dilluns, 10 d’octubre del 2011

Nina penjada d'un fil

De  la foto  de la capçalera  d'en Pep


Amagada,  dins la fosca
en un reflex  de  llum,
em crida la nina.

Mudada,  orgullosa,
amb un balanceig  suau,
sembla defugir-me, la nina

M'atreu  i m'admira
no se  pas com endur-me-la.
Faig l'últim esguard a la nina.

La  deixo,  l'oblido
ni tant sols  la reconec
és ella, que ara em ve a buscar?

13 comentaris:

  1. De ben segur que es ella qui et ve a buscar

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carme.
    Per fer de la foto, una obra d'art.
    I el poema...preciós.
    M'has portat en el moment precís que vaig fer-la.
    I m'has fet sentir el que vaig pensar en aquell mateix instant.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. ho ha dit en Pep....has fet de la foto una obra d'art, i molt ben acompanyada amb els símbols de l'alfabet..... ben escollits i ordenats

    ResponElimina
  4. Em repetiré... el dibuix és d'aquells que es fa dir sí senyora! Enhorabona!

    ResponElimina
  5. Aquest matí he passat per aquí, he tingut una idea per posar-te al comentari i m'he posat a buscar un "complement"... i se m'ha oblidat tornar!! (ui, ui, encara tindrà raó la Sargantana amb allò de dir-me velleta hehehe)

    Bé doncs, el que volia dir és like a puppet on a striiiiiiing :-))

    Per cert, segur que sí, que ella et vindrà a buscar :-))

    ResponElimina
  6. No m'estranya que et vingui a buscar la nina. Ella sap que em tu s'ho passaria molt bé. ;-)

    ResponElimina
  7. Miquel Àngel, s'ha valgut del Pep i del seu blog per trobar-me... l'espavilada!

    Pep, era una foto difícil, la vaig intentar, però em va quedar fosca, fosca... i m'ho vaig deixar córrer. per què no dir-ho? amb una mica de recança.

    Gràcies, Garbí!

    Gràcies, porquet, una abraçada.

    Un petó, Montse!

    Assumpta, gràcies per la cançó, que ens acaba de declarar iaies del tot. Mare meva quants anys fa d'aquesta cançó! ;) La nina era al Temps de flors de Girona, penjada en una escala fosca i il·luminada amb un focus petit. Jo que no faig fotos mai, amb aquest a no vaig poder i em vaig acomiadar de la nina. :) Petonets.

    Glòria, doncs mira, m'ha trobat! :)

    ResponElimina
  8. A mi també em va atreure tant que vam estar una bona estona, amb en Barbollaire, intentant l'instantània. Poca llum.

    La llum que tu li has posat, de colors i paraules, impressionant.


    Una abraçadíssima! :)

    ResponElimina
  9. Hahahahaha ep, que com a iaies catosfèriques estem MOLT però que MOLT bé!! :-DDD

    És una nina-flor ;-)

    ResponElimina
  10. La nina ha fet com els marrecs, que els vas darrera tot el dia i no et fan cas i quan te'n vas, no poden viure sense tu...
    A mi m'agraden molt les nines i aquesta nina flor, és preciosa i el poema també.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Com m'agraden els contes de nines que un dia determinat decideixen venir a trobar-nos.

    ResponElimina
  12. fanalet, ja m'agrada que ens hi encantéssim una mica tots, compartint moments, encara que sigui en diferit! Abraçadíssima també per a tu!

    Gràcies pel regal de la paraula nina-flor, Assumpta, m'agrada! Petonets de iaia catosfèrica!

    Gràcies, Mª Roser! ha fet ben bé així!

    Pilar, em va sorprendre des del blog d'en Pep i jo de primer no li vaig fer cas... però tant i tant em va cridar l'atenció que mira, me la vaig endur a casa.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari