diumenge, 27 de febrer del 2011

Sopar blocaire del dissabte

Era  molt  aviat  encara,  vaig arribar  prop del  restaurant  i vaig  poder  aparcar  al carrer,  just  a la  mateix a cantonada.  Vaig  trobar  els  primers dos  blocaires  que  sembla que ja feia  estona que  eren per  allà  voltant  i fent  fotos a  duo,  com acostumen a fer  sovint,  eren  en BARBOLLAIRE (Un lloc per  nosaltres) i la FANAL BLAU (A la llum d'un fanalet),   ens vam acostar  cap  a la porta  i  hi havia  dues  persones  més,  ens  vam mirar  (seran blocaires  o no?)  i  ells  ens van mirar  també...  doncs  sí?  Sí!  Dos  dels  superorganitzadors,  allà  al peu del canó  per  tenir-ho tot  a punt  i rebre  la  gent que  arribava: la BARGALLONETA (Parlem una mica de cinema?)  i en JORDICINE (Paranoia 68), al cap de poc  van arribar  els  altres  dos  organitzadors: la MAR (Bocins de lluna)  i l'ÒSCAR (The lost art of keeping a secret). Em va  fer  molt a il·lusió  veure'ls,  ja  que  els llegeixo  sovint.

I d'entrada  ja ens  van ensenyar  la  feina que ens  havien portat.  Una  trobada  de blocaires sense escriure cap post,  no podria  ser.  Ens  van dur  aquestes  carpetes  tant  ben preparades,  per escriure  5  posts  ambulants  i comunitaris.
I  la veritat  és  que  no em veig  pas  capaç,  d'ara  en endavant,  de posar  l'ordre  d'arribada  de  tothom.  Però  va  ser  molt  emocionant.  veure  que hi ha gent  que  reconeixes  de seguida  encara que no els hagis  vist  mai  i també  gent  que  et costa  de reconèixer.


El sopar  era  sense  entaular-nos  i així  ens  bellugàvem  i podíem anar  canviant  de  persones i converses  i  ens  vam poder conèixer  millor.


Tota  una  colla,  eh?  se'm feia  difícil  recordar  tothom  i per  sort  anàvem  etiquetats...


Vaig  reconèixer  uns  quants  blocaires  que  ja havia  vist  abans,  en alguna de les  presentacions   de  llibres:  la MARTA (Didalet d'ivori) en RAFEL (La Cerdanya des de Can Fanga)  i  el  El veí de dalt  (Malerudeverue't)

També vaig  poder  posar  cara  a unes  blocaires  que  m'estimo molt,  ja que  ens  llegim i comentem  des de fa molt  temps  i tenia  moltes  ganes de poder-les  veure   i  fer-los-hi  una abraçada: la  RITS (Vuite8ena), la  JOANA (Llum de dona), l' ELFREELANG (Su dubto és que sóc, si penso es que sóc),  la DOLORS (Horabaixa), i la  KWEILAN (Llibres llegits i per llegir)

 I  finalment,  conèixer  també  persones noves,    de qui  no havia  visitat  els  blogs  abans,  o potser sí,   justament aquests  darrers  dies, perquè  venien al sopar. No podia  recordar-los  tots,   però  mica  en mica  em vaig  situant:  

DERIC (Un salt al món)CARMEN (La condición humana)LIRIO (Espejo del alma)
MARTA M.Q. (Antena de papallona)ROGER (La llanterna màgica)BELÉN (Belén in red)
IRENE (Un nuevo amanecer)DANI (Pequeñas miradas)DOOM MASTER (El bloc d'en DoomMaster)GOCULTA (Un dia de color)KIKA (Kika's log)RICARD (Clàssics de cinema)
MIQUEL ZUERAS (Rosebud)PILAR (Cau de joc espai de risoteràpia)E-LECTA (E-lecta)


El sopar  va estar  molt  bé,  però  el millor de tot  van ser les  converses,  parlant  de blogs,  d'anècdotes,  de  coincidències,  d'afinitats...


I  veure  els  somriures  que  diuen tant  i les  mirades...


Però  sempre  recordaré aquest  sopar  pels  riures.  Estones plenes  de riures.  El moment queda col·leccionat  així:  Moment  d'emocions,  d'alegries  i de riures.



I encara  ens en vam  anar  amb  un CD  de regal,  fet  de la música que nosaltres  mateixos  havíem triat.  Es  pot  demanar més?  Moltes  gràcies  a tots.  Continuem compartint...

38 comentaris:

  1. T'ha quedat una gran crónica! com ja t'he dit abans, també va ser molt emocionant per mi poder-te abraçar i conversar!!!!

    Porta tants somriures recordar el sopar d'ahir!!

    ResponElimina
  2. rits et veia a les fotos, amb el teu somriure enlluernador, estàs preciosa! Una alegria molt gran posar-te cara, somriure i mirada dolça, que la tens així... :) El millor d'aquests moments és que es reviuen i es recorden i sempre es van multiplicant els somriures. Una abraçada, nina!

    ResponElimina
  3. Com sempre Carme tens paraules per tothom i un post digne de concurs jejeje
    Quina emoció ...encara estic a la lluna jejeje bona nit wapa i fantàstic poder conèixe't :)

    ResponElimina
  4. :) Assumpta!

    Joana, de veritat que a sobre de les emocions, em vaig divertir tant... quin tàndem de riures ens vau muntar tu i el Barbu. Em sembla com si t'hagués conegut sempre. Les complicitats van funcionar i... això sempre és absolutament màgic. Bona nit, preciosa!

    ResponElimina
  5. Ah! I no és que somrigui, només, és que ric sola, quan me'n recordo d'algun moment... Pot haver-hi regal més preciós que una "risoteràpia" que t'endus posada?

    ResponElimina
  6. I les croquetes, què, eh? Ningú parla de les croquetes?...;-)

    ResponElimina
  7. Carme, aquí la ràpida! Hhehehehehehe
    Ara me n'entero del sopar! Que bona!
    Perdona, llegeix el comentari de La meva nova amiga Núria, vols?
    Amb tu un dia em moriré de riure!

    ResponElimina
  8. otres que be ho devieu pasar llastima no em vaig assebentar sino hauria vingut

    ResponElimina
  9. Ostres, què bé! I les fotos? on són les fotos?

    ResponElimina
  10. Bona crònica i ben detallada. Una bona recàrrega de piles.

    Una abraçada, aquest cop cibernètica.

    ResponElimina
  11. Veí, doncs au va, parlem de les croquetes, perquè no dius que eren croquetes de bolets i que eren boníssimes? :)

    je, je, je... Anna, ja l'he llegit! La teva nova amiga i jo... compartim mail i m'arriben a mi tots els seus comentaris ;) Uf! com que no vaig fer jo la convocatòria... no em vaig ocupar gens de la difusió de la idea...

    Ostres, Mon, si que em sap greu... ja m'hauria agradat que vinguessis!

    Vida, suposo que algú o altre les penjarà. Donàvem prioritat als organitzadors.

    Una abraçada, rafel!

    ResponElimina
  12. Ja saps que coincideixo amb tu amb això dels somriures i les mirades...

    Va ser una càrrega de piles molt important.

    Ara, riures??? vols dir?... Si tothom estava molt relaxat i modoset... X¬DDDDDDD

    (bé, de fet em sembla quue algun gamberru si que hi havia ;¬P)

    Gràcies a tu, a tots, per ser-hi.

    Petonets dolços, nina

    :¬)******

    PS. Mira i, sense que serveixi de precedent, el Veí té raó... Les croquetes estaven boníssimes!!!

    ResponElimina
  13. Barbu, és cert, tothom estava molt relaxat i modoset, en general... clar que hi havia excepcions. Hi havia algun gamberru un pèl esbojarrat i també hi havia qui es trencava de riure al seu voltant. Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Una bona explicació d'una molt bona vetllada. I jo diria que el resum perfecte el fas tu mateixa a l'última frase: Simplement es tracta de continuar compartint. :-))

    ResponElimina
  15. Les emocions es senten en el teu somriure. N'has fet una molt bona fotografia amb les lletres.

    ResponElimina
  16. Ooooooooooooooh! quina llàstima no haver-me apuntat! fa tants dies que estic desconectada del món bloggero. Passo un moment d'hores baixes...

    Felicitats per la trobada!

    ResponElimina
  17. Et felicito pel sopar es veu que ho vàreu passar d'allò més bé

    ResponElimina
  18. Les croquetes de bolets estaven de mort, el vinillu entrava d'allò més bé i l'ambient del sopar era d'un ditxeratxerisme (si no existeix la paraula, l'haurien d'inventar) encomanadís.

    Per la propera trobada (que segur es farà) em caldrà distribuir millor el temps entre tanta gent i no patir tant per pagar al paio del restaurant ni per la música.

    El dia a dia de lectura i comentaris als diferents blocs sempre m'ha deixat la impressió que la comunitat blocaire està farcida de (molt) bona gent. Dissabte vaig comprovar que els cracks 2.0 són tots una colla de cracks també en el cara a cara.

    Com moleu, recoi!!! :)

    ResponElimina
  19. a la propera hi vull ser...baixi qui baixi. M'alegro de que anés tant bé

    ResponElimina
  20. Quina enveja més sana que doneu tots els que vau poder compartir tan agradable vetlada!!!
    Per què hi seré tan lluny???
    Jo volia anar-hi!!!

    M'alegre molt que ho celebrareu, una gran abraçada a tothom!!!

    ResponElimina
  21. Ho contes molt bé Carme, riures i complicitats mirades i somriures....va estar molt bé poder-te conèixer Carme! ah i per cert qui es va menjar les meves croquetes?

    ResponElimina
  22. Exactament així, Mc, continuarem compartint amb els que hi eren, a amb els que sou aquí sempre i amb els que aniran arribant de nou.

    Pilar, a vegades les fotos amb paraules (sobretot pels que no hi van ser) diuen més que una foto de veritat.

    Mònica, doncs sí que em sap greu, perquè segur que t'hagués anar bé les dotzenes de riures i de somriures que hi van haver. Una abraçada molt forta, Mònica. I espero que les hores baixes s'acabin ben aviat.

    Gràcies, Mª Antònia, i tant que sí, molt bé!

    Óscar, m'agafo al final del comentari i el comparteixo: com moleu, recoi! Voldria afegir encara, que totes les sorpreses que vaig trobar, (hi ha gent que no la imagines ben bé com és) van ser bonísimes sorpreses. Tu, Óscar que tens un blog divertit, jo ja t'imaginava ditxaratxeru ;) i amb ganes de passar-ho bé, però no sabia que a més a més d'això... vas embolicat dins d'una aura d'afecte i de tendresa encisadora. M'agrada molt haver-te conegut! Crec que a partir d'ara els teus posts es llegiran diferent ... amb la teva veu.

    Fantàstic, garbí! A veure si jo també puc ser-hi i ens hi trobem.

    Iris, a la propera tot es mentalitzar-se... va venir una noia de Saragossa... :)

    Elfri, Elfri, mira que no la liem eh? Jo no vaig menjar cap croqueta que no fos meva... si només en vaig menjar una! UNA! ;) Elfri, molta alegria de veure't i poder conèixer de prop el teu sentit de l'humor, que saps repartir tant bé, entre posats seriosos i ironies fines, fines... una abraçada més!

    ResponElimina
  23. Ostres, quina enveja que em feu! M'hauria agradat participar-hi, amb el que a mi em van aquestes coses... Però no se ni qui convoca, ni a qui. Espero no perdrem la propera.

    ResponElimina
  24. Gràceis, Jordi!

    Laura, aquest sopar és el segon que convoquen... la mar, l'óscar, la bargalloneta i en Jordicine. Trobaras els enllaços al començament del meu post.
    Jo llegeixo la mar i l'Óscar i tinc els enllaços a la barra lateral i per això me'n vaig adonar.

    La convocatòria és oberta a tohom... jo no vaig ampliar-la perquè no era convocatòria meva, em vaig limitar a apuntar-m'hi. És el segon que fan, però jo és el primer que vaig. Va anar tant bé que segur que repetirem... queda't els seus enllaços!

    ResponElimina
  25. Què bé que ho expliques, m'ha agradat molt conèixer les teves sensacions, ens fas viure des dels teus ulls tot el que va passar i com et vas sentir, fantàstic!

    Ah, i amb un mestre de cerimònies com l'Òscar, a mi no m'estranya gens que us féssiu un tip de riure.

    ResponElimina
  26. Que guapo, espero que la próxima vegada no t'oblidis de mi..
    (

    ResponElimina
  27. Xexu, tots els mestres de cerimònies van estar genials, evidentment, l'Óscar inclòs!

    kweilan, un somriure ben ample.

    wizard, que no m'oblido de tu... jo no he fet res, ni he organitzat res... Simplement m'hi vaig agafar al vol!

    ResponElimina
  28. Quina enveja, quina enveja i quina enveja!!! :)
    Llàstima que no vaig poder venir...

    ResponElimina
  29. per mi també, el millor de tot van ser els riures i somriures que van voltar tota la nit entre nosaltres!

    (no acabo d'entendre perquè tothom parla de les croquetes... jejeje...)

    un petó!

    ResponElimina
  30. molt ben explicat. un gran plaer haver-te conegut!

    ResponElimina
  31. Quanta emoció que conté aquest blog! Quina enveja m'heu fet... Jo no n'estava molt convençut i al final, a més, me'n vaig oblidar totalment que es feia aquell dia i tampoc hi era a temps.

    Però potser el proper...

    ResponElimina
  32. Carme, que ben explicat, i m'has facilitat accedir a blogs que no coneixia.
    Com un dels teus quadres que tan m'agraden, amb alegria i llum.

    ResponElimina
  33. Això sí que és envejeta sana, Carme. M'encanten aquests "pollastres" (em sembla que ja ho saps, oi?), i una trobada com aquesta... m'ho va dir, l'Òscar, per si es donés la circumstància que aquell cap de setmana fos a terres catalanes... però no es va donar. Llàstima.

    Celebro que ho passessiu tan bé; aquestes trobades són meravelloses, oi?

    ResponElimina
  34. Llàstima, guspira, realment llàstima!

    Mar, mira... és que són així: croqueterus. :) Cadascú és com és. N'hi ha que parlen d'inventar-se la vida. ;)

    Un plaer kika! Una abraçada.

    El proper, porquet! T'hi esperem.

    Marta, per això vaig posar tots els enllaços! :) Un plaer haver-te saludat altre cop!

    Ferran, suposo que va ser molt més meravellosa la teva, amb molt més temps per endavant. Va ser fantàstica, de veritat, i m'ho vaig passar mol i molt bé, però em va faltar temps per veure i parlar amb tothom.

    ResponElimina
  35. Va ser un autèntic plaer!!!! la veritat és que va ser una nit màgica on el somriure , crec, no se'ns va esborrar a ningú en tota la nit!!!
    una abraçada

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari