dijous, 17 de març del 2011

Gavines - Ja he trobat l'origen de la foto



Voldria  volar  tant  alt  com les  gavines
per  veure'ns  de lluny,  des  d'allà  dalt
i així  trobar  la mesura  justa de cada  gest.
I allunyar  el sentit  de cada mot
per  saber-ne  trobar  l'essència.


32 comentaris:

  1. He de dir que aquest dibuix és un dels que més m'agrada dels que has fet, i, sí, de vegades es fa necessari agafar una mica de perspectiva per veure tot el territori personal i tenir una mica més clar com som, quins buits tenim, què ens sobra... preciós poema-metàfora.

    ResponElimina
  2. vola enllà de l'horitzó,
    des d'on les gavines semblen
    diminutes volves de neu,
    Vola alt, ben alt,
    des d'on les llàgrimes del cel
    disfressades d'estels
    canten el vers a l'univers
    i et porten l'essència
    del poema i el seu gest.

    un plaer seguir el teu magnífic poema, Carme

    ResponElimina
  3. Potser des d'aquesta perspectiva és més fàcil pensar el que hem de dir i fer, entendre el veritable sentit de certes coses.
    Però sense dubtar perquè ... les gavines van i vénen com les ones, donen voltes i fan soroll.
    Un poema ... un poema!

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  4. És difícil agafar distància de nosaltres mateixos per tenir una perspectiva més precisa.
    No sé de qui era la foto però el dibuix ha quedat molt bonic.

    (Carme he deixat un missatge en "Itineràncies", a veure si m'ho pots aclarir!!!)

    ResponElimina
  5. A mi també m'agradaria volar i tenir altres perspectives.
    Bonic dibuix!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Joan, m'alegro molt que t'agradi!

    Gràcies, iris, un poema preciós el teu.

    Pere, sense dubtar, és gairebé impossible. :) Bona nit, Pere.

    ResponElimina
  7. Noves Flors, si és difícil. Ja he llegit el teu comentari i l'he contestat allà i he resolt el problema posant les hores "ocupades" al final del post.

    ResponElimina
  8. Khalina, doncs ja veig que m'entens... gràcies maca!

    ResponElimina
  9. Respiro llibertat en aquest post...

    ResponElimina
  10. jo també voldria volar alt com les gavines...

    ResponElimina
  11. Molt bonic Carme... el que jo, a poder ser, miraria de ser alguna au una mica més "neta"... és que les gavines tendeixen a furgar sempre a les escombraries. De fet, ja n'hi ha que s'han tornat "d'interior" ja que viuen prop dels abocadors a on hi troben menjar furgant en la merda.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Maria!

    Elfri, anem? emprenem el vol?

    Porquet, no t'ho prenguis tant al peu de la lletra, home! Jo només dic que voldria volar tan alt com elles no pas que voldria ser gavina... je, je , je...

    ResponElimina
  13. Si vols volar tan alt com les gavines, sigues gavina. Quan ho aconsegueixis diga-m'ho, volaré amb tu.

    Des del far mirant les gavines.
    onatge

    ResponElimina
  14. Una de les coses barcelonines que trobo a faltar a Reus són les gavines... sí, sí, que jo sentia les gavines a vegades des de casa ;-))

    Ui, aquesta foto sí que no tinc ni idea... aquella de les pedretes sí que em sonava moltíssim (ara aniré a mirar si algú la va trobar) però aquesta no...

    ResponElimina
  15. M'he imaginat la "Gavina" Rosell de fons!!!

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Quanta sabiduria! no hi ha com agafar distància per veure més clar, i si a sobre mires des del cel entre els ocells ja no quedaran dubtes! A mi també m'ha agradat molt aquesta postal de gavines. Una abraçada

    ResponElimina
  17. Enfilat, dalt del far,
    albirant, sense por,
    l'essència dels mots.

    ResponElimina
  18. Com deia el meu pare, la constància
    "és un dels camins que codueix a l'exit"

    ResponElimina
  19. Forçant la metàfora diria que la perspectiva de la gavina té zoom. Per tant és de qualitat. Ara passa arran del far, ara s'enfila, ara solca l'aigua, ara camina sobre terra...
    En quina costa has arrencat el teu vol espiritual i literari? Molt maca la poesia, per la cadència "voladora" que m'ha semblat veure-hi.

    ResponElimina
  20. onatge, no sóc gavina... puc mirar de volar a la meva manera, però mai seré gavina. :)

    Assumpta, doncs no, no la vam pas trobar!

    Sànset, una bonica cançó, per recordar!

    Gràcies, Mònica, una abraçada.

    Jordi, quina sort! :)

    Carles, la constància és molt important!

    Llaudal, el meu vol, l'he arrencat aquí mateix, davant de l'ordinador... fa dies que no he anat a vora el mar. Imatges... manllevades. Gràcies,

    ResponElimina
  21. A mi també m'agradaria volar ben alt per poder fugir ben lluny... però això, només a vegades, eh?
    M'agraden els teus versos.
    Un petonet, bonica!

    ResponElimina
  22. Com volves de neu, gavines,
    jugueu pel cel, dolces nines.
    Aparteu-ne del meu mar la queixa
    que em tregi del cor la bleixa.
    .................. Anton.

    ResponElimina
  23. m'has fet recordar la música d'una cançó de la maria del mar bonet on se sentia el cant de les gavines... llàstima que no recordo quina cançó era. només les gavines...

    m'agrada este dibuix, i també molt el que has pintat "amb uns altres ulls 1".

    una abraçada, carme

    ResponElimina
  24. Gràcies, guspira!

    Si que ens pot alegrar una mica una bona volada d'ocells, ena quest cas de gavines, Anton!

    iruna, em sembla que la cançó era una que parlava d'una dona que li deia "Na Ruixa mantells" però no sé si era el títol de la cançó. Una abraçada iruna.

    ResponElimina
  25. Volar alt i lliurement, trobant la justa mesura i l'essència de les coses...Jo també ho vull.

    ResponElimina
  26. sí, carme!

    he tornat per a dir-t'ho i veig que ja la coneixes :)

    ara n'he trobat la lletra. era la cançó de na rauxa mantells.

    llàstima no poder tornar a sentir la música i la veu. però la tinc a dins igualment.

    una abraçada i bona nit

    ResponElimina
  27. ostres, carme! saps què m'ha passat, ara? n'he copiat la lletra i, rellegint-la, he trobat un "jamai" i he dubtat si potser era "ja mai" escrit junt o si realment en català hi ha també un "jamé". quina alegria trobar al diccionari una paraula que em sembla tan bonica i que no coneixia en "la nostra llengua" (uix... se'm fa raro dir-li "nostra", quines coses...)

    gràcies per estos ratets.

    ResponElimina
  28. me moro, carme.
    gràcies!

    ResponElimina
  29. Pilar, tu creus que es pot aprendre a volar? I sobretot a prendre la mesura i trobar l'essència de les coses? Sí, oi? tot es pot aprendre!

    Sí iruna, he recordat de seguida a aquesta cançó que cantava com les gavines. M'ha agradat llegir-la. A mi se'm fa raro que se't faci raro dir la nostra llengua... ;) de qui si no? No, dona no et moris! Bona nit!

    ResponElimina
  30. pos se'm fa raro, veigues tu :)

    (ja no diré res, ja no diré res.
    la paraula de pas saps què em diu? "estop". ben dit!)

    bona nit

    ResponElimina
  31. Aquestes paraules de pas, a vegades són una mica impertinents a vegades una mica bruixes... potser et convenia anar a dormir. :)

    ResponElimina
  32. Ho crec, Carme. La vida és una bona escola.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari