diumenge, 16 d’octubre del 2011

Tetera


Dibuix d'una foto  de MON-RA-MON

Et convidaria  a un  te,  
per esmorzar,  al matí,
fet amb la vella tetera.
Trobo paraules,  temps enllà
i em somriuen aquells records,
d'encetar  camí.
Aboco  poc  a poc
nostàlgies  que  fumegen
sobre  la tassa  buida.


32 comentaris:

  1. aquesta tetera porta molta nostàlgia.

    ResponElimina
  2. Tot i que no m'agrada el te, d'aquesta tetera potser sí que en beuria.

    ResponElimina
  3. En qualsevol moment poden aparèixer la Bella i la Bèstia i ballar un vals al voltant de la tetera...

    ResponElimina
  4. Quins versos més nostàlgics. Aquest sí que és un poema amb caliu!
    I m'han encantat les teves il·lustracions sobre paper de la marató.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Tant la tetera como el poema, són plens de sentiments i sensibilitat.

    ResponElimina
  6. Aquest vidre com una catifa màgica, transporta la tetera per l'aire.
    Potser la pintora, en un moment d'inspiració, ha trobat la tercera dimensió.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  7. Accepto el convit!
    Bon diumenge, Carme. :-)

    ResponElimina
  8. rits, les coses antigues, ja se sap, a vegades la provoquen...

    Estàs convidat Jp!

    XeXu, quin ensurt que em donarien, eh? :)

    Maijo, gràcies maca!

    Moltes gràcies, Josep lluís!

    Pere, no seria gens estrany que com a espectador ben oportú, la tercera dimensió la posessis tu.
    (rodolí, per rodolí) Bon diumenge, Pere.

    Amb una mica de llimona, Mc? I sucre? Que tinguis un molt bon diumenge!

    ResponElimina
  9. Com diu la maijo, són uns versos amb molt de caliu. M'agraden molt...

    Que tinguis un bon diumenge, Carme!

    ResponElimina
  10. He reconegut la tetera immediatament!! He dit "la del blog d'en Ramon" abans de veure que tu ho havies posat! T'ha quedat genial!! :-))

    Ui, sí, jo en vull una tasseta, amb un núvol de llet i dues cullerades de sucre :-))

    ResponElimina
  11. Gràcies, guspira i bon diumenge també per a tu!

    Assumpta, aquí tens el te... et deixaré que tu mateixa et serveixis la llet, que jo no domino gaire els nuvolets de llet... no fos cas que em passés! Bon diumenge, guapa!

    ResponElimina
  12. Quina invitació tan bonica Carme, si algú mai em convidés a fer un te amb aquestes paraules tan dolces no tardaria ni un segon a dir...si! Jo porto les galetes i les pastetes va bé? ;)

    ResponElimina
  13. Ai, els records, sempre fumejant com la vella cafetera!!!

    Molt tendre tot plegat!!!

    ResponElimina
  14. Ai! Pilar, tan llaminera que sóc, em va perfecte!

    Una abraçada, Joana!

    ResponElimina
  15. ...I el fum de la notàlgia es desperesa invaint l'estança, com si hi viatgès l'Aladí.

    Una metàfora perfecta, la del dibuix i les lletres, Carme. M'encanta!

    ResponElimina
  16. Et fa igual després de dinar? A mi el te m'agrada després de dinar i la teua tetera desprén una aroma... irresistible :)

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies, Pilar!

    Després de dinar en faré un altre amb tu, Noves Flors!

    ResponElimina
  18. El millor de tot la companyia que envolta la tetera, per anar fabricant més nostàlgia

    ResponElimina
  19. Tens la gràcia de re-dimensionar allò que toques. El dibuix t'ha quedat molt i molt bé, però el conjunt que resulta afeixin-li els teus versos càlids i nostàlgics és fantàstic. Gràcies Carme.

    ResponElimina
  20. Compartint l'ombra de la tetera. Un bon regal, també. Gràcies.

    ResponElimina
  21. Carme!!! jo que avui havia estat la primera en deixar un comentari, no sé pas on haurà anat a parar...Ves a saber...;)
    Preciós!
    Deixarem el te per un altre matí! ;)

    ResponElimina
  22. Garbí cada dia fabrica les nostàlgies de l'endemà! :)

    Gràcies a tu, Ramon, per inspirar-me amb els teus objectes i les teves fotos.

    Bona setmana, Jordi!

    Fanalet, sempre hi ha un nou matí per prendre un te... segur que sí!

    ResponElimina
  23. De tant en tant va bé prendre's un te de records i nostàlgies, sobretot si és ben calentò i estem una mica baixos de moral. Ens sentirem embolcallats per la fumerola de la tetera...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. Quina il·lusio m'ha fet veure aquest raconet de casa meva tan ben dibuixat per tu!!...La imatge de'n Ramon ja m'agradava moltíssim, concretament el detall de la llum del vidre i les ombres i tu amb el dibuix li has sabut donar la mateixa força!!
    Quina traça per dibuixar i quina imaginació tens a l'hora d'afegir-li poesia a les imatges!!
    Ja se que sempre et dic el mateix, però és el que sento.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  25. Posa'm un te, m'agraden de tots els gustos, sense llet, sense sucre només un tallet de llimona.

    Mmmmm Boníssim.

    ResponElimina
  26. Tot fa olor de tranquil·litat.
    El poema, el dibuix.. tot.

    ResponElimina
  27. Quins versos més macos, Carme; "...Aboco poc a poc nostàlgies que fumegen sobre la tassa buida..." Com que arribo tan tard, guardo el teu convit per a demà al matí, eh? Amb poc temps per a nostàlgies a aquella hora, però segons com encara millor...
    Una abraçada, artista!

    ResponElimina
  28. Oi que sí, Roser? Jo també ho penso! petons.

    Montse, gràcies, m'alegro sempre que t'agradi i més aquest que és d'un objecte de casa teva. Una abraçada.

    Carme, avui he anat fent tes... a totes hores del dia. ;) M'alegro que t'agradi.

    Me n'alegro, doncs, Pep! La tranquil·litat sempre és bona.

    Galionar, demà al matí, encara que sigui amb poc temps, tindràs el te a punt! :) Un petó!

    ResponElimina
  29. ... i jo veig l'ombra d'una passejada per l'Índia en elefant cercant més te.

    ResponElimina
  30. Rafel, tu tens molta imaginació, eh? Bona nit!

    ResponElimina
  31. Ai Carme, aquest se m'havia escapat... i sort que l'he vist perquè el dibuix de la tetera, m'encantaaaa!

    Llàstima que a mi el te tampoc em digui massa cosa...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari