dimarts, 22 de març del 2011

Copiant un nu

D'una pintura  de la Mª  Antònia

Ni dorm ni vetlla.
Un a un, els seus  somnis,
parlen  amb ella.








I el cos també  somia
converses  silents  amb la llum
que il·lumina la nuesa.
..........................................................................Elfreelang

Dona, dóna fins la nuesa
expectant somni la tendresa
cos impregnat  de bellesa.
Dorm, dona, somia...
de la nit fas dia
 ulls miren d'alegria.
.............................................................................Anton

Somnis desperts
el blau a la mirada
canten albades
..........................................................................Iris


En aquesta hora baixa
el cos dormit
em transporta a la intangible intriga.
Més enllà dels teus cabells
el teu secret
quedarà protegit pel silenci

.........................................................................Eva




Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...
Podria ser el començament de qualsevol història.
.........................................................................Pilar

15 comentaris:

  1. I el cos també somia
    converses silents amb la llum
    que ilumina la nuesa

    ResponElimina
  2. somnis reconfortants, espero. La nuesa li dona un caire indefens.

    ResponElimina
  3. senzilllament peciós Carme! ni dorm ni vetlla..

    ResponElimina
  4. Dona, dóna fins la nuesa,
    espectant somni la tendresa
    cos impregnat de bellesa
    Dorm, dona, somnia...
    de la nit fas dia
    ulls miren d'alegria.
    .............. Anton

    ResponElimina
  5. Somnis desperts
    al blau de la mirada
    canten albades.

    ResponElimina
  6. Carai! Quina sorpresa a l'obrir! I què bé t'ha quedat! Què bonics els versos! Sou uns poetes creatius, que no tothom que en fa ho és, el mateix dic dels escrits en prosa. No puc llegir-me'ls tots, però de vegades hi faig un tomb. Felicitats i gràcies, i entre nosaltres, em fas molta propaganda...

    ResponElimina
  7. Gràcies, Elfri, cap al post!

    La nuesa, sempre ens deixa indefensos, però els somnis segur que són bells, garbí!

    Gràcies, lolita!

    Anton, el teu vers és com un homenatge a la dona. Preciós. Me l'emporto amunt.

    Iris, amunt també.

    Gràcies Jordi!

    A tu també, kweilan, gràcies!

    Mª Antònia, gràcies pels teus elogis. Jo sempre "manllevo" imatges d'aquí d'allà i em considero en deute amb els que me les deixeu. Un petó.

    Porquet, sí tens raó, es veu fràgil...

    ResponElimina
  8. En aquesta hora baixa
    el cos dormit
    em transporta a la intangible intriga.
    Més enllà dels teus cabells
    el teu secret
    quedará protegit pel silènci
    en l'univers de les paraules no pronunciades.

    ResponElimina
  9. El somnis sempre se'ls ha d'escoltar. M'ha agradat.
    Fins aviat

    ResponElimina
  10. Això s'avisa, que el teu post és per a majors d'edat!!!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...Podria ser el començament de qualsevol història.
    Petonets, artista!

    ResponElimina
  12. Eva, ja ets al post amb les teves paraules boniques.

    Gràceis Quadern de mots!

    Sànset... em pensava que tu ja ho eres! ;) per això no t'he dit res...

    Qualsevol història, Pilar, si pot ser que sigui bonica, oi?

    ResponElimina
  13. Deesa nua...
    ets un somni o un escultura?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari