dilluns, 10 de maig del 2010

La Maria


Personatge proposta de la cadena de regals d'en Ric de riure

Des de casa  la Lolita,  m'enduc  el seu personatge:  la  Maria 


Egon Schiele


 Dins dels somnis  de la Maria,  s'hi passeja  una mena d'ombra.  Una ombra  massa  coneguda  que l'acompanya sempre.  I si bé  s'havia absentat,  voluntàriament,  al paradís  dels seus  somnis,  l'ombra  ha anat convertint  el paradís  en un lloc  més  aviat  fred  i inhòspit.
I un dia  la Maria  va  sortir  a buscar  el  sol. Va anar  al passeig  allà  on tenquen les ones  i va tirar  l'ombra  al mar.  Es  va  estirar  sobre  la  pedra  i sota  el sol.  Va olorar les  ones.   Va escoltar passar  els núvols  i va mirar  tots  els blaus  del mar.
Quan va tornar  l'endemà  a la feina,  ho duia tot:  la pedra,  el sol,  les  ones, els colors...  dins del seu nou  somriure.

22 comentaris:

  1. Un es paraules amanides amb un cert toc de tistessa , que per sort acaben amb un bon i enigmatic somriure.

    ResponElimina
  2. Sempre cal sortir a buscas el sol, tancats mai arribara.

    ResponElimina
  3. Unes lletres molt ben escollides i ordenades.
    Bona setmana

    ResponElimina
  4. Tan de bo tothom qui en té necessitat pogués fer com la Maria, llençar l'ombra al mar... Sovint és aquesta ombra personal que no deixa veure el sol ni la lluna ni que arribi l'aire per respirar, també enterboleix el somnis, i sempre hi ha l'ombra que no deixa veure els colors de la flor, i el volar de la papallona, i escoltar el diàleg del mar...


    Una abraçada sense ombra.
    onatge

    ResponElimina
  5. M’agrada aquest relat i el seu personatge, la Maria, que es va dedicar a observar i va acceptar el moment, va soltar el passat i es va deixar fluir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. M'he posat contenta molt contenta en veure com el destí de la Maria ha trobat el millor camí que podia trobar, fantàstic! quin descans deu haver sentit en tirar l'ombra al mar, ja torna a ser ella.... gràcies a tu...
    És un plaer veure que la vida dels personatges continua més enllà, moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  7. M'agraden els finals positius i optimistes, què faríem si no...

    Maco, Carme! :-)

    ResponElimina
  8. Va endollar els sentits a la natura i es va carregar de tota l'energia que ella, a vegades ho oblidem, ens pot proporcionar.

    ResponElimina
  9. La vida neix a la mar
    mor al mar
    i visc feliç a prop d'ell.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  10. Potser n'hauríem d'aprendre tots una mica, de la Maria.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Crec que la Maria va fer molt però que molt bé.

    ResponElimina
  12. Bona continuació de la Maria...hi has posat esperança i canvi...ara és clar hauré de seguir la Conxita...

    ResponElimina
  13. Un somriure sempre és un somriure...

    Tens raó Striper, s'ha de sortir.

    Gràcies, garbí!

    onatge, s'ha de poder, ens hem d'explicar les coses a nosaltres mateixos de manera que poguem actuar i no bloquejar-nos i que poguem fer coses i avaçar i ser feliços.

    Molt necessari deixar anar le passat! Maijo

    gràcies lolita, m'alegro que t0hagi agradat, sempre és una responsabilitat agafa r el èrsonatge d'una altra persona!

    Mireia, potser més que esperança és arremangar-se i començar denou a viure!

    Rita a mi també m'agraden, tots els finals hauriend ese r positius! :)

    Llaudal, la va saber captar en aquell moment!

    Pere, si ets a prop del mar per això no tens ombres i vius feliç, les van llençant cada cop que te'n surt una, oi? :)

    sànset de la Maria i de tothom podem aprendre!

    Sí... no es pot allargar per sempre el dol d'una pèrdua!

    ResponElimina
  14. Elvira, que no és cap obligació! Les normes eren ben clares, cadascú fa amb el seu personatge el que li dóna la gana!

    Jo havia pensa r de quedar-me la Maria d'ajudant per al blog... a verue s i bloguejant trobava un altre amor, però finalment l'he fet protagonista d'un final prou assenyat.
    Bona nit, Elvira!

    ResponElimina
  15. He d'admetre que vaig bastant despistada amb aquest Joc que feu de regalar personatges... per això no havia dit res abans... però acabo de passar per ca l'Elvira i crec que ja ho començo a enganxar una mica :-))

    ResponElimina
  16. Segur que qui l'observava es va sobtar i va somriure.

    ResponElimina
  17. Els somnis són màgics ens acosten a una realitat invisible pels ulls.

    ResponElimina
  18. Ostres!
    no havia vist que havies fet tant bon ús del personatge que et va regalar la lolita...
    Molt bé, m'encanta que la Maria tiri endavant i aconsegueixi un nou i millor somriure...
    Anava a fer la proposta de convertir en història el personatge que vau rebre, i la majoria ja us heu avançat...
    T'enllaço!!!

    I moltes gràcies per participar a la cadena!!

    ResponElimina
  19. La maria a superat la tristesa de l'abandó d'una manera preciosa. Ha sabut recuperar-se amb la seua força de voluntat i la capacitat que té l'entorn d'ajudar-nos.

    Un bon final (principi per Maria).

    Molt bonic Carme

    ResponElimina
  20. No entenc com no l'havia llegit!
    M'ha encantat!
    Felicitats a les dues! bé, a les 3!

    ResponElimina
  21. je, je, je... filadora, gràcies, guapa! no sé com has trobat aquesta Maria després de tants mesos, però si t'ha agradat me n'alegro molt!

    Petonassos.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari