dimarts, 20 de març del 2012

Et regalo un personatge 2 - La Quimeta

Segona edició de regalo un personatge al blog  Ricderiure

M'he endut el personatge  que  m'ha regalat  la  Gerònima:  el mag  i  jo  us  ofereixo:

La Quimeta

A  ella  li agradaria  més  que  tothom s'acostumés  a dir-li  Kim,  li sembla més  actual i no tant  casolà.  Però  no hi ha manera.  A la seva parada de  fruites  del mercat,  tothom li diu  "Bon dia  Quimeta!"  "Quina tallada de cabells  més  maca que t'has  fet,  Quimeta!"
Quan arriba  algú  nou,  ella s'afanya  a  preguntar-li  el nom  i  a dir-li  jo em dic  Kim...  però no hi ha manera,  al cap de pocs  dies,  ja  s'han acostumat  a  dir-li  Quimeta.

I  aquell dia, a   la taula  més  propera  del Cafè  Blau,  mirant l'espectacle  de  màgia,  la Quimeta  s'embadalia, no pas  amb   la màgia,  sinó  amb el mag.  Quins  ulls,  déu meu,  aquest  mag!  I mentre  el mag esperava  que pugés el voluntari  que havia  triat, els seus  ulls  es  van trobar amb els de la Quimeta.  Quan  el mag  va  acabar l'espectacle,  abans  d'abandonar  l'escenari,  es  va acostar  a ell i li va dir: "Com es diu  aquesta  noia dels  ulls  bonics?"  "Kim"  va  dir  ella.
I  va ser  la primera  persona que es  va acostumar  a dir-li Kim,  per sempre  més.

EI!  ANEU  A Ricderiure I ANIMEU-VOS  A PARTICIPAR!!!!

18 comentaris:

  1. s'haurà d'acostumar a ser la Kim només per les persones més properes i amb forts vincles.

    ResponElimina
  2. Caram amb el mag, de seguida ha sabut conquistar la Quimeta... vull dir la Kim..., això sí que és màgia!

    ResponElimina
  3. És molt maco aquest personatge-conte que has regalat...i perquè es vol dir Qim, Quimeta sona més català...

    ResponElimina
  4. Eeeeei, quina història tan bonica!! :-))

    Ara penso que potser ella ja voldrà que només sigui ell qui li digui "Kim"... els demés ja poden seguir amb el Quimeta ;-))

    ResponElimina
  5. Un final feliç per al conte del teu personatge. Potser la gent no li volia dir Kim perquè sabien que en català les abreviatures es formen amb les darreres lletres del nom, i li haurien hagut de dir Meta, i és clar, quedava una mica lleig. Però el mag, que devia ser estranger, no ho sabia, o es va deixar de collonades, i només es van dedicar a posar en pràctica el llenguatge de l'amor...
    Quin mar tan bonic a l'inici, Carme!

    ResponElimina
  6. Aquest personatge em fa molta gràcia. La meva mare es deia Quimeta i tampoc li agradava el seu nom, deia que era molt de poble i s'estimava més que li diguessin Joaquima.
    El pitjor de tot és que el seu mag li deia ... Quima.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
  7. Joan, tenir més d'un nom, a vegades dóna més d'un rol també a la vida. Segons els ambients ets més així o més aixà.

    XeXu, era un mag de totes, totes, eh? :)

    M Roser, mira ella és així, li feia gràcia que sembles estranger... :)

    Exacte, Assumpta! S'haurà quedat en pau amb el seu nom d'una vegada per totes... per art de màgia!

    Galionar, el non es Joaquima... com diu el Pere. De Joaquima, Quima i de Quima Quimeta... :)

    Pere, si li deia el seu mag... segur que li deia bonic i li agradava! Bona nit, Pere.

    ResponElimina
  8. M'agrada!! ja tenim el mag sense nom amb la Kim!!! ja ja ja!!
    L'altra dia vaig conèixer una Guadalupe, li vaig dir que m'agradava molt el seu nom i ella em va respondre que a ella no gens. Vaig pensar "pobreta!" malgrat que a mi el nom sí que m'agrada. :)

    ResponElimina
  9. A mi m'encanta el nom de Quima...Un petó, r-bonica!

    ResponElimina
  10. Els noms, de vegades, ens venen grans. Sobre tot quan som petits.
    El meu no m´agradà fins fa poquets anys. De fet, els pares encara ho diuen abreviat i quan la gent mira i em veuen tan gran, riuen ;)

    Preciosa la Kim i tu més.

    ResponElimina
  11. Gerònima, sentir-se incòmode dins d'un nom, ha de ser desagradable, trobo. Ja veus que el teu mag, m'ha agradat, però a la Quimeta, més! :) petonassos, nina!

    Núria... :) a mi també! un petó!

    sa lluna, és que els diminutius són tan carinyosos! Una abraçadeta dolça, bonica.

    ResponElimina
  12. El mal costum de la gent de fer diminutius a qui no en vol o a allargar-los a qui els vol curts. El nom és la nostra identitat, i cal respectar-la.
    La Kim, podrà sentir dels llavis del seu mag el nom tal i com sona!!! Quina sort que ha tingut, encara que a la parada, sigui la Quimeta!!!

    ResponElimina
  13. Oh, que bonic!
    M'ha agradat molt aquest personatge que t'has empescat. La Kim o la Quimeta.

    Vaig a Ricderiure a mirar com va això tant divertit!

    ResponElimina
  14. gràcies per participar i fer-ne difusió Carme!

    a mi això de Kim em recorda a aquella actriu rossa...

    segur que és entranyable i té cara de bona persona, per això no poden evitar dir-li Quimeta,

    serà un bon regal pel pròxim que s'hi apunti!

    salut!!! i animeu-vos!

    ResponElimina
  15. Dafne, és cert, el nom representa alguna cosa més, que ens ha de fer sentir que som nosaltres.

    Glòria, doncs va, apunta-t'hi!

    ricderiure, espero que algú la vulgui aquesta Quimeta!

    ResponElimina
  16. Tota teva, Glòria! :)

    Em fa il·lusió que algú la vulgui!

    ResponElimina
  17. No m'agraden els diminutius, però respecte la gent que els usa.

    Una nena i un mag, això si que és una bona conjunció.

    Vaig a seguir llegint la cadena del Ricderiure a veure que hi trobe.

    Salutacions, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari