dijous, 12 d’abril del 2012

tronc i heura



Se  m'escapen els colors  dels  dits
mentre  s'enfilen amunt
pel  teu tronc nu.
Tacte  del moviment de  les fulles,
com les puntes  dels cabells
que pessigollegen  la pell.

16 comentaris:

  1. Un bon apunt per un dia com avui,
    una xic gris, un xic sensual.
    Tan com per no anar a la feina i quedar-te a casa.
    Però tal com estan les coses....
    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  2. Unes heures que s'arrapen ben fort al tronc ....beneïdes paraules!

    ResponElimina
  3. Pessigolles que esdevenen carícies
    per enfilar-se pels teus dits,
    plens de colors.
    Així és l´heura, acaronant el tronc nu.

    ...més bessets!

    ResponElimina
  4. "Ja no tenia pell als dits de tant d'arrencar heures. Mentre elles seguien menjant-les parets de la casa i ofegant als arbres sense fer soroll, d'amagat ... com un depredador silenciós."

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  5. M'agrada l'heura, és una planta que creix amb força. Com els teus dibuixos!

    ResponElimina
  6. mira, sent un xic gamberru et diré que has descrit una cosa que m'encanta...
    carícies a l'esquena feta amb les puntes dels cabells...
    mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmhhhh!!!
    ho trobo tant...
    bé, tant!
    ;¬)

    Petonets plovisquejats i dolços, nina estimada... :¬)*

    ResponElimina
  7. ja t'ho vaig dir un dia i ho repeteixo: et superes cada dia!

    ResponElimina
  8. Aquesta heura enfurida es menjarà l'arbre , potser que la podessis una miqueta, per allò de l'equilibri...

    ResponElimina
  9. M'encanta poder retornar de tant en tant i llegir coses tan boniques i sensibles. Els colors, la veritat, la realitat i la imaginació... sempre t'acompanyen. Feliç primavera Carme!

    ResponElimina
  10. A vegades penso que m'agradaria poder ser una heura i poder enfilar-me per tot arreu....
    T'ha quedat una aquarel·la preciosa Carme! Petons!

    ResponElimina
  11. trapella a més no poder i que no deixa de pujar i pujar. No té sostre

    ResponElimina
  12. Si, però als arbres no els agraden gaire les heures, perquè se n'aprofiten, els ofeguen i fins poden acabar morint-se...
    Però la bonica aquarel·la no en té la culpa, Carme.
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  13. Les heures són precioses, encara que, com diu la M.Roser, són una mica dolentotes.
    El dibuix bonic de veritat!

    ResponElimina
  14. Gràcies, Jp! Bona tarda!

    Pep, tal com estan les coses, val més anar a la feina... gràcies per venir!

    Moltes gràcies, Elfree!

    Gràcies per la teva aportació poètica, sa lluna, besets, bonica!

    Pere, ara m'has deixat preocupada... jo que veia la meva heura tan tendra i tan poètica... aix...

    Gràcies, Sílvia, a mi també m'agrada!

    gamberru, gamberru, poeta...
    una abraçada de tarda clara.

    Una abraçadeta, Noves Flors!

    Gràcies, Deric!

    Miquel Àngel... enfurida tampoc, eh? pobreta... va ja la podaré una mica, com us passeu amb ella, entre tots! he, he, he...

    Gràcies per tornar, Cèlia! Feliç primavera per a tu també!

    Moltíssimes gràcies, Alba!

    Joan, potser no en té mai prou! :)

    Petons M Roser! La podrem, la podarem... ja em feu agafar por... :)

    Glòria, pobres heures, elles no en tenen culpa culpa de ser com són! No han pogut triar, són enfiladisses de mena. ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari