dimecres, 6 d’agost de 2008

Tòquio Blues d’Haruki Murakami


Tòquio Blues ens explica la maduració i l’evolució pel que fa a les relacions sentimentals i sexuals d’un jove estudiant de Tòquio.

El llibre, a part de múltiples referències de la literatura occidental que van sortint, per les obres que llegeix el protagonista, per a mi té dues referècnies bàsiques: La muntanya màgica de Tomàs Mann i El vigilant en el camp de sègol. Sembla que Murakami les admira les dues. Pel que a a la muntanya màgica, estic d’acord amb ell, però pel que fa al vigilant en el camp de sègol, crec que Tòquio blues li dóna quaranta voltes, tot i tractar un tema semblant.

Algun cop surt la referència, quan li diuen al protagonista que parla com el del vigilant del camp de sègol. I no! Aquest protagonista parla d’una manera molt més interessant que l’altre.

“Mentre vaig escrivint de memòria, de tant en tant m’assalta un sentiment d’inseguretat i em pregunto si no m’he oblidat del més important, si dintre meu no hi ha una part fosca, una mena de llimbs on tots els records importants s’acumulen i s’acaben convertint en un amena de fang tou.”

Aquesta mena de reflexions se m’encomanen i em poso a pensar si en alguns anys i/o en alguns aspectes de la vida, no m’ha passat a mi una cosa semblant amb els meus records.

5 comentaris:

  1. hola,
    nova etapa? això està bé, si senyora! això del fang tou...
    jo tinc per llegir sauce ciego, mujer dormida del mateix autor, a veure que tal.
    per cert, llegint Onatge en relats en català he vist que també hi ets aficionada.
    no si és el que jo dic sempre, el món pot arrivar a ser tant petit!!
    t'aniré llegint.

    ResponElimina
  2. bona nit, carme

    canvi de moments? qualsevol cosa que faces... t'anirà bé, ja ho voràs.

    això que dius de la inseguretat i del fang... bufff... però de fet lo fang és argila i aigua... una mica com les paraules... que a vegades se desfan entre els dits... o s'aterrossen de mala manera... i altres vegades mos acompanyen a trobar formes concretes o abstractes i a disfrutar "moments"

    ara m'has fet recordar un parell de vídeos que vaig trobar al youtube fa un temps... un és un fragment preciós de la pel·lícula "ghost"... l'altre... espero que també t'agrade :)

    m'ajudaràs a fer baixar els camins (que a vegades se'm queden encallats i fins i tot m'ofeguen)

    bona nit... i gràcies :)

    ResponElimina
  3. Hola Menta fresca, Hola Iruna!

    Sabeu què? El bloctum em diu que està a punt d'omplir-se l'espai del meu blog i ja me n'he començat a preparar un altre. Enm fa gràcia omplir-lo del tot... i a verue què passa quan ja no hi cap res més. Esepro que no exploti!

    Si que m'agrada llegir a Onatge. A vegade s em costa localitzar-lo a relats en català, però hi vaig.

    Iruna, a mi baixar camins i pujar-los m'agrada molt. De fet els camins m'encanten, em sedueixen. Quan veig un camí bonic i no m'hi puc ficar me'n recordo per un altre dia. Els teus camins són bonics. Si es tracta de desencallar-los, ja m'agrada.

    Per què t'ofeguen els teus camins? Deixa'ls, torna-hi, aparta-te'n i apropa-t'hi, segons et vingui de gust.

    T'hi acompanyaré en de gust, encara que de moment estic una mica apartada dels ordinadors.

    ResponElimina
  4. L'enhaborabona per haver "omplert" el Col·lecció de Moments i per encetar una segona part! La veritat, mai havia pensat que els blogs puguessin tenir un final per temes d'espai...

    Fa temps vaig llegir Tòquio Blues i El meu amor Sputnik de Murasaki. Totes dues obres, tot i que amb una temàtica i un estil semblants, em van agradar molt. Trobo que els escriptors japonesos, en general, saben copsar i transmetre la bellesa de les situacions i les imatges més quotidianes d'una manera especial.

    D'altra banda, però, no coincideixo amb tu pel que fa a Salinger. Em sembla que ja n'havíem parlat alguna altra vegada. El vigilant del camp de sègol és una de les meves obres preferides. Potser perquè va ser de les primeres - o potser la primera - novel·la que vaig poder llegir en versió original anglesa sense haver de fer servir massa el diccionari. En fi, que la vaig trobar genial. Sobre gustos no hi ha res escrit, que diuen...

    La Muntanya màgica em va impressionar molt, però se'm va fer un pèl massa llarga.

    ResponElimina
  5. Hola Teresa, em sembla que això d'omplir un blog, es refereix als bloctums. Estic al 90% d'ocupació.

    Si, que havíem parlat de Salinger i crec que la diferència pot estar el l'original i la traducció. El llenguatge adolescent traduït, se'm va fer pesadíssim. Pot ser que l'original fos genial.

    La muntanya màgica em va seduir, si que és llarga, però no se me'n va fer.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari