dilluns, 7 de març del 2011

Relats conjunts - el petó - última versió


- Vaig de cap de setmana  al Ripollès,  vols  venir?
- Amb  qui  hi vas?
- Amb  tu!
- Però  si encara  no t'he  dit  que sí!
- Però m'ho diràs  i si tu no véns  jo tampoc  hi aniré  o sigui  que  si hi vaig  hi  vaig  amb tu.
- Això  es  pregunta  diferent...  t'agradaria que anéssim de cap de setmana junts?
- T'agradaria?
- Sí!
-  Veus?  No sé  on hi  trobes  la diferència...
- Homes!
Eren caminadors,  eren  contempladors,  eren  amics,    van passar  un dissabte de tardor  fantàstic: Ull de ter,  el riu,  els arbres,  el  dinar  de picnic...  
Es van despertar  junts:
-  Ei!  i  avui  què  fem?
- Pugem a Sant  Antoni?
- Perfecte!  ens emportem el dinar?
-  Sí,  vaig  a preparar  esmorzar    i dinar,  au  vinga!  espavila't!


PD:  I  ja paro, ja paro!

24 comentaris:

  1. Pares quan comença l'aventura? Ets genial, Carme!

    ResponElimina
  2. Ei, que jo segueixo les teves indicacions: despertar junts sense petó... si no paro... jo qué sé on podem arribar!

    he,he,he... gràcies Pilar, per joc i per la complicitat.

    ResponElimina
  3. Estic amb la Pilar. Ara hauries de continuar. A més a més,
    ho tinc a prop de casa: ho podria anar a comprovar.

    ResponElimina
  4. Bufff! Ha estat una tarda plena de petons ... amb la Carme.
    Però, no penseu malament, hi havia també molts altres personatges.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  5. Jordi... doncs potser ens ho podries explicat tu, he, he, he...

    ResponElimina
  6. Pere, entremaliadures, per aquí també? una tarda plena de petons, és cert... tots virtuals, amb personatges virtuals! I com deia al post... no us amoïneu, ja paro, ja paro! Bona nit, Pere.

    ResponElimina
  7. És que hi ha petons que dónen per molt! (en podríem dir petonassos?)

    ResponElimina
  8. Es pot canviar el títol de la foto? No en trobaria cap millor que el teu, Joan! "Petonassos" encara que només se'n vegi un... ja sabem que mai no n'hi ha un de sol.

    ResponElimina
  9. Ja n'hi ha prou de marejar la perdiu, he llegit tots els relats un darrere l'altre, tret del primer, i si no es fan un petó ja i acaben junts em sembla que perdré els nervis!!!

    ResponElimina
  10. Estic amb el Xexu! Volem el pató!!!
    :D
    M'encanten tots els relats! els diàlegs són brutaaaals! :)

    ResponElimina
  11. els petons no hi estan reflectits en el text...però jo els intueixo, segur que hi son i millors que aquest de la imatge. Però es clar...jo sóc molt mal pensat

    ResponElimina
  12. M'ha agradat aquest també. Bona setmana!!!

    ResponElimina
  13. XeXu, acaben junts precisament al segon relat i és un dels que no estàs d'acord! I jo què vols que hi faci? Per acabar sempre junts no calien tantes opcions, jo colia només donar opcions diferents... no només una! je, je, je i si no fes com en Garbí que els intueix...

    Filadora, intueix-los tu també, dona! Gràcies! M'encanta escriure diàlegs!

    Garbí, fas bé, no hi ha com tenir intuïció i no que t'ho donin tot fet! :)

    ResponElimina
  14. Deric, em fa il·lusió veure't per aquí!

    Són coses que es diuen... però no són pas veritat...

    ResponElimina
  15. noia...uns dies fora de xarxa...i lectura per estona!!!

    De moment, petonassos!

    ResponElimina
  16. Ostres! com m'han agradat!! :)

    Saps amb què em quede?

    "Les oportunitats entre tu i jo no s'esgoten mai. Sempre hi som. Mentre durem!"

    m'has fet pensar...aiiiii!! Carme, ara estic feta un embolic jejeje.

    Una besadeta!

    ResponElimina
  17. A veure si ho he entès... No hi ha hagut petó però es desperten junts?
    Són "només" amics però han passat la nit junts?
    Ui... llavors són aquestes coses modernes que queden lluny de les meves entendederes :-))

    Res, res... jo vull un final romàntic i ben clàssic com el segon o bé... aquell que deixa la porta oberta com l'anterior... que l'he trobat preciós :-))

    ResponElimina
  18. kweilan, que de poc se m'escapes, no t'havia vist, gràcies guapa!

    Fanal blau, petonassos, doncs... de moment!

    Saps, Alba que jo me la crec del tot aquesta frase? Del tot. No sé si serveix per sortir de cap embolic, però... una abraçada, bonica...

    Assumpta, bé, són finals possibles que han anat sorgint dels comentaris i sobretot de les combinacions de paraules de la Pilar. Però és que jo penso, per què no? :) Són amics i pensen que poden estar junts... si algú vol intuir-hi els petons i altres no... cadascú al seu aire. M'agrada inventar múltiples possibilitats.

    ResponElimina
  19. Però quantes versions n'has fet ja Carme? òndia és que no dono l'abast! em penso que m'he passat per alt algunes, les llegiré, a veure quantes m'he perdut....! els de relats conjunts t'haurien de dar el premi al relat amb més versions!!!

    ResponElimina
  20. He passat una molt bona estona tot llegint!!! I tam´be m'has fet riure! Una abraçada.

    ResponElimina
  21. No dona, ara no pares...M'agradaria saber com passen ells el cap de setmana...Continua, per favor! D'ací pots traure una bona història!! (ho dic de veritat)

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  22. M'ha agradat! D'això se'n diu poder de convicció, no? Jajaja. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  23. Elfri, no sé si fer moltes versions mereix cap premi :) o és ser plom!

    Thera, me n'alegro... riure sempre va bé!

    Segur que sí, Olguen, però paro. Hi ha un moment que ho veus clar, has de parar! :) Gràcies!

    Jordicine, un petó, maco!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari