divendres, 21 de maig del 2010

Temps de flors -4- laberint

Giravolto,
el pensament atrapat
en una sínia paradoxal.
Sí  dic  el que voldria dir
per explicar-me  millor
i  així,  

evitar de caure 
en el meu propi  parany,
m'acosto  

cada  cop més perillosament  
al parany.












 

15 comentaris:

  1. un any mes, no he anat al temps de flors...
    pero es maco quan me les porteu a casa, des de els vostres blogs i els vostres ulls, amb les vostres paraules...es millor encara

    petonets, carme

    ResponElimina
  2. La veritat, com la bellesa, sempre atrau com la besada d'un pou.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Flors que t'atauen, i sempre acabes caien amb el parany el teu propi parany.

    ResponElimina
  4. Flors no nomes per veure i olorar també per menjar.

    ResponElimina
  5. Quan diem les coses tal com són a vegades caiem en les nostres pròpies contradiccions.
    Condició humana sine qua non.

    ResponElimina
  6. Per molt que t'acostis cada cop més perillosament al parany, avui no deixarà de ser divendres!


    ;)

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Perfums densos ens embolcallen i ens atordeixen, atrapant-nos en laberints que s’assemblen a una teranyina i ens celen coses importants, sense que ens adonem.
    Arribarà el dia, però, que no existiran amagatalls tenebrosos on no pugui entrar la primavera.

    ResponElimina
  8. Potser a vegades les paraules són el parany, les paraules no arriben sempre a tots els racons dels sentiments, no sempre n'hi ha prou amb paraules per entendre'ns.
    que tinguis un bon cap de setmana, ptnts!

    ResponElimina
  9. El temps de flors és una meravella. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  10. Tothom giravolta... De vegades el parany ens atrau amb tota la força i com més lluitem més ens hi ascostem. De vegades en lloc de caure, val més deixar-se caure...

    Una abraçada sense parany.
    onatge

    ResponElimina
  11. Em penso que pensem massa.
    No he viscut mai un maig tan florit!
    Gràcies.

    maijo

    ResponElimina
  12. No sé si ho acabo d'entendre bé però, en tot cas, sembla perillós :-)

    I, en canvi, els dibuixos són ben innocents :-)

    ResponElimina
  13. Cuca, quieta, sisplau, quieta, no et moguis, si coneixes el parany, esquiva'l...

    ResponElimina
  14. Qui no té un laberint
    que s'ha intal·lat
    o li han instal·lat ?
    .............. Anton

    ResponElimina
  15. sargantana, si t'agrada així, dons ja està bé, però ser-hi és tota una experiència, oi?

    Franccesc, sí que atreu, sí, però enganya!

    Espero que sempre no, striper!

    Gurmet, ja espero recepte s amb flors!

    Rafel, és així mateix, a vegades més val callar.

    Sànset, tens raó, hi ha coses que no canvien. Sort que sigui així!

    Pilar, no sé si arribarà aquest dia, però estaria molt bé que arribés.

    lolita, a vegades no hi ha res més, res més que paraules, no hi ha altra manera d'explicar-nos... o ens expliquen les paraules o ens explica el silenci, o no ens explica res de res. Això és prou freqüient.

    Bona setmana, Noves Flors.

    onatge, a vegades sí i a vegades no... depèn del moment.

    maijo, potser tinguis raó, però és un vici molt arrelat.

    Assumpta, bé, tampoc tant, coses del pensament!

    Zel, el conec, el conec... quieta! seguiré el teu consell.

    Tots el tenim, Anton, tots... crec que ningú se n'escapa a un moment o altre.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari