dimecres, 31 d’agost del 2011

Marmota

Dibuix  del parc  d'animals de Molló

Amagada o a l'aguait
deixa passar  el temps.
Des del seu balcó de pedra
mira passar  la gent  pel camí.
..................................................Carme


Sempre amagada
guaitant el camí del nord,
vetllant la llibertat.
..............................................Jordi Dorca


Cap mirada en va,
el temps enlentit.
Curiosa rera la pedra.

.................................................cinc dits



Somniant de dia
guareix la clau secreta
sota el coixí
.......................................Joana

19 comentaris:

  1. Sempre amagada
    guaitant el camí del nord,
    vetllant la llibertat.

    ResponElimina
  2. Quina artista ets més bona. Desgranant lletres d'un abecedari que tots coneixem però que poques persones poden donar el sentiment que tu poses. Els dibuixos fantàstics! (He mirat ara per sobre perquè moltes vegades no tinc prou capacitat de baixada)

    ResponElimina
  3. Bestioles ben curioses, que sempre alegren una caminada feixuga. :) Salutacions :)

    ResponElimina
  4. M'agraden molt les marmotes!!!!!

    No sé si és de tant com m'agraden que aquest post el veig més gran que els altres... o és que has canviat alguna cosa?

    ResponElimina
  5. Gràcies, Jordi!

    Mª Antònia, moltes gràcies, em sento molt afalagada de les teves paraules. Tu sí que ets una artista!

    Qui sap si per elles, nosaltres també som bestioles curioses, Clídice! Salutacions!

    He fet canvis, llum, uns quants canvis. :) Però les marmotes són maques, eh?

    ResponElimina
  6. El més estrany és que no estigués dormint, no? Les marmotes ja ho fam això.

    ResponElimina
  7. XeXu, és que era de dia i diu que les marmotes dormen de nit... No sé si moooolt, mooolt però de nit. Deuen anar a dormir aviat. ;)(segurament més aviat que tu)

    ResponElimina
  8. Els versos vesteixen amb elegància el dibuix. M'agrada veure el teu treball de cada dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. quina mandreta que m'entra de cop en veure una marmota!


    quants canvis al blog!!! son molt xulos. M'agrada molt aquest verd!!

    ResponElimina
  10. Estudi poètic que demostra i desmitifica el tòpic de que sempre estan dormint. Al contrari estan ben a l'aguait pel que pugui ser.

    PD. A la Vall d'Eina no les vaig poder veure, però sí sentir-les.

    ResponElimina
  11. Gràcies, maijo. Una abraçada.

    rits, m'he entretingut una bona estona fent proves i canvis... al final ja quasi em penedia d'haver tocat res... però he aconseguit que quedés decent. Gràcies guapa!

    Sí, jo també les he sentit molts cops, Rafel. S'avisen les unes a les altres del perill. Una vigila, però no pas com la que he dibuixat jo, sinó talment com un vigilant damunt d'una pedra (algun cop les he vist així) i quan veu perill (homes, per exemple) fa com un xiscle o un xiulet i totes s'amaguen als caus.

    ResponElimina
  12. Cap mirada en va,
    el temps enlentit.
    Curiosa rera la pedra.

    Paraula de comprovació: kiest

    ResponElimina
  13. Són animals colonials de costums diürnes, estretament emparentats amb els esquirols però que viuen a la terra. S'amaguen en galeries o entre els rocs. S'alimenten d'herbes, baies, líquens, molsa, rels i flors.

    Hehehe ho he hagut de buscar per veure això de si dormen molt o no dormen tant com diuen... el que trobo és que són molt boniques :-))

    ResponElimina
  14. Per cert, que molt xulo el canvi d'imatge, de color i tal, però a mi se'm surt de la pantalla... vull dir que és com si el teu blog fos massa ample pel meu ordinador... Però res, cap problema, movent en cursor a dreta i esquerra ho puc veure igualment :-)

    ResponElimina
  15. Somniant de dia
    guareix la clau secreta
    sota el coixí

    ResponElimina
  16. No sé si està dormint o no, però ben tranquil·la darrera la seva pedra si que ho està. :-))
    A mi també m'agrada el canvi de look del blog, em passa també això que diu l'Assumpta de la pantalla que suposo que és culpa de que no tenim un monitor en format 16:9 però, com diu ella, cap problema.

    ResponElimina
  17. Gràcies cinc dits!

    Assumpta, no diu que dormin molt oi? Diu que són de costums diürnes, per tant que dormen de nit... gràcies per la recerca.
    Potser vaig eixamplar massa la plantilla... no sé pas. A mi em queda bé. Ajustada a la pantalla.

    Gràcies, Joana!

    Mc, doncs la veritat és que ara no sé quin format té la meva pantalla. Potser teniu raó que l'he fet massa ample.

    ResponElimina
  18. Les marmotes són precioses. Aquella massa de pèl tou les fa encantadores corrent entre les tarteres pirinenques. I els seus xiscles a les valls més solitàries són un plaer pels sentits!

    ResponElimina
  19. Es mira el món
    i diu: Quin
    món més animal...


    Des del far bon dia.
    onatge

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari