dimecres, 21 de març del 2012

Relats conjunts - Banda de música

The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921 -  Una proposta  de Relats  Conjunts

- A  tu  t'agrada  molt  la seva  música  i jo no els  conec de res,  Bartomeu!
- Però  si tu,  Adelina,  i jo , Bartomeu,  som l'un per  l'altre  que no ho veus?
- Vols dir  que  anirem al concert?  home, si plovisqueja  i ens  mullarem els peus.
- Se'ns  endurà la música  i potser ballarem,  ens  alliberarà  la pluja, regalimant arreu.
- Jo et besaré les  galtes  i les  gotes  em  beuré, perquè  t'estim  i t'estime  i t'estimo,  Bartomeu.


Relat  inspirat  en  aquesta  cançó  de  l'Ovidi.  

27 comentaris:

  1. Mira que a mí se me´n van els peus només veure la foto.
    Bon relat Carme!

    Bessets i bon dia.

    ResponElimina
  2. jajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!

    que bo, que bo...
    quin riure...
    mirar la foto, escoltar la música i llegir...

    aiiiiixxxxx! quina forma més divertida de començar el dia

    Petonets dolços, nina estimada
    :¬)*************

    ResponElimina
  3. Apa que Txulu !! Ara passa el tren , i plou i tu em poses content amb aquest post i la vida pot ser el que vulgui ,però també es bonica i maravellosa ...Culpa teva Carme Culpa teva TOT!!

    ResponElimina
  4. Com sempre, una joieta de proposta!
    Boníssim, Carme!
    Arrencaràs somriures avui! Com és ben habitual! :)
    Petó de bn dia!

    ResponElimina
  5. Si és que a les parelles, si un és ballador i l'altre no... discussió assegurada!

    Petó, besada i potxó!

    ResponElimina
  6. La màgia de la Quimeta em mena a aquest apunt de pura alegria.

    ResponElimina
  7. Ja es presta a això la música, a deixar-se portar!

    ResponElimina
  8. Això promet, bon dia de primavera i poesia.

    ResponElimina
  9. Ara feia molt de temps que no escoltava cap cançó de l'Ovidi. Ho faig ara, mentre escric això, i m'agrada. Com també m'ha agradat el teu relat tan musical. :-))

    ResponElimina
  10. Hahahaha quina gràcia!! Molt bona combinació i, sobre tot, plena d'energia positiva i bon rotllo! :-))

    (No coneixia la cançó!! però ara ja sí!!)

    ResponElimina
  11. Que bonic en Bartomeu! Ballar sota la pluja tot dient "t'estime"
    Adelinaaaaaa, digués que sí ràpidament!
    Petons Carme, el teu relat m'ha encantat, potser pq ballar és una de les meves passions!

    ResponElimina
  12. Ai Carme, com m'agrada aquest "t'estim"!!! i amb la pluja, tot plegat, em despertes un xic el meu romanticisme, que a mi tan em complau!!!

    ResponElimina
  13. Doncs jo estim, estime i estimo el el optimisme contagiós, Carme, i te'n dono sincerament les gràcies.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Doncs a ballar tu també, sa lluna!

    Barbollaire, és tot un plaer fer-te riure... i posar un granet de sorra perquè comencis bé el dia. I fins i tot perquè l'acabis...

    Tant de bo tingués la culpa que la vida sigui meravellosa, Miquel Àngel, estic contenta que el trobis txulo, aquest post! Gràcies.

    Fanalet, que no faltin els somriures... bona tarda bonica...

    porquet, dintre de tot s'ho munten prou bé! beset, moixona i petó!

    Benvingut a l'alegria, Jordi!

    XeXu, no hi ha com provar-ho!

    Gràcies, Montse, bona primavera!

    Mc, l'Ovidi sempre és l'Ovidi, encara que sigui un pèl surrealista!

    Gràcies per una rialla més, Assumpta! :D

    Judit, en això sí que no coincidim, veus? sempre m'ha costat ballar... :D

    Lolita... i l'Adelina!!!! la mateixa sort, no?

    Dafne, són tan boniques les tres maneres de dir, que si les poses juntes és com un esclat d'amor.

    Gràcies, Noves Flors!

    Galionar, una abraçadeta optimista i còmplice, bonica... llàstima que siguis una mica lluny!

    ResponElimina
  15. Crec que valdrà la pena encara que es remullin una mica....la ballaruca ho arregla tot

    ResponElimina
  16. Només d'imaginar-me aquesta música els peus se me n'hi van, podem "ballar sota la pluja"...

    ResponElimina
  17. La pluja a vegades dóna bon rotllo i sensació de llibertat, Joan.

    M Roser, i tant que sí! ballem, ballem... que és primavera!

    ResponElimina
  18. Fa molt de temps que no escolto a l'Ovidi, mira que estic a la biblio, i m'agafo en préstec un cd de l'Ovidi!!! Ovidi Montllor a l'Olympia!

    ResponElimina
  19. Per si les coses es compliquen i no volen agafar una galipàndria, podríem tirar de la canço de l'Ovidi, Perquè vull. I així dir: tenia jo un paraigües perquè vull.... em va dir encantada... perquè tinc ganes d'encantar...

    ResponElimina
  20. Caaaarme! ara em toca a mi disculpar-me com se m'havia passat el teu relat!....és genial! i m'ha fet molts gracia! ai culpa que vaig massa atrafegada i no puc navegar el que voldria...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari