És impossible no dir res,
fins i tot el silenci, encertat o equivocat
ens diu moltes coses.
Les violetes em van xiuxiuejar el febrer.
La quantitat de l'amor que tenim en nosaltres
és la quantitat d'eternitat que tenim en nosaltres
Això és el que queda darrere nostre
Això és el que queda darrere nostre
quan aquest temps ens ha deixat.
Paraules d'Eino Leino ofertes per MERIKE
Ma violeta boscana
que jo havia sembrat,
una peuada rufada
avui me l'ha destrosat.
Ara unida a sa Terra
bandera i escut treurà
i volaran per els aires
amb ses paraules de PAU.
que jo havia sembrat,
una peuada rufada
avui me l'ha destrosat.
Ara unida a sa Terra
bandera i escut treurà
i volaran per els aires
amb ses paraules de PAU.
..................... Anton.
"No hi ha més silenci
que l'oblit.
La resta
són les alenades
plenes de fragàncies
estimades."
que l'oblit.
La resta
són les alenades
plenes de fragàncies
estimades."
Barbollaire
Que els silencis no parlen
és una llegenda urbana
desprovista de violetes.
Óscar
És curiós com ens corprèn el silenci.
ResponEliminaPreciosa pluja de violetes. Mai les havia vista així, caient com una cortina. És com si tapessin allò que no val la pena veure.
Bon dia, Carme! Gràcies.
Només puc pensar en les paraules d'en Eino Leino
ResponEliminaLa quantitat de l'amor que tenim en nosaltres
aquesta quantitat tenim d'eternitat en nosaltres
Això és el que deixem darrere de nosaltres
Quan aquest temps ens ha deixat.
Tens raó, a vegades el silenci és el que ens diu més coses.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta col·lecció de dibuixos de flors que ens vas oferint. :-))
Quanta raó a les teves paraules, Carme!
ResponEliminaI les violetes, precioses! :D
M'agraden aquestes violotes petitas que es decubreixen n a qualsevol costat del cami, petites de tamany , grosses de bellesa.
ResponElimina`Qui i per què és possible que l'impossible sigui possible ?
ResponEliminaMa violeta boscana
que jo havia sembrat.
una peuada rufada
avui me l'ha destrosat
Ara unida a sa Terra
bandera i escut treurà
i volaràn per els aires
amb ses paraules de PAU.
..................... Anton.
"No hi ha més silenci
ResponEliminaque l'oblit.
La resta
són les alenades
plenes de fragàncies
estimades."
petonet dolç, nina :¬)*
L'esperança és femenina.
ResponEliminaSalut i Terra
Que els silencis no parlen és una llegenda urbana desprovista de violetes.
ResponEliminaSí senyora. Els cilencis no callen, diuen. Per cert, i què et van dir les violetes? Mira que sóm maques!
ResponEliminaAbsolutament d'acord, Carme :-)
ResponEliminaI tant si en diuen de coses els silencis!! La reflexió la trobo encertadíssima perquè és cert que, amb el silenci, tant podem estar transmetent quelcom de forma correcta, o ens podem estar equivocant...
Les violetes són maquíssimes! ;-)
aquets dies els silencis venen ben emblanquinats, oi?
ResponEliminaDe vegades el silenci és el repòs del crit... Però sigui com sigui m'agrada gaudir del silenci i sí és en companyia de les teves violetes, encara més. El silenci també parla i de fet és un tresor.
ResponEliminaUna abraçada en silenci...
onatge
I tan.. el silenci omple els buits i sempre parla...
ResponEliminaPilar, mira si hi veus una cortina, doncs que sigui realment per tapar-te allò que no t'agradi veure... :)
ResponEliminaMerike, gràcies pel preciós poema, realment és cert... làmor és tot el que queda de nosaltres.
Mc, m'alegro que t'agradin, un silenci sempre es pot interpretar, bé o malament però li donem un sentit.
Núr, ara en llegir-te se m'acudia una bestiesa... una pregunta: es poden traduir els silencis? :)
Són precioses, Striper, quan vaig veure les primeres de l'any, vaig adonar-me que ja era febrer i sovint surten al febrer, ara encara n'hi ha, potse r no al mateix lloc, però si en altres.
Anton, em temo que no tinc cap resposta per la teva pregunta. Simplement crec que ni hi ha resposta, no la té. Però m'he guardat el teu poema, amb la més gran admiració, no com sempre, sinó més que sempre.
Barbollaire, si t'hi fixes bé, ni en l'oblit, el silenci calla del tot... sinó que diu això: oblit... o potser no... com que podem reinterpretar-lo, podem donar-li un altre sentit. De fet mai no sabem certament si hi ha un oblit o no. A vegades ho sembla i finalment ens adonem que no ha existit mai. El silenci té molts missatges i sobretot en té de bonics i preciosos, com aquestes alenades que dius, i no els hem de deixar perdre.
Salut i Terra, Francesc!
Óscar, això que dius és poesia... gràcies.
Anna, les violetes em van dir. "Ja som a mig febrer, i encara l'hivern és ferm, però nosaltres duem l'esperança i la bellesa efímera, per alegrar-vos els ulls" tenien tota la raó. :)
Assumpta, de fet penso que el silenci no és l'absència de comunicació sinó una altra mena de comunicació i ben bé com les paraules... poden ser encertats o equivocats pel que fa el silenci i ben interpretat o malintepretat per que escolta el silenci... talment com le s paraules. Gràcies bonica! Petonets.
Blanquets, blanquets, Mireia, veus? el silenci d ela neu, és impossible de malinterpretar. El silenci de la neu é s un dels Silencis amb majúscula, que m'encanta i que crec que mai no he expremut prou a fons. Una abraçada.
onatge, sempre parla el silenci, la dificultat és entendre'l. Una abraçada.
Clara, potser algun dia l'arribarem a entendre bé. :) petonets bonica.
Com m'estimeu tots.
ResponEliminaNo puc arribar a tot, disculpeu-me.
Per tot arreu m'estiren i he d'acudir a tantes coses.
Voldria que el meu castell, els merlets que queden que no se'ls emporti la cruel trompada.
Gràcies Carme i a tots em digueu o no.
No sabeu el valor que té aquesta companyia desinteresada i sincera. Anton i Teresa.
Anton, no t'has de disculpar de res, només faltaria i sí que tens raó: tots t'estimem. Una abraçada més!
ResponEliminano per petites, menys boniques...
ResponEliminauna abraçada
Diumenge en vaig veure al bosc, petites, vives...escudrinyan la primavera :)
ResponEliminacom era?
ResponElimina"regaleu-me violetes
si em voleu alegrar els ulls!
oi?
bon vespre, carme!
Precioses paraules, no solament les teues sinó també les de més d'un comentarista.
ResponEliminaEl color de les violetes m'encanta.
som les meves preferides...
ResponEliminaLes violtes guarden poemes ocults.Els hem de descobrir...val la pena. Preciós
ResponEliminaT'han sortit precioses, Carme!!!! Que bonic que fan...
ResponEliminaMe encanta el color de estas flores... relacionan el color violeta con el cambio y transformación, la creatividad...
ResponEliminaes tiempo de primavera!!
*llego algunos días queriendote comentar pero hasta ahora me daba problemas entrar en tu página, tardaba en cargarse.. ahora que ya lo consigo desearte una buena semana, y mis felicitaciones por estas imágenes tan creativas que nos transportan a lugares hermosos..
un beso.
Una abraçada, sargantana.
ResponEliminaComencen a escudrinyar la primavera molt aviat, i fa il·lusió, Joana.
Fanal blau, doncs això... intentem alegrar-nos els ulls. Petonets.
Noves flors, gràceis per venir, una abraçada.
Mireia, ja te'n pots emportar alguna, doncs... :)
wizard, si escoltem.. els descobrirem. :)
Gràcies, Violette, guapa!
Sauce, hace dias que hay algunos problemas en los blogs, en general, pero nadie me havia comentado que también en el mio. Gracias por venir, guapa, un abrazo.
ui que arribo tard...i me n'he anar a dormir...això sí somiaré amb aquestes violetes...
ResponEliminaHas tingut bons somnis, Elvira? Bomn dia preciosa!
ResponEliminaCarmeee...et puc agafar el dibuix per a posar-lo en un post? :o)
ResponEliminapetó
Miquel, molt feliç que les agafis per un dels teus fantàstics posts! Una abraçada.
ResponElimina