divendres, 3 d’octubre de 2008

Començament



El camp silenciós,
les cases tancades o buides
potser girades d'esquena.
Només els núvols atrafegats,
miren d'omplir el retall de cel.
La més petita fa un un nuvolet de fum
per desmentir-me els pensaments.
Potser no podré mesurar mai:
Quanta pau ens pot encomanar
un racó de muntanya.
Quants records amaga cada pedra.
Quanta vida ens ensenya per davant.
Vaig començar a viure, just aquí,
en la més gran innocència dels 15 anys.
* * * * *
Ara una versió reduïda...
què tal?

Silenci a la terra.

Cases tancades.

Núvols que creixen.

I un fil de fum.

La pau s'escampa

les pedres parlen

la vida, encara,

al meu davant.

Aquí, l'inici.

Tendres 15 anys

* * * * * * *

Versió més reduïda encara:

La terra calla.

Núvols cobreixen el cel.

Records tan tendres

m'indiquen el futur.

El bell lloc del despertar.



La síntesi màxima oferta per Cinzia:
RECORDS DE
TERRA I NUVOLS
NO VULL DESPERTAR-ME!

17 comentaris:

  1. Encara podries intentar reduir-a mé si fer-ne un haikú o un tanka. L averitat é sque me les he llegit dues o tres vegade si no m'acabo de decidir. Suposo que depèn del moment.
    Sóc molt mal jutge, jo.

    ResponElimina
  2. es que no conservem a l'anima la inocencia dels 15 anys per sempre.

    ResponElimina
  3. Doncs mira, per a mi el segon. Els darrers versos són preciosos. Clar, rotund, tendre alhora, com els quinze anys de què parles. Quina sort poder tenir uns quinze anys així. Petons.

    ResponElimina
  4. Me he quedado de piedra como las casas,primero veo una estupenda foto y una no menos estupenda versión tuya en dibujo,ya tenía los ojos como platos cuando viene el no va más,el más difícil todavía:un poema de tres maneras diferentes.Tu creatividad me asombra,me gusta y siempre me deja la impresión de que me pierdo algo más.Un abrazo

    ResponElimina
  5. Pero tengo una duda : ¿la paz será real o sólo aparente? ¿Qué pasará en realidad entre esas paredes?

    ResponElimina
  6. Bona capacitat de síntesi, però jo que sóc de poc entendre la poesia, em quedaria amb la primera, que em dóna més dades. Si només hi hagués la darrera, probablement no entendria res.

    ResponElimina
  7. Molt bo, Carme!


    A vegades un poema curt és fins i tot millor que un de llarg!

    ResponElimina
  8. Carme,servidora tria el primer ,m'agrada gaudir més dels sentiments
    expresats amb una frase llarga . És com si cada pedra ,cada raco del poble ,del paissatje quedes retratar amb paraules.

    Gracies per compartir . Nuria

    ResponElimina
  9. Doncs... em dónes una idea, Jesús!

    Striper, a vegades si i a vegades no... i hi ha moment s que sembla que la recuperem de sobte.

    Gràcies Laura, per atu el segon.

    Tere, paras mi, la paz real es la que nos hace sentir el conjunto entero, el paisaje y también los recuerdos. Dentro, en el interior de las casas, nunca se puede estar muy seguro ni aún viviendo en un lugar así.

    Xexu, és la que em surt espontàniament, despré s trobo que no és prou poesia, que necessita més sintesi... i continuo.

    Merike, per a tu el curt! Sempre.

    Núria, gràcies a tu, m'agrada veure't per aquí.

    ResponElimina
  10. M'agrada molt el dibuix i el primer poema!

    ResponElimina
  11. Un interessant exercici de síntesi.

    Jo preferixo la poesia curta, com un gest, un esguard, una carícia.
    Un poema llarg i ple de detalls, tinc la impresió de que ja no em deixa espai.
    Un poema curt i suggerent és com una invitació a que cadascú, potser inconscientment, se'l acabi de fer a la seva manera.
    Penso que l'artista, encara que en sigui el protagonista, ha de ser generós i deixar el seu ego de banda.

    També és veritat, però, que hi ha poemes molt llargs i molt bons.

    ResponElimina
  12. Teresa, Joan, Noves Flors, ja ho veieu, queden ben repartits doncs. En qüestió de gustos i emocions és difícil que pogeum ser tots iguals.

    ResponElimina
  13. Son tot tres bonics...quoto el segon (la verotat està sempre al mig..o no?!)

    "15 anni poesia di una età che non ritorna sulla bicicletta in due senza mani, matti come due cavalli io e te" una canço italiana

    http://www.youtube.com/watch?v=TAYXLIwWh5c&feature=related

    puc reduir encara?
    RECORDS DE
    TERRA I NUVOLS
    NO VULL DESPERTAR-ME!

    ResponElimina
  14. M'alegro que algú trii el segon. Pobret el teniem molt abandonat!

    Ja es veu que hi ha gustos per tot.

    la teva síntesi màxima, m'agrada, la pujo al post. Acaba l'exercici. Gràcies!

    ResponElimina
  15. És interessant, l'experiment, però penso que la poesia està al costat oposat de la síntesi.

    ResponElimina
  16. Home, tant com oposat, tampoc. La poesia sempre és una mica sintètica. Potser no cal que en sigui tant, d'acord!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari