dijous, 7 de juny del 2012

Un racó a l'Auvergne


Vora de l'aigua
solitari racó
ple de misteri.



49 comentaris:

  1. Carai, no em puc creure que sigui la primera!
    A mi em dóna tranquil·litat. El misteri el deuen portar les parets del monestir. Es un monestir? no se perquè em dona aquesta sensació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, crec que no és un monestir, sinó simplement una església. Se'n diu Sainte Marie de Chazes. T'he posar la foto en el teu honor perquè la vegis millor i sencera. :) Bona nit, guapa!

      Elimina
  2. Que bonics que són aquest indrets, malgrat misteriosos i solitaris...si s'escolta la remor de l'aigua...

    ResponElimina
  3. Drapaire de mots...després de molts dies que no hi havia manera de conseguir publicar un comentari...jo també pensava...carai! avui tothom ja dorm...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que ja puguis deixar comentaris... :) Bona nit guapa!

      Elimina
  4. No havia vist la foto Carme, crec que es molt petit per ser un monestir oi? Però si que es un paratge que traspua pau, molt ben reflectida en el teu dibuix.
    Fanal blau, passejant-me pels blocs alimento la meva ànima i la mimo abans d'anar a dormir. Bona nit a totes....:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que no l'havies vist, perquè l'he posat després del teu comentari, per ensenyar-te que crec que és una església! :)

      Elimina
  5. Que no dorms Carmeta? es txulo aquest indret ... un bon lloc per perdres "in meditatio actitutis"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no em vas enganxar desperta pels pèls, Miquel Àngel! :)

      Hi ha hagut molt s dies que hagués necessitat un lloc així a mà i sobretot la "meditatio actitutis! :) potser per això se'm va acudir buscar-lo a les meves fotos.

      Bon dia!

      Elimina
  6. És cert, sembla que s'escolti el murmuri del aigua, com diu la Fanalet.
    Ho has dibuixat molt bonic i no tan ombrívol com l'original. Així m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràies, Glòria, no és una aquarel·la que m'agradi molt, però fins i tot així em va venir de gust penjar-la...

      Elimina
  7. Realment és un paisatge que imposa, auster, solitari, recorda altres temps. Però si t'hi fixes prop de l'aigua ... sempre hi ha vida.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... i saps? no hi havia ningú. Durant molta estona no ens vam creuar amb ningú... i això per a nosaltres, la gent d'aquest país afetgegat... sempre té una valor màgic i misteriós. Bon dia, Pere!

      Elimina
  8. Ja m'has fet venir ganes de conèixer-ho!!...M'agraden molt aquests racons!! Ja he anat a buscar la informació del lloc i m'he guardat la pàgina per una possible sortida.
    Gràcies.
    Una abraçada i molt bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi vam estar una setmana Santa de farà uns 3-4 anys... i com dic no hi havia ningú enlloc. l'Auvergne magnífica i espectacular, amb gairebé ningú. Una sortida inoblidable. Recomanable del tot, Montse!

      Bon cap de setmana!

      Elimina
  9. Hola Carme, ja era seguidora del teu bloc, però després de coneixe't en formo part amb més ganes. Ahir va ser un dia molt maco. Per cert, et vas perdre el ball dels ous i els riures!! Que tinguis un molt bon dia. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Gemma, jo també m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres. va ser per a mi també un di a bonic. Estava seguríssima i no tenia ni el més mínim dubte que hi hauria balls, ous i riures, i creu que em sabia greu perdre-m'ho però la fina és la feina... M'alegro que ho continuéssiu passant bé la resta de tarda... Molt bon dia, gemma, una abraçadeta...

      Elimina
  10. Aquestes esglèsies de "muntanya" són molt boniques! Despres vaig i em miro l'esglèsia del poble i.... h0h0h0ho!! si sembla un magatzem allò!!!
    Molt xulo el dibuix, com sempre! Petonets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'església i el lloc, Alba, fan un conjunt inseparable! :) Gràcies!

      Elimina
  11. És un racó perfecte, on dos arbres s'estimen i es recargolen, arrelats un en l'altre

    ResponElimina
  12. Bon dia nina, gràcies per deixar una paradís per perdrem-hi, estic segura que hi trobaré la serenitat i el descans que tant necessito ...

    Una aferradeta dolça!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si una imatge és suficient per a fer-te somiar... aferradeta dolça...

      Elimina
  13. Com la Pilar, també hi he vist dos arbres que s'estimen, que s'emobliquen. La natura també s'estima a si mateixa. Les teves pintures ens transporten cada dia a llocs paradisíacs, gràcies i que tinguis un molt bon dia :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon dia, Sílvia i gràcies a tu, preciosa! I s´`i teniu raó, els arbres s'estimen...

      Elimina
  14. A mi aquests llocs perduts sempre m'han donat molta tranquil·litat, són llocs per pensar, per veure l'interior de nosaltres, posar-hi ordre i agafar forces per seguir caminant.
    Amb la teva sensibilitat ens portes a llocs com aquest.
    Gràcies, un altre cop, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agafarem forces, Pep, de cada racó perdut i de cada indret compartit. I de cada mot, també!

      Elimina
  15. Vas a un lloc així i en tornes renovat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del tot, llàstima que a vegades, estant de viatge, no ens donem el temps suficient... jo m'hi quedaria tot el dia ...

      Elimina
  16. Sí que és veritat, hi ha un misteri. Com s'ho fan per anar a missa sense mullar-se els pantalons?

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els havies de veure, Jp, fets uns ànecs, ni un no portava els pantalons eixuts! :)

      Elimina
  17. L'haiku també sap nedar. El misteri s'ho val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) m'agrada molt aquesta idea... un haikú que sap nedar! :)

      Elimina
  18. L'aquarel·la és molt, maca... m'agrada la seva senzillesa... sempre entro al teu blog sabent que trobaré coses boniques! :-)
    Ara bé, la foto també és una passada, eh? Quin lloc més maco!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc d'aquells que tenen màgia. No el coneixíem anticipadament ni el buscàvem, ens el vam trobar fent trajecte... em va semblar preciós.

      Elimina
  19. Jo n'hi dic " racons de món", d'aquests llocs que te'ls trobes i on sembla que el món s'ha acabat o penses que no t'hi trobaria ningú si t'hi perdessis.
    M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ben bé un racó de món! Era una carretereta, que crec que en una hora no vam creuar ningú. :) Gràcies!

      Elimina
  20. Jo també conec aquest lloc. De passada, només. M'ha fet gràcia veure'l aquí. L'Auvergne és molt interessant de visitar.

    ResponElimina
  21. Un racó per estirar-se damunt l'herba, tancar els ulls i deixar-se portar pels somnis, com si fossin l'aigua clara del rierol que va fent camí...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
  22. Respostes
    1. Trés joli! Je vais essayer mon premier Haiku en français:

      Trés prés de l'eau
      petit coin solitaire
      plein de mistère.

      Bisou!

      Elimina
    2. Oh, tu t'en sors très bien, vraiment. Moi, j'ai assez problèmes pour écrire en catalan, je crois que je ne vais pas essayer en français.... Donc, pas de poésie, just des observations médicales! (et parce que il faut!).

      Elimina
  23. Oh! Quin indret més preciós. D'alguna manera, i salvant les distàncies, m'ha recordat a Montgarri!

    ResponElimina
  24. Doncs sí... l'església, el riu a la vora, les muntanyes... :) bon dia, maco!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari