dimecres, 16 de març del 2011

Amb uns altres ulls -3-


- Arbre no et veig, però sé que no tens fulles.
- Caseta, tens raó no  en  tinc, perquè és  hivern.  Com ho saps?
- El so del vent  que  juga amb les  teves  fulles fa dies  que no se  sent.   I la teva  ombra  ja no es  recolza   a la meva  paret.
- Tu no necessites  ulls,  caseta.  Però jo ja sento  borrons  a les meves  branques. I tu caseta, per  què no canvies  a l'estiu  i a l'hivern?
- El meu vestit de pedra,  ho atura  tot,  el fred, la calor  i el vent  també. Però la teva ombra refrescant  m'agrada.
- Tornarà  la meva ombra.
- L'esperaré,  ja sé  des  de sempre  que  arriba  poc  a poc.  Una mica  més  cada  dia que passa. Com una tímida  carícia  que  es  va fent  més  agosarada.


21 comentaris:

  1. Ves per on m'ha recordat el petit príncep! tendre i bell diàleg entre l'arbre i la caseta que demostra que l'essencial és invisible als ulls! bona nit Carme!

    ResponElimina
  2. Tendresa nua,
    sempre acollidora,
    arbre i casa.

    ResponElimina
  3. la natura.. reconforta reconeixe'ns en el pas del temps.. en el cicle natural.. m'agrada que l'ombra torni una vegada i una altra, mentre hi hagi vida..

    ResponElimina
  4. Jo també hi sóc, com tu, arbre nu, de branques i de paraules.

    ResponElimina
  5. Una passejada per les últimes entrades, m'agraden. Sort que troba el lloc que vol la caseta. El diàleg també és bo. Però a l'aigua a vegades no pot aturar-la. I els dibuixos...M'AGRADEN

    ResponElimina
  6. Que bonic, Carme! Aviat, ben aviat els arbres tornaran a florir, les seves branques ens regalaran l'ombra i el vent bufarà entre les seves fulles escrivint músiques noves cada dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. dons jo diria que sento el vent xixiuejar a l'arbre on ha guardat les fulles que el vestiran de nou a la primavera...

    ResponElimina
  8. I la caseta no necessita llar de foc? ;p

    ResponElimina
  9. No tot es percep amb els ulls. Les coses més importants es senten, no es veuen.
    Crec que l'arbre i la caseta s'acompanyaran sempre.
    Preciós diàleg, Carme.

    ResponElimina
  10. la caseta parla de la gosadia... també ella té la seua ombra, com l'arbre. potser és ella, quan diu això a l'arbre, la tímidament valenta. o potser és només tot poesia :)
    en qualsevol cas, m'ha semblat molt bonic, carme.

    ResponElimina
  11. Saps? Aquesta caseta tan res, tan senzilla em recorda a una que m'estimaré tota la meva vida; Saps què hi guarda dins? Els millors records mai viscuts d'una família, la meva. Si tingués diners la comprava.
    I l'arbre, la seva ombra encara que sense fulles em calma els meus records...
    Aquest dibuix, aquest escrit, Carme, m'ha tocat a l'ànima i m'ha arribat directa al cor.

    ResponElimina
  12. Interessant diàleg entre dos éssers diferents, saben que estan junts i es necessiten.
    Acabo de llegir el poema que ha escrit Novesflors inspirat en el teu relat.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  13. Ràfius segueixes igual. Tu i la teva conya marinera! BRUTAL...

    ResponElimina
  14. Jo també he pensat en el Petit Príncep!!... No fa res li vaig fer un post al Petit Blog (de fet encara és el post que hi tinc posat hehe) i ara, en llegir aquest diàleg tan maco, m'hi has tornat a fer pensar :-))

    Gairebé sense adonar-nos-en, passarem pel carrer i els arbres ja tindran les seves primeres fulletes verdes :-)

    ResponElimina
  15. No dubto que arribarà, perquè si no... quin estiu!

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Montse, és preciós!

    lolita, com bé dius, mentre hi hagi vida, que potser aviat ens la carregarem, al pas que anem... o ella se'ns carregarà a nosaltres, no ho sé...

    Jordi, és bonic això que dius.

    Gràcies, Mª Antònia!

    Galionar, aviat, aviat, ja surten les fulles arreu...

    sargantana, és que tu tens una sensibilitat ... molt gran. :)

    porquet, no en té no, és una barraqueta de camp, només.

    Segur que sí, sempre, encara que no es vegin. Gràcies Pilar!

    Deric te'n dec un, que te'l vaig prometre i ja me'n recordo, però em fata saber "quin" a veure si m'inspiro.

    iruna si és com tu dius, també és poesia... gràcies!

    Anna i tu també al meu... gràcies preciosa.

    ResponElimina
  17. em sento l'intern
    i no aconsegueixo veure'l
    amb la mirada del arbre despullat
    de la caseta sense ombra,
    Quin delit tinc que vull saber-ne
    com és la meva ombra interna.
    ............anton

    ResponElimina
  18. Rafel... l'Aniuska diu que fas conya marinera, però jo no me la crec... ho dius seriosament oi?

    Pere, gràcies i molt bona nit, encara que sigui una altra nit.

    Assumpta, ja van sortint, ja en vaig veient de borrons que esclaten...

    L'ombra arribarà, Sànset, no pateixis!

    Gràcies pel poema, Anton!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari