Sèrie flors i herbes de muntanya 1

Vora del llac,
estirats damunt de l'herba.
Les flors i el cel.
Els ulls i el bes,
La mà i el cos.
L'aigua silent.
El sol i el foc.
La pau i el temps.
L'estiu calmós.

Em regalen uns verbs, i com que són molt bonics, els utilitzo...

Vora el llac, 
estirats damunt de l'herba,
Oloro les flors i el cel.
Escolto els teus ulls i el bes.
Toco amb la mà i el cos.
Admiro l'aigua silent, 
i el foc i el sol.
Reposo en la pau i el temps.
Respiro l'estiu calmós

.... o bé si sembla massa... (com diria en Miquel Martí i Pol) 

Vora el llac, 
estirats damunt de l'herba,
Admiro les flors i el cel.
Oloro els teus ulls i el bes.
Escolto la mà i el cos.
Toco l'aigua silent, 
Reposo al sol i al foc.
Respiro la pau i el temps
Respiro l'estiu calmós.

... o bé si sembla massa... (com diria en Miquel Martí i Pol)

Vora el llac, 
estirats damunt de l'herba,
Respiro les flors i el cel.
Toco els teus ulls i el bes.
Reposo la mà i el cos.
Escolto l'aigua silent
i encara el sol i el foc.
Admiro la pau i el temps
Oloro l'estiu calmós.

Voltants de Camprodon

Els mots s'alcen per sobre dels silencis, 
fan com les herbes més altes 
que ens donen la textura del camp, 
per sobre de la uniformitat, ran de terra.
Estiren 
les seves tiges vermelloses sobre el verd 
i pinten d'un nou color, el prat, 
tal com les paraules 
ens canvien el color dels horitzons del cor.

Tres fulletes del capdavall d'una branca 
se m'apropen davant dels ulls.
I espero el bes que ens retorna al camí, 
la mà dins la mà, compassant el pas.

Última pista!!!

L'última pista ens la donen els dibuixos, l'ermita de Sant Pau, que és la imatge més característica d'un poble, on la gent és especialment amable, qui sap si deu ser perquè es diu que mai no saben quina hora és.

Sembla que amb aquesta pista, ja tothom ho ha endevinat: la Teresa Duch, que ens ha posat la resposta al descobert, En Xavier Pujol, que ja ho dóna per descomptat, en Pere, en XeXu, en Garbí...

Pista nº 3

Pista nº 3: sota l'ermita que identifica al poble, raconets plens d'encant

1.- Com ja us  deia dimecres la primera encertant ha estat la M Roser
2.- L'Assumpta i en Josep Lluís, a duo, han encertat de cop la comarca i el poble, no hi ha com el treball en equip.
3.- En Mc, també ho ha encertat
4.- Sa lluna,  des de Mallorca, també!!!

UN APLAUDIMENT A TOTS.
Demà, diumenge, última pista i últim dia del joc...

Pista nº 2

Pista nº 2:   és un poble mediterrani, amb els carrers estrets i les seves cases blanques i esglaonades ...

La Maria Roser ha estat la primera encertant de la població a endevinar.

Endevineu quina comarca és i quin poble és???

Com cada any, més o menys per la segona quinzena d'agost, us proposo el joc d'endevinar un poble. Tindrà una durada d'una setmana amb 4 pistes  diferents i 4 dibuixos diferents: dilluns, dimecres, divendres i diumenge.

Només amb la informació que us dóna aquest dibuix, sabríeu endevinar a quin tipus de comarca pertany el poble a descobrir?

Pista nº 1 per situar la comarca: L'agricultura destaca en les seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya.

PD: ja que el joc dura tota la setmana, si us plau, les solucions per mail, ja que així permet tenir més encertants. Gràcies.

Amb aquesta primera pista, ja tinc dues respostes de la comarca encertades:

En McAbeu, el primer

La M Roser la segona.

En Pere segur que també, però ell espera a tenir una informació exhaustiva... 

Ara cap a buscar la població...

Casa i paller de La Roca

Deixarem el passat amuntegat com les bales de palla. Reservat tranquil·lament, per si el necessitem.
Però ara, obrim les portes i deixem circular el temps lliurement. Saps? Podem barrejar una bala de palla del passat, una jardinera amb flors de present i un paisatge amb horitzons de futur. I no hi ha res de precís que calgui dir. Ni cap manera concreta de ser que sigui obligatòria.  Repintem els mots com qui repinta de blau la vella porta.

I fem que cada gest construeixi un nou instant.

Si encara ens queda un vehicle per viatjar, l'agafarem i si no ens en queda cap anirem a peu...
No necessito pas oblidar tot el què som i encara menys com volem ser.

Església de La Roca

Em despullo de tots els colors i ornaments.
Només les línies més simples em defineixen la vida.
Pujaré poc a poc les escales, per tornar-les a baixar de seguida.

Tronc de buguenvíl·lea

De tan immensa
jo no puc abastar-te.
Un sol bocí.

Relats estiuencs de la Carme - cargolets

Els cargols, amb pijama de ratlles, 
dormen al sol damunt les tiges blanques.
Si no plou, es quedaran sempre a casa,
allargant l'espiral i fent la migdiada.

Participacions;

l'Assumpta amb Els cargols
En McAbeu amb A caçar cargols o el context és molt important
En XeXu amb Cargolins
En Joan Gasull amb La memòria dels cargols
l'Alfred Russel amb el conte Capacitat de càrrega
Elfreelang amb el conte Cargolets