.JPG) |
| D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies
El dia que el Petit príncep va tornar, ja no va anar a parar al desert. El dia que el Petit Príncep va tornar, va tastar l'herba sota dels peus i les flors grogues amb els dits de les mans. I com que no tenia pressa, va anar poc a poc, a seure sota l'ombra dels arbres i a beure l'aigua de la font.
Tots tenim algun petit príncep a prop, escoltem-los. Són savis.
|
dijous, 14 de novembre del 2013
Els petits prínceps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Cada dia hauriem de posar en pràctica alguna petitesa que ens ompli i ens doni força per l'endemà. Tots podem ser petits prínceps si ens ho proposem.
ResponEliminaA vegades no resulta fàcil mirar les coses sense partits presos ni prejudicis... però podem ser-ho si ens ho proposem...
EliminaEstan lliures de prejudicis i preocupacions, observa-los és adonar-los de totes les coses que fem malament des que vam perdre la innocència.
ResponElimina:) que són moltes, XeXu...
EliminaEls petits prínceps són la més gran meravella del món.
ResponEliminaSí que ho són...
EliminaUn quadre preciós Carme...Precisament ara l' estic rellegint el Petit Princep...En aquest prat hi podria pasturar el be!
ResponEliminaBona nit, Carme.
Sí, oi? segur que s'hi trobaria de gust i si no trobés cap guineu es faria amic dels conills o dels ocells. Bona nit, M Roser
EliminaAl costat dels nostres Petits Prínceps, segur que no deixariem de veure cap de les meravelles, i petits detalls, que ens ofereix, aquest bonic prat, en plena Natura!!..A part de tot el que ens aporten, només estant amb la seva companyia....
ResponEliminaM'ha agradat molt el dibuix que has fet per recordar-nos els nostres Petits Prínceps!!
Una abraçada.
La foto del Barbollaire ja em va fer pensar en el Petit Princep. No ens n'hauríem de deixar perdre ni una del què diuen, del què pregunten... A vegades hi passem massa de llarg, jo la primera amb les meves coses i els meus tràfecs...
EliminaUna abraçada
Preciós dibuix, i ntentem ser petits prínceps!
ResponEliminaBon dia de divendres, Carme.
Molt bon dia Gemma, és bonic ser-hi a prop i intentar-ho per nosaltres mateixos també
EliminaVivim d'una manera que ens impedeix escoltar a aquests Petits Prínceps. Potser sí que hauríem d'aturar-nos un moment (o dos) i fer-los una mica de cas. Segur que hi sortiríem guanyant.
ResponEliminaEscoltar-los. Sentir-los. Enriquir-nos
EliminaNo tinc cap petit príncep a la vora ara mateix, però m'han agafat ganes de rellegir aquest Gran llibre. Gràcies, Carme.
ResponEliminaNo s'acaba mai de rellegir del tot... pots tornar-hi i segur que tornes a gaudir...
EliminaJo tinc una petita princeseta ( la meva nebodeta) i a vegades la seva innocència en fa adonar del molt que he canviat.., i no sempre m'agrada aquest canvi. No deuríem perdre mai part d'aquesta essència de peti pincep o princesa...
ResponEliminaEl llibre, uf, l’he llegit mil vegades i mil més que ho faré
Doncs beu-te la seva innocència a mans plenes... Ens fa tanta falta!
EliminaEl misteriós encant de la innocència, del pas del temps sense presses, del gaudi de les petites coses que no tenen preu ... encara segueix en nosaltres, només l'hem de buscar.
ResponEliminaUna aquarel·la preciosa, Carme. :)
Bessets dolcets!
El buscarem... Si el trobem mai no estarem perduts
EliminaPrínceps, ben savis, tot l'espai per a ells. Escoltar-los.
ResponEliminaA vegades penso que junt amb la innocència perdem la saviesa...
EliminaSí... explicat així, sembla fàcil.
ResponEliminaNo, noiet, no és fàcil... però anem fent com si ho fos, a veure si al final ens ho acabem creient.
EliminaM'agrada molt la imatge... un petit príncep a l'aire lliure, al camp, en el que sembla un dia de tardor d'aquells que no fa ni massa fred, ni massa calor... No sé, és reconfortant.
ResponEliminaSi et reconforta, Magenta, ja ha complert el seu objectiu... reconfortar-nos una mica tots...
EliminaÉs cert. Si tornem, sempre és millor buscar un lloc nou. I millor. Que ens aporti més coses. I saber arribar-hi i saber estar-hi sense presses. Tan de bo sapíguem aprendre dels petits prínceps que tenim a la vora. Tan de bo, sapíguem cada un de nosaltres ser una mica petits prínceps.
ResponElimina(havia escrit, "si tornem, sempre és millor tornar a un lloc nou", però no es pot tornar a un lloc nou, oi Carme?, si hi tornes, es que ja hi has estat, i ja no és nou).
Segur que tenen moltes coses per ensenyar-nos, Mònica, a vegades penso que els hauríem de gravar constantment tot el que diuen... per escoltar-los en calma i trobar les joies que ens regalen entre mig de les seves converses més intranscendents.
EliminaSi hi tornes ja no és nou... ara mateix ets com un Petit Príncep que ens regala una joia per admirar i reflexionar.
Si sabés escriure, saps que m'agradaria?
ResponEliminaQue en Pedrolo em perdoni pel quasi-plagi, però escriuria "Els altres petits prínceps", vull dir els que d'alguna manera han recuperat la innocència però que saben segur que ja no tornaran enlloc...
Entendreixen exactament igual peró mai podran descobrir que la seva rosa només és una rosa, els vanitosos els hi semblaran i malgrat puguin posar els peus sobre l'herba ja no abastaran les flors gogues.
Tinc el dia derrotat, em penso.
Penso que no sabem mai exactament que poden descobrir aquests altres Petits Prínceps que han recuperat la innocència. Potser descobreixen petites coses bàsiques i fonamentals.
EliminaJo n'he conegut uns quants... una d'elles va descobrir que més enllà del patiment pels éssers més estimats, que havia patit i expressat tota la vida, hi havia una mena d'afecte més directe, menys possessiu, més superficial, si vols, que a ella li servia molt. L'afecte de les persones que la cuidaven, la feia somriure molt més i la feia sentir-se cuidada i estimada i no patia gens per elles, havia arribat el seu torn de deixar-se estimar, per qui hi hagués al seu costat, no importava qui fos.
Potser abasten les flors grogues, jo rai, mai no podrem saber-ho del cert... malgrat la meva bona voluntat de veure les coses en positiu, jo també tinc molts dies derrotats... ves què hi farem. I sempre penso com tu: Jo rai! que encara no em puc queixar... i així, apa, endavant les atxes!!!
Una abraçada, jo rai.
És preciós aquest retorn del Petit Príncep, se'l veu avançant decidit, trepitjant fort. I els colors m'encanten!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia
EliminaD'aquest Petit Príncep m'agrada tot ;-) Fins i tot les ratlles de colors d'aquest jersei que porta sobre els texans. És ben bé com veure un infant caminant... Has captat el moviment: Jo veig un "nen que camina"... sobre aquesta gespa verda i suau, mentre observa les flors grogues...
ResponEliminaQuè preciós seria un conte il·lustrat per tu, Carme!!!
Ja saps que sense fotos on copiar, jo estic perduda... Em costa molt d'il.lustrar imaginant. Molt, se'm fa gairebé impossible.
EliminaTot arribarà ;-))
EliminaI sinó buscarem models que posin, els farem la foto i tu la copiaràs donant-li el teu aire i els teus colors hehe
He, he, he... quins muntatges... i pensar que hi ha il·lustradors de veritat que ho tenen tot dins del cap!!!
EliminaQuan de petita vaig llegir el llibre no va marcar-me especialment. L'he hagut de llegir de gran per descobrir la seva màgia. M'ha agradat aquest post, una mica més i se m'escapa :)
ResponEliminaJo el vaig llegir als 10 anys i recordo que ja em va agradar. De gran, però n'hi he pogut treure molt més suc... Gràcies!
EliminaNo sé si és pel cel rosat, per la insinuació del pas ferm cap endavant del petit príncep, per la bellesa dels verd en els arbres o pels colors vius del jersei, però veig en aquesta il·lustració un missatge d'esperança, d'aquells que ens diuen: ja n'hi ha prou, aixeca't, mira el teu entorn i avança endavant! Ideal per als dies derrotats, trobo. Gràcies per tanta bellesa!
EliminaUna forta abraçada!
Doncs, em sembla fantàstic, ideal pels dirs derrotats... :D
EliminaUna forta abraçada
Escoltem-los precisament per fer crèixer l'herba i les flors al desert.
ResponEliminaPrecisament per això...
EliminaJo no fa molt que el vaig llegir per primera vegada... té màgia, això està clar, però m'haguera agradat llegir-lo de menut.
ResponEliminaLa il·lustració és una meravella Carme, m'ha agradat molt, és molt alegre i molt viva, en fi, una preciositat :) I a més a més amb eixes paraules... genial :)
Mai no és tard per llegir-lo...
ResponEliminaMoltes gràcies, Ximo!
El Petit Príncep és un dels llibres que més m'han colpit quan de jove el vaig llegir. Quan el rellegeixo retrobo el mateix sentiment.
ResponEliminaTens raó, Carme, tots tenim aprop petits prínceps savis dels que podem aprendre.
:) Gràcies, Glòria!!!
Elimina