dijous, 8 de desembre del 2011

Flors seques


Un ram de fors  seques.  Me'l miro i el dibuixo  i li faria  dir moltes  coses,  potser  massa coses per un sol ram.  Herbes, com  fràgils  escultures mòbils,  que delicadament reparteixen minúsculs  volums per un espai incert.   Amb el seu pes  lleuger s'aboquen sobre  el gerro  d'un negre  lluent.  La bellesa trencadissa de  les  roses,  per les  tristeses  inesborrables  dels adéus per sempre.  Les  herbes  del vent  pels viatges  que fem junts  en la mateixa  direcció.  Les  flors  sense  pètals  per les  tristeses  oblidades  i les  felicitats  recuperades.

21 comentaris:

  1. Observant el ram venen mil i una idees i moments al cap, molta vida viscuda i un record per cada imatge, per cada lloc i cada objecte que veiem.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat això de "La bellesa trencadissa de les roses, per les tristeses inesborrables dels adéus per sempre". M'ho prestes?

    ResponElimina
  3. Carme, a mi m'agraden les flors seques, be m'agraden més les fresques , però duren molt poc.
    Jo moltes vegades asseco roses posant-les cap per avall, on els toqui l'aire i després em duren força temps...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. assecar flors és tot un art. és mantenir el pas del temps, la bellesa de les flors per sempre.

    ResponElimina
  5. Una manera molt sàbia de fe perdurar la poca vida de les flors.....i ara inmortalitzdes amb l'art del teu dibuix.

    ResponElimina
  6. M'agraden molt les flors seques. Bé, m'agraden molt les flors :)
    A mi també m'han agradat molt les paraules que indica Jpmerch. Estàs força inspirada.

    ResponElimina
  7. Són bonics aquests rams... a casa en solíem tenir un al menjador (ara no sabria dir si encara hi és) a una taula baixa, i vaig tenir un gat que es divertia robant flors del gerro... o bé, tirant-lo tot per terra, directament. S'enduia unes bronques de ma mare... ;) Has vist? Ja m'has fet despertar records nostàlgics! Fa molts anys, d'això!

    ResponElimina
  8. Un dia,a un país llunyà, una noia em va donar una flor vermella.
    Vaig guardar aquesta flor dins un llibre.
    Això fa molt de temps i encara ara el color roig és intens.
    Crec que els colors dels sentiments perduraran sempre.

    ResponElimina
  9. les flors sempre són precioses Carme!
    els hi tinc debilitat...

    jo també deixo assecar rams de tant en tant... m'agrada com es reconverteixen i em segueixen duent records viscuts preciosos...

    i, sí, un ram pot dir-nos tantes coses!

    petons bonica!

    ResponElimina
  10. És l'última moda a casa meva, gerros de flors seques.
    N'hi ha per tot arreu, de roses, de camamilla silvestre ... i em sembla que em produeixen al · lèrgia.

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
  11. Esta molt bé assecar les flors, perllongar la seva bellesa tan fugissera és una manera de gaudir-les més temps.
    Les has dibuixat precioses, Carme!

    ResponElimina
  12. Observar les flors, sentir-les com parlen...escoltar-les. La de munt de coses que et diuen les teves, Carme.
    Tot el que ens envolta ens parla. Només cal estar atents per poder conversar.
    Bon dia!

    ResponElimina
  13. Pensava... m'agraden les flors seques, són natura d'una altra naturalesa. M'agrada també com saps donar-los vida, Carme.

    ResponElimina
  14. M'encanten i més d'aquesta manera tan viva al teu dibuix, sembla que les revifes!!!

    ResponElimina
  15. A mi m'encanten les flors seques!

    Carme, aquest dibuix és meravellós! Estic dempeus i aplaudint!

    ResponElimina
  16. Tenen tant de vida que fins i tot mortes i seques són boniques. gràcies Carme

    ResponElimina
  17. Un ram de flors seques, al capdavall, és un ram de records: si són herbes, d'aquell prat florit pel que vas rodolar; si són roses, d'aquell apassionat moment. Són matèria seca que reviu pel record.

    ResponElimina
  18. Sempre m'han agradat les flors seques... són discretes, i viuen sempre...

    M'agrada oblidar les tristeses i recuperar la felicitat...

    ResponElimina
  19. Preciós el dibuix de les flors seques. Sempre arrosseguen records tristos, són detalls melancòlics que formen part de nosaltres, estimada Carme.

    ResponElimina
  20. Mirar i dibuixar és complicat, però encara més si el dibuix s'elabora amb el paint! ets tota una artista Carme!!

    Les flors seques no m'agraden.... les prefereixo fresques jo!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari