dimarts, 24 de novembre del 2009

La lluna

Jo l'he  trobat  al  bloc  de  l'Hypatia  i ella  diu que l'ha  trobat  aquí,  la foto d'on he tret  el dibuix.



Tenim la mateixa  lluna
vivim sota  el mateix  cel
Pengem missatges  als  núvols.



Núr  diu:
Tenim la mateixa lluna
vivim sota el mateix cel.
Pengem missatges als núvols
amb les mateixes paraules
formades per sons diferents.
«Oh, lluna del cel
no deixis d'il·luminar el camí
en les nits més fosques.»





Cèlia  diu:


HAIKÚ DE COL·LECCIONS DE MOMENTS
Per a la Carme

Lluna de somnis
i de cels de mil colors.
Quins grans moments!



22 comentaris:

  1. ostres! com m'agraden tant dibuix com poema.Perfecta combinació!
    un molt bon dia, carme! :)

    ResponElimina
  2. Tenim la mateixa lluna
    vivim sota el mateix cel.
    Pengem missatges als núvols
    amb les mateixes paraules
    formades per sons diferents.
    «Oh, lluna del cel
    no deixis d'il·luminar el camí
    en les nits més fosques.»

    ResponElimina
  3. Tenim la mateixa lluna,
    vivim sobre el mateix cel...
    pengem missatges als núvols

    Moltes gràcies, carme,
    per la complicitat. Tens lluna ((

    ResponElimina
  4. M'agrada el dibuix,m'agrada la foto,
    m'agrada el que hi has posat.

    Estic escoltant la música que a mi m'agrada....només faltaria veure la lluna per la finestra i ........

    La felicitat és la complicitat de veure, llegir ,escoltar i somiar en les coses que tu t'agraden.


    També m'agrada el teu blog.

    ResponElimina
  5. missatges que poden arribar a ser ben diferents mirant la mateixa lluna.

    ResponElimina
  6. Nits de lluna plena....plens de sentiments i records

    ResponElimina
  7. la lluna sempre vigila aquest món de bogeria

    ResponElimina
  8. Ah!! així son vosttres aquests missatges que sempre trobo entre els núvols!! :-)

    Ostres... t'ha quedat un dibuix preciós!!

    Aaaaauuuuuuuu

    :-)

    ResponElimina
  9. De vegades, els núvols sembla que ens volen transmetre alguna cosa.
    Molt bonic el que has escrit, Carmne.
    Una abraçada
    Mariaisabel

    ResponElimina
  10. Es molt bonic però impossible.
    Les grans companyies multinacionals telefòniques s'oposarian a l'enviament d'aquest tipus de missatges.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  11. Donat que sóc llunàtic
    hi tinc diàleg gratuït,
    dels diàlegs penjats als núvols
    en plou companyia a cor que vols...

    Carme, com sempre et superes.
    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. Una lluna que sempre hi és, encara que de vegades no la veiem, que sempre ens somriu quan la mirem, que es fidel guardiana dels nostres secrets...

    Qui no ha penjat missatges als núvols? Qui no hi ha trobat respostes?

    Un bonic post, Carme! molt bonic!
    =)

    ResponElimina
  13. Preciós el dibuix de la lluna.
    Et conteste la pregunta del post anterior que com que tinc tan poc temps i tu ets tan prolífica :) ni l'havia vist. L'acabe de veure i et conteste. No sóc esquerrana, per això, a l'hora de fer-me la foto de la mà vaig agafar la càmera amb la dreta perquè amb l'esquerra no encertava a fer la foto sense moure-la i no em sortia bé.

    ResponElimina
  14. No vivim a la lluna, ni vivim de la lluna, vivim amb la lluna...
    Quin dibuix més encantador !! Aquests blancs acaben de fer el pes al coloriu fosc.Es nota que gaudeixes fent-ho, per que traspua una dolcesa,,,Anton.

    ResponElimina
  15. HAIKÚ DE COL·LECCIONS DE MOMENTS
    Per a la Carme

    Lluna de somnis
    i de cels de mil colors.
    Quins grans moments!

    De cor!

    ResponElimina
  16. Fanal blau, gràcies, de tant en tant em surt un dibuix que m'estimo especialment. Aquest n'és un.

    Núr, gràcies pel poema o per la continuació del poema. M'encanta, el posaré al post.

    Gràcies Hypatia, les complicitats sempre em tempten. Una abraçada.

    Pep, gràcies per venir i per les teves paraules! En el meu post hi falta la música, doncs, però no hi tinc gaire traça triant músiques!

    I tant diferents, Rits!

    Garbí, cadascú els seus... que a vegades són ben semblants.

    Mon, li haurrem de demanar que el vigili més de prop... doncs.

    Assumpta, :) quin llop més bonic! Els núvols sempre són amics!

    Maria Isabel, gràcies per venir!

    Pere... :) I què ha de ser impossible! Tu no has enviat mai un missatge a través d'un núvol? No m'ho puc creure! ;)

    Roquis... tres pams, quatre pams, cinc pams... un pam

    Striper, que arribi arreu del món!

    onatge, et faré d'aprenent doncs, pe a poder escoltar o llegir totes les converses... :) Una abraçada.

    -assumpta- Jo crec que tots ho hem fet, sí tots en un moment o altre. Un petó i que et milloris, cuida't molt.

    Gràcies, No ves flors, pel comentari i per la resposta. Quan vaig dibuixar-la per a PI, no em vaig adonar de res, ara quan volia fer-lo servir aquí, vaig veure que era l'esquerra... mira si sóc badoc! Un petó. El dibuix és el mateix de PI, girat (meravelles del Paint) i una miqueta retocat. No gaire.

    Si gaudeixo, Anton, dibuixant i amb alguns més que amb altres. Gràcies per ser sempre aquí. Un petó.

    Cèlia, moltes gràcies, cap al post també! Un petó.

    ResponElimina
  17. Ostres! :S No m'imaginava que em posaries! Però quina il·lusió! Moltes gràcies! La primera vegada que escric poesia!! :D

    ResponElimina
  18. Núr, no ho faig sempre, però ho faig ben sovint, de pujar les aportacions poètiques al post. :)

    ResponElimina
  19. Precioses paraules, en sabeu eh!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari