Per fi, després de tant temps de dibuixar i pintar, ens hem decidit, a casa, a penjar algunes de les nostres aquarel·les. N'hem penjat 15 en total i us poso la mostra d'aquests quatre, dos a dos.
És veu la diferència entre els que en saben i els que no, però igualment els quadres conviuen pacíficament.
En una paret quadrada
quinze quadres han penjat,
i tothom que se'ls mirava
n'ha quedat enamorat.
quinze quadres han penjat,
i tothom que se'ls mirava
n'ha quedat enamorat.
.....................................................................Olga Xirinacs
Mare de deu senyor 15 quadres! A casa meva només n’hi ha un i em semblen masses!
ResponSuprimeixSón petitons, pons, el de casa teva deu ser mooooolt gros simet sembla massa... he, he, he...
SuprimeixNo veig la diferència. Ningú m'ha demanat l'opinió però el que més m'agrada és el primer a mà esquerra. Felicitats per ser una casa on podeu lluir bons quadres originals.
ResponSuprimeixOstres! Gràcies, Consol. M'agrada que donis la teva opinió encara que no la demani...
SuprimeixEl de dalt a l'esquerra és meu: el dibuix d'una casa, a l'entrada de La Roca, un poblet molt petitó vora Camprodon i Llanars.
Doncs ja era hora! Les teves pintures són més que dignes! Que xulo tenir-les exposades, encara que sigui a casa.
ResponSuprimeixSi han quedat prou bé... n'estem contents.
Suprimeixque boniques que queden, precioses totes, el conjunt harmoniós ;)
ResponSuprimeixMoltes gràcies, hypatia, m'alegro que t'agradin.
SuprimeixQue bonics han quedat els quadrets! M'alegre, que les teues aquarel·les s'ho mereixen, ja ho crec.
ResponSuprimeixGrácies, bonica!!!
SuprimeixJo els trobo tots molt bonics, al cap i a la fi la bellesa és als ulls de qui s'ho mira...Jo diria que el de dalt a l'esquerra, està una mica tort, he, he, és una obsessió que tinc amb els quadres, sempre rectes...I no només a casa meva , els redreço siguin on siguin!
ResponSuprimeixPetonets, Carme.
Gràcies M Roser! El problema d' aquests quadrescés que estan penjats d'un fil imno toquen del tot la paret. I fan l'efecte visual d'estar torts, encara que no n'estiguin. Vull dir que no estan paral·lels a la paret. No sé si m'explico...
SuprimeixT'expliques molt bé Carme i fan molt bonic...
SuprimeixDoncs jo crec que fan molt bona combinació plegats, tot i la diferència d'estils. Cadascú pinta a la seva manera, igual que cadascú escriu a la seva manera, i cada estil té el seu camí per arribar al cor de l'espectador i transmetre sensacions i sentiments.
ResponSuprimeixUs felicito, artistes!
Moltes gràcies, Montse, per la teva manera de veure-ho i de dir-ho.
SuprimeixUna abraçada molt forta.
Queden molt bé. Cadascú té el seu estil. Com les parelles: es complementen.
ResponSuprimeixGràcies, Xavier!!!
SuprimeixQueden molt xules!!!!
ResponSuprimeixMoltes gràcies, rits... un petonet...
SuprimeixAquarel.les precioses. I ben compensades. Dues més "urbanites" o "street" i les altres més de "paisatgístiques".
ResponSuprimeixTotes quatre genials! Felicitats!
;-)***
Moltes gràcies, Barbollaire, hi ha una mica de tot...
SuprimeixUna abraçada.
d'aquí a una exposició no hi va massa tros, no sé com heu tardat tant a decidir, queden molt bé.
ResponSuprimeixNo crec que arribem tan lluny... no, però moltes gràcies, Joan!
SuprimeixM'ha sobtat que, fins ara, no tinguéssiu els vostres quadres penjats a les parets de casa. Trobo que ha valgut la pena que us hàgiu decidit a fer-ho, fan molt de goig aquests que ens ensenyes. :-)
ResponSuprimeixAntigament, quan jo encara no pintava, (en fa 7-8 que hom faig) n'havíem tingut alguna del meu marit, però ara feia ben bé 15-20 anys que teníem les parets buides i blanques... ja veus.
SuprimeixMoltes gràcies, Mc!
Moltes gràcies, Mc!!!
Bona idea. Me la copiaré.
ResponSuprimeixEncara em queden parets.
Ajuntar: aquarel·la i marc.
I una bona paret.
Per molts anys, Carme.
Moltes gràcies, Jordi!!!
SuprimeixLa mare de la meva millor amiga de petita tenia els seus quadres "exposats" al garatge de la casa de fora. No s'atrevia a tenir-los a les parets de la resta de la casa.
ResponSuprimeixTu pots tenir-los ben orgullosament a casa teva. Sobretot el primer de l'esquerra, com ja t'han dit. És una aquarel·la que diu moltes coses, també pels colors.
Moltes gràcies, Helena. Atrevir-se o no,a vegades no té gran cosa a veure amb la qualitat, hi ha persones que s´hi pensen molt a ensenyar el què fan i n'hi ha que no ens hi pensem tant.
SuprimeixFa il·lusió veure'ls penjats. M'alegro que t'agradi aquest que dieu... gràcies.
Tots estan molt bé, conec els teus pels colors més suaus, mes clars.
ResponSuprimeixEstaria orgullós i feliç de poder penjar la meva obra a les parets de casa.
Aqui només faltaria la música de "Pictures at an exhibition" de Mussorgski o d'Emerson Lake and Palmer ...
Bona tarda Carme.
Gràcies, Pere. Estic contenta, clar que si... si a sobre hi posem banda sonora... molt millor.
SuprimeixUs envejo la capacitat de trobar músiques a tot.
Bona nit, Pere.
Ostres!! I com és que heu trigat tant? Si queden genials!! M'agrada molt com ho heu posat! ;-))
ResponSuprimeixÉs molt maco decorar la casa amb coses que ha fet un mateix. Jo no tinc massa cosa feta per mi, però si algun quadre brodat a punt de creu i un coixí :-DD
Suposo que és allò de no trobar el moment, ni saber fer la tria adequada.
SuprimeixGràcies pels ànims, m'alegro que t'agradi. L'Enric va triar, un tema monogràfic i tots els seus són de paradetes, mercats, etc... i jo els vaig triar ben diferents: un paisatge del maresme, una finestra, un del castell de Cardona, un d'unes petites porxades i els dos de la foto.
ResponSuprimeixÉs molt bonic aquest fragment de la vostra obra exposada en el teu blog. De fet, és com una exposició virtual! Tal vegada decidiu deixar-les penjades de manera permanent. Sempre m'ha agradat la combinació que fas entre poesia i aquarel·la.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies, Jordi. De moment s'hi quedaran, després del temps que ens ha costat penjar-les, ara les deixarem una bona temporada, però les canviarem, de tant en tant.
SuprimeixAbraçades, cap al Far.
En una paret quadrada
ResponSuprimeixquinze quadres han penjat,
i tothom que se'ls mirava
n'ha quedat enamorat.
Moltes Gràcies, Olga!!!!
SuprimeixQuina il·lusió un quartet fantàstic i dedicat!
El poso al post, que això s'ha de lluir!