Microconte inspirat en una foto i un poema del Barbollaire i en un comentari que li va deixar la Zel
Tenia el desig de conèixer l'olor de lluna i la música de les flors.
Deia una nova llegenda que això donava la felicitat.
Per això, va sortit al balcó per provar de descobrir-ho.
La lluna feia l'olor del pa abans de posar-lo al forn.
La música dels geranis era una cançó bellament xiuxiuejada.
La llegenda tenia raó. Era feliç.
Buscaré un balcó més eficient que el meu de Barcelona que no ensenya, ni té, cap gerani. La lluna, això sí, de nit la veig perfectament. I em fa feliç.
ResponEliminaI des de llavors, la nit la contemplava sempre, mentre ballava al ritme de les flors i perfumada de lluna.
ResponEliminaLi treus punta a tot! ;p
ResponEliminaAquesta nit, quan regui els geranis, escoltaré el seu xiuxiueig!
ResponEliminaI quin tros d'artistes que esteu fets, tots plegats! Il·lustració i text em traslladen a una nit de conte de fades, on la felicitat és possible.
ResponEliminaUna abraçada!
Quina llegenda tan bonica. Provaré d'olorar la lluna, ara que en pocs dies deu ser plena. Els geranis, potser els hauria d'escoltar més...
ResponEliminaQue bonic l'olor de la lluna i la música de les flors...Es pot ser feliç amb coses molt entranyables, si fem treballar la imaginació.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
necessitaria l'adreça d'aquest balcó....pinta bé
ResponEliminaGràcies, Carme, un cop més...
ResponEliminaM'has fet posar més vermell que aquest geranis.
Aprofito i, si no us fa res, us el situo geogràficament.
No són a cap balconada d'un edifici. Sinó a la riba del llac Titisee, a la Selva Negra.
Però, això si, us puc assegurar, que eren màgics i em van encisar.
Petonet dolç, Carme
:¬)*
de bon grat entraria al dibuix per amarar-me de felicitat
ResponEliminaUn dels meus preferits! De veritat, m'ha encantat! I el dibuix, MOLTÍSSIM! Un petonàs, artistassa :)
ResponEliminaNeo
M'agrada molt aquesta llegenda, hariem d'intentar cercar aquest desig, fer´lo tan real com el teu fantàstic dibuix!!!
ResponEliminam'ha semblat preciosa!!!
ResponEliminaGràcies a tots, porto dies de feina endarrerida, disculpeu que no contesti un a un els comentaris.
ResponEliminaO sigui que és una llegenda del llac Ititsee a la Selva Negra... Bsrbollaire, així encara m'agrada més. La màgia la tenen, segur, siguin d'on siguin. Gràcies.