La trobada al carrer. Una mica de tertúlia.
La foto de família dels participants
Genial, cantireta!!!
Feliç!!!
La força poètica de les emocions
La delicatessen
La sinceritat dels sentiments més intensos
Ara no sé què dir... crec que vaig córrer una mica massa...
L'espontaneïtat
L'anglès i les seves traduccions a duo
I finalment, vaig llegir aquests poemes meus, llegits directament de la llibreta de l'Assumpta, del quadern d'estiu:
Claror de pètals i transparència.
Darrere el mur dels silencis,
apunta el blau, com un somni
que retorna. Nítid i comprensible.
................................................
A cada pètal
encara que s'amaguin
hi ha tots els tons.
................................................
Creixen falgueres
aprofitant paraules
de terra i molsa.
................................................
Sense suport.
Aura la fulla seca
damunt del boix.
................................................
Jo, com la barca
desdibuixat reflex,
claror, s'engruna.
................................................Carme
Quin goig de trobada, amics i poetes junts!!
ResponEliminaFelicitar-vos a tots, sou tan macos!! i un desig ... que un dia pugui ser-hi.
Aferradetes, nina ☽
Que bonic que desitgis ser-hi un dia... Perquè s'encomana de seguida i també hi ha el desig que hi siguis, lluneta... Segur que hi haurà prou trobades com perquè n'encertem alguna amb punteria suficient i que puguis ser -hi.
EliminaAferradetes, dolces!!!
M'hauria agradat compartir la poesia...
ResponEliminaCompartir-la amb vosaltres.
Ara, avui, ja ho puc fer des d'aquí, si més no.
Una abraçada!
Et vam trobar a faltar, fanalet, hi va haver més d un pensament per a tu i pel desig de la teva companyia i poesia...
EliminaUna abraçada
Felicitats per la trobada i per l'acte poètic. Esteu molt macos a les fotografies, m'agradaria en alguna ocasió participar i trobar-me amb tots.
ResponEliminauna abraçada
Alfonso, quina il.lusió si això es fa possible algun dia... Haurem d'afinar la punteria en la tria dels dies poètics...
EliminaUna abraçada
Està clar que n'haureu de fer més de trobades, que en som molts que volem poder assistir-hi. Gràcies per les fotografies, m'ajuden a sentir-te més a prop (si és possible).
ResponEliminaCadascun dels que voleu ser-hi és un regal per l'esperit... Un munt de regals, avui...
EliminaSegur que hi haurà ocasions... Segur.
Un dia m'agradaria poder venir a escoltar-vos, a veure-us... ( encara en costa horrors fer una vida "social" normal :( ) Felicitats per la trobada.
ResponEliminaGràcies, bruixeta... Ja veig que "un dia" serem molta colla i ens ho passarem molt bé... Segur que aquest dia arribarà...
EliminaAquesta trobada poètica, feta a Verdú, terra de càntirs, m'ha fet recordar uns versos de l'Estellés:
ResponElimina..."És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta."
Quins versos... ser i ser del tot, com a persones i també com a país, com a pàtria... lliure. lluminosa i alta... així la volem.
EliminaFeu molt de goig tots!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
EliminaEm sap greu ser només blocaire amic.....perquè de poeta poca cosa 😄
ResponEliminaNo et sàpiga greu, blocaire i amic, ja és molt, és el més important i el més cert... els anomenats "poetes" fem el que podem...
EliminaUna abraçada blocaire i amiga...
Va estar molt bé, i és bonic poder posar cara i veus a la gent amb la que interactues x aquí :)
ResponEliminaLa sorpresa del dia, la bona sorpresa del dia. Trobar la lluna inesperadament... (Està molt bé que el dia ens guardi sorpreses inesperades). Em va agradar molt de veure't lluna, encara que no vam poder parlar gaire...
EliminaVes a saber, sempre podem coincidir en algun altra trobada... ;) A mi tb em va agradar coneixer-vos :*
EliminaSegur que sí, insistirem en l'intent...
EliminaGentil.
ResponEliminaCòmplice!
EliminaQue macos que us veieu tots! De fet, tots sou molt macos, que ja us conec! La tardor no podia tenir una manera més adient per ser celebrada!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Montse.
EliminaUna abraçada immensa...
I veig que us va fer un bon sol, que sempre va bé...
ResponEliminaBon vespre.
Sí, va fer un dia bonic...
EliminaBona nit, maca...
Nena, t'ha quedat un reportatge molt millor que el meu!
ResponElimina;) Molt concís... :)
EliminaNomés reconec a la Cantireta, en Jordi Dorca i a tu. Una abraçada a tothom; tal com dius: "En cada poeta, encara que els amagui, hi ha tots els tons".
ResponEliminaBona tarda Carme.
Genial, cantireta!
EliminaFeliç: Helena Bonals de Encada vers que has entès
La força del Jordi Dorca d'Adverbia
La delicadesa del Joan Abellaneda d'Esquitxos d'una vida
La sinceritat de la Glòria de El que em passa pel cap
La precipitació de la Carme :)
L'espontaneïtat de la Núria Pujolàs de Miramelsmots
M'agrada la reconversió de la meva frase... gràcies! Parles per experiència, poeta... ;)
Una abraçada, Pere!
Que bé q us ho munteu els poetes i poetesses. Feu molt de goig tots
ResponEliminaDoncs... Sí, ens ho vam muntar prou bé... Gràcies, Loreto...
EliminaVa ser una vetllada molt bonica. Ho vaig gaudir molt i em queden ganes de repetir.
ResponEliminaTu no vas llegir de pressa, el que passa és que ens vam quedar amb ganes de sentir-te mésestona.
;D
Moltíssimes gràcies, Glòria... Tu sí que vas llegir molt bé. És nota que ets eperta poetessa i rapsoda...
EliminaPetonassos!
Experta, volia dir...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo esperava un comentari intel.ligent... N'esperava un de genial, com tu mateixa!!! ;)
EliminaEls esperem a tots, primavera i tardor, abraçades
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCelebro moltíssim que anés molt bé!!!!
ResponElimina