divendres, 3 de setembre del 2010

Cabanes del Castellar (El Serrat)

Excursió  per  Andorra  seguint  la Ruta  de  Mossèn Cinto.  Mossèn Cinto  quan va  passar per  Andorra després  de  fer  el Canigó,  la Pica d'Estats,  el Montcalm...  no sabia  el nom dels llocs  i simplement  en va  fer  una descripció.  Fins  fa  poc  hi havia  diferents teories  de per  on havia passat.   Però en Pere  Canturri,  coneixedor  de  la  muntanya  com  ningú,  va  llegir-ne  tots  els  detalls  i  va  trobar  el camí  exacte.  Per ensenyar-nos-el,  vam refer  el camí  i vam anar  llegint  els  textos  de Mossèn Cinto.  Va ser  molt interessant  i divertit.  Us  deixo  aquí  una mostra  de l'únic  dibuix  que  vaig  fer d'aquesta  ruta.  Amb  el text  de  Verdaguer  que li correspon:
 

"En efecte:  tot  plegat, sentí més  avall lladrar  un gos, fent reverdir en mon con la esperansa  de trobar un socós.  Lo rumor de l'aygua en jornades  de set,  lo primer  cant del rossinyol en la primavera, lo crit de  "¡terra!" després  de llarga i tempestuosa navegació, no foren may tan dolsos per mas  orellas com aquell  lladruc, que, mellor que no ho haguera  fet una veu humana, semblava  dir-me: "Vina, viatger estraviat, a esta cabana hospitalària; si tens set, assí  hi ha  un got de llet per  beure; si tens fam, hi ha un bocí de pa per menjar; si tens fred, assí  hi ha foch per escalfar-te; si tens son, assí  hi ha unn pallús per dormir".  Assó era ver; de tot hi hagué en la barraca, y lo pa de la taula del rey  no'm  sabria  tan bo com aquell pa negre, y no trobaria tan tous com aquell pallús sobre la nua terra los coixins de ploma  d'oca del més  rich palau.

15 comentaris:

  1. Molt interessant això! Anar fent camí i refer els passos d'algú com Verdaguer gràcies als seus propis textos. Original, no?

    ResponElimina
  2. descobrir i plasmar emocions de rutes ja vorejades per un poeta com verdaguer es nteresant i precios.

    ResponElimina
  3. Llegint l'apunt he recordat que porto un parell d'anyets volent fer algun dels itineraris que es fan pels índrets literaris de Barcelona.

    També porto anys volent tornar a visitar Andorra i ... ni esquí, ni formatgets, ni mantega ni res de res.

    A quí carrego la culpa quan la culpa és, segur, de la meva mandra? :)

    ResponElimina
  4. Xexu, doncs sí suposo que original per no dir freaky, però ens ho vam passar molt bé, que és el que compta.

    Sí, va ser-ho, Striper, de veritat.

    Óscar, no cal culpa, de ningú... home! si no hi has anat, no hi has anat... au, va! comença a programar quan hi aniràs!

    Per cert això dels itineraris literaris per Barcelona, m'ho has d'explicar... :)

    ResponElimina
  5. Ostres! Això sí que ha de ser interessant de fer! Poder seguir una ruta que ningú no tenia gaire clar i que gràcies a un bon coneixedor s'ha pogut descobrir... I tot acompanyat de literatura! :D

    ResponElimina
  6. Aquestes rutes permeten un gaudi més intens en afegir al de la natura el referent literari. I el teu dibuix per immortalitzar-ho :)

    ResponElimina
  7. Unes rutes molt interessants, sempre resulten molt agradables!

    Carmé t'apuntaràs demà a la diada d?estellés, oi? Jo tot i les vacances blocaires ja ho he fet, per si les mosques, no tinc remei, he,he.

    ResponElimina
  8. Es conta que, en una d'aquestes rutes per les carenes andorranes, Mossèn Cint se li va aparèixer a un pastor venint des dalt d'una muntanya entre la boira , la pluja i a hora foscant. Ja et pots imaginar la cara del pastor veient aquella aparició ( Ja que no anava vestit precisament d'excursionista)

    ResponElimina
  9. Núr, ara ja està marcada i tot amb unes fites numerades, o sigui que tothom ha acceptat que és així i clar, ell n'està ben orgullós i nosaltres també, d'ell. Ha estat sempre el nostre mestre "muntanyenc".

    Noves Flors, si que vam gaudir, la veritat!

    Joana, ja tinc els deures fets, programat per d'aquí un parell d'hores quan comenci el dia 4, el dia Estellés!

    Rafel, en tos el textos parla de la maleta, del paraigua... devia ser incomodíssim caminar d'aquesta manera! I un bon ensurt que se'n devia endur el pastor!

    ResponElimina
  10. tot plegat vol dir que hi ha gent que es coneix el territori com el palmell de la seva mà. De vegades penso que estem perdent tota aquesta saviesa i que cada cop queda menys gent capaç de viure tan intensament un paisatge fins al límit de trobar-lo llegint-lo, o escoltant-lo. Quina enveja, un per saber descriure tan bé i l'altre de saber interpretar tan bé.

    ResponElimina
  11. Joan, si bé jo no tinc la sort (o la constància) de conèixer cap territori com el palmell de la mà... sí que tinc l'altra sort que és conèixer aquestes persones. Es impressionant anar a la muntanya amb elles.

    Llegia per exemple "Sota mateix del coll, hi havia un planellet" I ens feia repàs de tots els colls del voltant i explicant que a cap altre hi havia un planellet. Deia Verdaguer "Vegí un llac" I ell explicava... si hagués pasat per l'altre port n'hagués vist 3, si hagués passat pel de més enllà no n'hagués vist cap, si hagués passat... Tota l'estona així i nosaltres com nens petits de 50-60 anys embadalits escoltant-lo. També coneixem el territori (tot i que no com ell) per a poder-lo seguir en les explicacions... I tot quadrava tant bé!

    Uf! com m'enrotllo!

    ResponElimina
  12. Està molt bé això que va fer en Pere Canturri, és maco poder saber aquesta ruta exacta.

    Què bonic ho fas, Carme!... Text i il·lustració... :-))

    ResponElimina
  13. Quanta saviesa que es perderà quan aquestes persones se'n vagin!

    ResponElimina
  14. Quan les coses i les experiències són boniques, és fàcil transmetre-les de manera bonica, Assumpta!

    I tant que sí, Joan. No crec pas que tinguin el relleu adequat.

    ResponElimina
  15. Sí que és bonic, redescobrir els camins verdaguerians mas a mas, rierol a rierol, en aquest Pirineu "nostre" tan maco!

    Per cert, Carme, aquí tens una mica d'informació de rutes literàries (Verdaguer entre elles)... http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=2482213

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari