diumenge, 20 de desembre del 2009

Final de tardor!




La llum s’escurça,
la fosca avança,
el món reposa,
tot recomença.


L’última fulla tremola
i s’apaguen els colors
el bosc s’adorm,
tot recomença.


El dia promet creixences
lentament esperançades
mica a mica, pas a pas.
I tot recomença.


Els matins són freds i clars
i desperten el paisatge
ens ensenyen horitzons
on tot recomença:


Un nou temps per estrenar.
L’univers per descobrir.
Cal renéixer altra vegada
i començar de res, despullats.

25 comentaris:

  1. una bona manera d'encetar un dia més, tan durs com són...

    ResponElimina
  2. El teu amic invisible et diu que: tot final t'evoca a un principi que sempre esperem amb ganes.

    ResponElimina
  3. Que sempre torna com l'ocell de cendra.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Qui ho havia de dir, ja se'n va la tardor. Si gairebé no n'hem pogut gaudir!

    ResponElimina
  5. i a la vora del foc
    teixim una nova primavera
    que frisosos esperem
    per estrenar-la

    ResponElimina
  6. El que més m'ha agradat són els darrers quatre versos! magnífic Carme!

    ResponElimina
  7. Com sempre d'aplaudir-te noia, quina calma llegir-te i gaudir-te avui amb un cafè calentò a les mans.... Petons grans :)

    ResponElimina
  8. Gràcies, Carme. Ha estat un plaer llegir-te. jo també com Cris tinc un café calentet a les mans que fa molt de fred

    ResponElimina
  9. Avui a l'Empordà fa molt fred.Les fulles dels meus gessamins també groguegen i l'últim dia de tardor vesteix el Canigo i al Puig Neulos amb els seus barrets blancs.
    Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  10. El cicle de la natura... sempre viva!!... ara dorm.
    S'ha de preparar per un nou despertar :-))

    El dibuix de la capçalera!! :-))

    ResponElimina
  11. Un final de tardor molt i molt fred ens anuncia que ja s'apropa el Nadal. Ja hem rebut el teu regal, moltes gràcies i Bon Nadal!

    ResponElimina
  12. Tardor, tarda d'or.
    Ors grocs desfullats,
    desfullats de fulles,
    fulles que se'n van,
    van a son destí,
    destí que sabien?
    Sabien que eren instant...
    Instant de TARDOR.
    ............Anton.

    ResponElimina
  13. Anton, primer fas buf! però després tornes amb un poema, de comiat de tardor. Gràcies!

    Zel, una abraçada, preciosa, em sap greu que els dies siguin durs.

    Amic invisible... no era blocaire invisible? bé és igual. Benvingut al meu blog, ja m'agrada que donis senyals de vida, això pinta bé, però... i la pisteta? No hauries de donar-me una pisteta?

    Striper, ha de ser un molt molt bon abric eh? amb el fred que fa!

    Francesc, sempre torna i nosaltres l'esperarem altre cop. Una abraçada.

    Jesús, que ara ve l'hivern! També ens agradarà l'hivern, no? Amb aquest fred i les gelades que està fent, es fa notar!

    xexu, haurem de gaudir del fred de l'hivern!

    Rafel, també s'hi està bé a la vora del foc!

    Gràcies, Elvira.

    Cris, em convides a mi també a un cafetó?

    Joana, gràcies a tu per venir!

    Al Vallès també fa molt fred i gela. Ara tornem a tenir petits per fer cagar el tió. I jo també l'espero. Bona nit, Pere.

    Assumpta, tant de bo poguéssim renovar-nos nosaltres també com la natura. Desconectar-nos un temps i tornar.

    Bon Nadal, Cèlia, m'alegro que ja hagi arribat el llibre!

    Demà hivern, però a casa teva sempre és primavera, Noves Flors, sempre florida. Gràcies altre cop, pel comentari d'abans, m'he sentit acompanyada. :)

    ResponElimina
  14. A tu et convido al que vulguis, preciosa :) muasssssssss

    ResponElimina
  15. Cada cambio de estación es un cambio interior... retomar conciencia de uno mismo y ver esperanzas en los copos nevados...

    un beso, carme...

    pd. siento melancolía al dejar de ver esos colores otoñales ahora teñidos

    ResponElimina
  16. Cris, fas un cafè boníssim! Gràcies! :)

    Sauze, que bonitas palabras, tienes razón: vamos a ver esperanza en los copos de nieve. Parece que se està acercando la nieve.

    Cada cambio nos trae una pequeña melancolía, pero también nuevos horizontes y il·lusiones. Buena semana, Sauze, y buen invierno también.

    ResponElimina
  17. Hola Carme, tot el poema m'agrada i en especial aquests versos, els últims:
    Un nou temps per estrenar.
    L’univers per descobrir.
    Cal renéixer altra vegada
    i començar de res, despullats.


    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  18. Sentides paraules que realment connecten amb allò que portem a dins, a voltes soterrat a voltes ben viu...

    ResponElimina
  19. Sí, sí, sí! L'hivern ja és aquí! Més fred que mai! Quina il·lusió!!!! :D Un poema de benvinguda per al a nova estació preciós, Carme! :)

    ResponElimina
  20. M'agrada molt el teu dibuix amb les tonalitats que li has donat, per dir adeu a la tardor.La fotografia recollia la llum de la tardor i ara ja acabada, calia donar-li aquesta nova aparença.
    I com lluïment final aquestes paraules teves, tan plenes de sensibilitat i optimisme, davant d'aquest univers per descobrir i el nou temps per estrenar...
    Gràcies per aquests regals tan macos que em fas.
    Bones Festes i una abraçada molt forta!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari