De porc i de banquer 
se'n ha de venir de mena 
 .............................................................Joan Gasull
La natura et dóna feines, 
tu hi has de posar les eines. 
..............................................................M Roser
 Treballant a la natura,
no faràs massa fortuna. 
..............................................................M Roser
 El jardiner fa pastetes, 
 perquè vol plantar floretes.
..............................................................M Roser
Qui treballa amb alegria, 
 se li fa curt el dia. 
..............................................................sa lluna
Si la jornada ha estat dura, 
el descans tot ho cura.
...............................................................sa lluna
Des del miner fins el artesà, 
ningú s'escapa d'aquest mal 
faci fred, faci calor, 
tots a suar que cal! 
..............................................................sa lluna 
 Si estàs ben enfeinat, 
el gat estarà despentinat. 
................................................................rafel
Pel maig una mica de tot faig. 
.................................................................rafel
La feina la fan els cansats. 
.................................................................rafel
Cada feina té la seva eina. 
..................................................................rafel 
Càstig diví és el treball... 
però qui no en té malament rai! 
.................................................................Glòria
D'entre totes les feines que sap fer bé, 
la millor la de porcater! 
 ..............................................................El porquet


 PD: AFEGEIXO LES APORTACIONS DE LA KHALINA QUE NO SÓN INVENTATS,
 PERÒ S'HI ADIUEN BEN BÉ:

No és bon carreter 
el qui no ha bolcat tres vegades. 
..................................................................Khalina
 Per ser puta de cassoleta, 
més val tenir la figa queta.
..................................................................Khalina

Cargols

Reunió de cargols  a la tanca de fusta  un diumenge  al matí.


Els  assistents  hi són des  de la darrera  pluja,  però  s'han tancat a la closca  i la reunió  no comença.


La  crònica  es  fa  molt avorrida...


Han d'esperar  que plogui  per  entrar  en acció.


Potser  demà...

Mallerenga blava

Cant de la mallerenga  blava

Crida  i  xiscla  amb  veu  potent...  i  no sembla  pas  enfadada  sinó  contenta.

Amb  una branca,  algun cuc  que troba per  terra i les  engrunes de pa que li deixem,  en té  prou  per estar ben contenta.

Els  seus  ous  tenen  un diàmetre  comparable  a una moneda  d'un cèntim...  sí,  sí,  d'un cèntim.

Tan poqueta  cosa...  i tan  boniques  que són. 

LLIBERTAT

Lluny,  sempre massa  lluny,

Llueixes com un ocell  a ple vol.

I et  seguiríem si fóssim valents.

Bandits  et  roben

Enfonyada  entre paraules brutes.

Remuntem el vol.

Tocatardans  en  aquesta  trobada

Alçarem  les  mans  per provar  de

Tocar  el cel amb el cap dels dits.

   

He  aPARAULAt

la paraula Llibertat,

perquè ens  fa  falta,

perquè l'estem perdent,

perquè està  maltractada,

perquè la llegeixo tergiversada,

perquè la desitgem profundament.

perquè  l'estimem  profundament

Moleskine gegant - 8 - L'Androna o l'Escala Gallega

Androna

Segona versió...

La  primera  aquí

Baixo,

...

lentament

...

escales

que s'estrenyen.

Una dona

camina

pel pas estret.

No ens trobarem pas.

La deixo marxar.

No és ella.

No  ho ha estat  mai.

Només  m'ho sembla.

La  veig  arreu.

...

Encara

L'aquarel·la  sense  la  llum  de  tarda,  esbiaixada  sobre  el dibuix,  que en fer  la  foto l'afavoria  tant.
En realitat   era  així  de  bullida  i de plana.
El  que  pot  arribar a fer una  llum adequada,  encara  que jo no sabia  que  ho era...  

I  intentant  copiar  amb aquarel·la   les ombres  aleatòries  de la  primer a foto  ha quedat  així:

Interessant  l'experiència  de  les  casualitats  ...  i  divertida!

Després  d'haver  rumiat,  tant  bé  com va  saber,  les  ombres  i les  clarors  dels  dies i  de les  hores  i havia  pogut  adjudicar  a cadascun d'ells,  a ell  i a ella,   les  ombres  que  els corresponien...  va  baixar  decidit,  un cop  més  les  escales  de  l'Androna,  esperant  retrobar-la  de nou.  Curiosament  i també  inexplicablement,  ella  tornava a  ser allà.  Un cop més.  L'era  o no l'era,  depenent  del dia... segons  si s'ho creia  a  no.  Avui  però  ho tenia  clar,  era  ella,  ho havia de ser  i si no  ho era,  no importava,  la  buscaria.
-  Eva! 
Ella  es  va  girar,  primer  sense contestar.  Va  somriure  i  al  cap  d'uns  instants li va  preguntar:
- Què  hi fas aquí?   em pensava  que  vivies a  ciutat.
- No, no visc  aquí,  només  vinc  per baixar  les  escales i  veure't mentre  tu  passes  per  baix.
- Hi passo  cada  dia!  
- Jo  ja  t'he  vist  tres  vegades,  comptant  avui.
- Sí,  home!  No t'ho creus  ni tu!  Per  què  no m'has  dit  res?
- Pensava  que somiava,  que  veia  visions...  però  m'agrada  haver-te  trobat.  Estic  content  de veure't.  
- Vols  venir  a casa?  Et  convido  a berenar.  Jo també  estic  contenta de  veure't.
.....
-  Au  va  vine!
I  van marxar fins  a la  següent  cantonada,  allà  vivia  l'Eva,  tota  sola  des  de feia  tres  anys, des que es  van separar.
- Encara estàs  sola?
- No,  només visc  sola.  No n'estic.  I tu?
- Jo també  visc  sol.   A  prop,  tot  just   25 quilometres  d'aquí.  Com han pogut passar  tres  anys  sense  veure'ns?
- No t'ho sabria  dir.  Les  coses van com van.  El  que hem de fer  és  aprofitar  que ens  hem trobat.  Escolta,  avui  és dissabte, queda't  fins  demà,  tinc  moltes  coses  per explicar-te.   
- D'acord,  m'agradarà  escoltar-te.  Sempre  he  après  moltes coses  de tu.  Llàstima  que  a vegades  no t'acabava  d'entendre  del tot.
- Ara,  sense  cap lligam  formal entre  tu i  jo,  crec  que m'entendràs  millor.  
- Ja  veig,  continues  inventant-te  la  vida!  I  a  sobre,  segur  que  et funciona!
- Sí...  em funciona...   


Ell  la va  abraçar,  no hi havia  res  que li agradés  més  que  veure-la  somriure i veure-la  feliç  i  ell  la veia feliç...  de la seva vida  i  també  d'haver-se  trobat  de  nou. I  ella  s'hi va  arraulir, desitjant  que  aquest  cop  ell pogués  entendre-la.

Un ram de vesc a la porta

Encara  que  la teva  porta   no s'obria...

Ella hi va deixar un  ram de vesc,  amb els millors  desitjos.

Una porta  bé s'ha d'obrir un dia  o altre.

*********************

PD:  Participeu  a votar  la paraula  que Roda el món i torna al blog  aPARAULARÀ  el dia 9  de maig.  Trieu la que més us agradi.

Castellnou

Un dia es va encastellar com si la seva  persona fos una fortalesa  inexpugnable. Per més que  intentava posar vidres per  crear transparències,  per  més  que  es  deixava  guarnir  de les  fulles  tan tendres  que  es feien grogues  amb la claror  del sol....  Encara que volia  assuaujar  les aparences.  La  realitat  es  mantenia.  Es va convertir  en un castell,  de pedra  freda  i era  molt  difícil  de  poder-hi  entrar.  Va  passar  el temps,  sense  canvis,  fins que un dia  clarivident, va  començar  a enderrocar  muralles,  poc  a poc.

Castellnou  dels  Aspres  (Conflent)

De lluny  i amb  el Canigó  nevat  al fons

PD:  Participeu  a votar  la paraula  que Roda el món i torna al blog  aPARAULARÀ  el dia 9  de maig.  Trieu la que més us agradi.

Flors entre les pedres

Sense  substrat

ni terra,  ni aliment.

Pedres  i flors.

La pedra  a tot el mur.

Les flors només un punt.

PD:  Participeu  a votar  la paraula  que Roda el món i torna al blog  aPARAULARÀ  el dia 9  de maig.  Trieu la que més us agradi.

Hi ha un gat amagat - Eus

Passejant  pel poble  d'Eus,  cada  porta  tenia  un encant especial  i cada  finestra  era  una sorpresa.  Les  glicines,  havien envaït  de penjolls  liles,  tot  el poble  i    jo  no  podia  parar  de  recollir  racons  i idees  per  pintar.   Hi havia  un  gat,  gris  fosc,  de  pèl  gruixut  i lluent,  que  vigilava  el carrer,  amagat  rere  un finestró.  Tot  just  treia  mig  cap  i la cua  bellugadissa.  Vaig  descobrir  el  gat  amagat!