dijous, 26 d’abril del 2012

Abres en tinta

D'una  foto de sa lluna


Dibuixaré  en el meu pensament
només  allò  que és  important.
El tronc dels  arbres, com  l'amor
i deixaré  en blanc  mentides
i teories  vanes sense  sentit.
Plugim de branques
com les  paraules dolces
del  xiuxiueig a cau d'orella.

37 comentaris:

  1. Dolç plugim per les meves venes d'arbre sempre vençut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arbre vençut? No deus pas parlar de tu, oi, Jordi?
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Són arbres nus, sense fulles. Quatre branques, tres paraules ... potser és suficient per expressar el que sentim de veritat.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que sentim de veritat no necessita gaires paraules, Pere!

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  3. Sempre he de ser la veu discordant o punyetera. "i deixaré en blanc mentires" ... (el cel i pràcticament tot el terra) sort que la fortalesa dels troncs i de l'amor ho aguanta tot, aquí sí, Carmeta.

    M’agradaren els colors, però el contrast del blanc i el negre són, a vegades, encara més definidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmeta, tu ja saps que les mentides que patim són infinites... he, he, he...

      Bona nit, guapa!

      Elimina
  4. Ben dibuixat allò que és important amb tinta perquè no s'esborri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirarem que no s'esborrin les coses importants, Sílvia! Abraçadetes...

      Elimina
  5. Carmeta portes uns dies que escrius millor que mai !!! aquest poema es molt bo i molt preciós. I m'agrada molt que estiguis tan inspirada!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies, Miquel Àngel, venint d'un poeta i un cançons, això m'afalaga molt!

      Elimina
  6. Una declaració de principis...
    Sense mitges tintes... (ei! és bo! ;¬P)

    Tot i saber l'imatge original, m'ho miro i veig uns desmais, quasi zen...

    Petonets dolcíssims, sense res de sobrer, nina estimada :¬)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Barbo, que el teu és el comentari nº 24.000 d'aquest blog?

      Saps que ahir ho vaig avisar... comptant els que ja s'hi anaven acostat?

      Has tingut punteria... Vaig dir que hi hauria premi... un dibuix? una aquarel·la?

      Petons, poeta!

      Elimina
  7. És tan simple i complicat alhora,
    només dibuixar en el dia a dia,
    el que només és important per viure,
    donar i sentir amor.
    Gràcies Carme, ha quedat preciòs!!

    Bessets tendres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna... mira que per poc no has encertat el 24.000... hagués estat casualitat un post d'una foto teva ... Gràcies, guapa! Petonets.

      Elimina
    2. siiiii, però ja la tinc al meu bloc
      encara que no sigui el mateix ;)
      Gràcies de nou Carme!
      Bessets

      Elimina
  8. Només allò important hauria d'estar permés per escriure... perquè el que no és important ens porta de cap al no res.
    M'encanten les teves lletres Carme, avui més que mai!

    ResponElimina
  9. Una bellíssima esporgada, per a deixar en els arbres allò més noble i essencial!
    M'encanta aquesta nova mirada en blanc i negre!

    ResponElimina
  10. Com deia el Barbollaire, llegir-te sempre és una alenada d'aire fresc i seré...com un jardi zen.
    Nena, escrius amb una dolçor immensa, transpuant tendresa amb cada paraula...
    I dibuixes millor encara si és possible!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Albanta! Tu sí que em dius paraules dolces! Una abraçada!

      Elimina
  11. Ei, ei, ei... artista complerta!! Tu ets com una dona del renaixement posada en aquests temps en que tothom sembla haver d'estar especialitzat :-))
    Saps tocar algun instrument? ;-))
    És fantàstic! M'agrada!!

    Jo fa uns dies que faig com una mena de dibuixets geomètrics... havia pensat posar-ne algun al blog però no m'acaben de convèncer... si aconsegueixo fer-ne un que em satisfaci, el posaré :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta... no, no sé res de música ni de cap instrument... :)M'alegro que t'agradi.

      Ja ens ensenyaràs els dibuixets geomètrics...

      Elimina
  12. També en tinta? Però saps fer-ho tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer i únic que he fet... la foto de sa lluna me'n va fer venir ganes... però em criden més els colors.

      Elimina
  13. Estic d'acord amb en Miquel Àngel...aquest poema és preciós!...Un petó!

    ResponElimina
  14. Carai, tècnica nova! L'estrenes ara? No queda gens malament, no... És interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé estrena... i encara no he repetit l'experiència, Yáiza! Potser ho tornaré a provar.

      Elimina
  15. Carme, m'encanta això de dibuixar només les coses agradables i deixar en blanc les coses sense importància...I que ben aconseguit aquest plugim a cau d'orella de paraules dolces...tu sempre provant tècniques noves, oi? És un dibuix molt original.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M Roser, és l'únic que he fet en aquesta tècnica...

      Elimina
  16. Oh, quina sorpresa. Avui en blanc i negre. Preciós, sembla una imatge japonesa.
    M'agrada molt, també. I el text és per reflexionar-hi.

    ResponElimina
  17. El poema és molt maco. No se com sempre trobes les paraules adequades per brodar els teus poemes i no les acabes mai.
    I no només les paraules, també les tècniques pictòriques. T'atreveixes amb tot! Quina dona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura, no sempre són tant adequades... ja saps que hi ha dies de tot.

      Avui es veu que he tingut un dia encertat. Gràcies, guapa!

      Elimina
  18. Un poema bonic. M'encanta la manera com diuen els catalans: xiuxiuejar. En finès: kuiskata. Abraçades!

    ResponElimina
  19. A mi també m'agrada, ella mateixa amb el seu so, ja diu el significat.

    kuiskata, també és molt maca!

    Abraçades!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari