Els teus mots,
dibuixen la teva imatge
sobre el meu cos,
subtilment,
negatiu d'ombra,
claror invisible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El dibuix nu no sembla gran cosa, però un cop pintat guanya un munt, amb l'ombra de la palmera i tot!
ResponEliminaM'alegro que el canvi sigui a millor... que no et pensis, no sempre passa! ;)
EliminaOstres, CARME, estàs en ple atac "creatiu"... cada vegada que miro hi ha un post nou teu!! :-DD
ResponEliminaFantàstica l'ombra de la palmera a la paret del davant (i no em diguis que aquesta ombra no surt al dibuix i que és cosa de la foto, que no m'ho creuré hehehehehehe)
:) he, he, he... aquesta si que surt al dibuix!
EliminaNo acostumo a fer més d'un post al dia, però avui m'ha agafat així... deu ser això, com un atac de posts que volen sortir! ;)
Quins atacs tan bons que t'agafen!! :-)))
EliminaI tu saps quan dorm aquesta nina? ;)
EliminaAquest viatge un xic cap al sud ha despertat ... la teva primavera.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Pere, encara queda molt viatge al sud... en tinc un munt! Deu ser que com que no hi vaig mai, cap al sud, o molt poc... me l'havia d'endur amb mi!
EliminaBon dia, Pere!
ja saps que prefereixo els pins... però la palmera i sobretot la seva ombra t'han quedat molt bé.
ResponEliminaGràcies, Carme...
Eliminasi no existís el dibuix nu, difícilment es podria afegir el detall...
ResponEliminaels dibuixos són preciosos.
Les paraules commouen...
Petonets dolços de dilluns, nineta.
:¬)********
Gràcies, Barbo, una abraçada de dilluns... bona setmana!
EliminaSí, m'agrada veure el dibuix despullat. Quin impacte veure'n el resultat final, t'ha quedat molt rebé. Bona entrada de setmana!!
ResponEliminaGràcies, Sílvia, molt bona setmana per a tu també! Petonassos!
EliminaBon dia Carme!
ResponEliminaEm dona la impressió que a les últimes aquarel·les has fet algun canvi, tipus de paper o amb menys humitat. Pot ser?
Que observador que ets, Jp... Aquest quadern del delta és un quadern nou, me'l va regalar la meva filla i té un paper més bo i més gruixut.
ResponEliminaLa humitat va com va... no t'ho sabria dir, coses que els aprenents que no acabem de controlar... :)
M'agrada molt el negatiu. Sembla un gravat antic. Bon dia, bonica.
ResponEliminaGràcies, Pilar! Bon dia, guapíssima!
EliminaUn any vam anar al Delta i recordo la tranquil·litat d'aquella terra.
ResponEliminaTranquil·litat que veig reflectida en el teu dibuix.
Només falta veure com el vent mou les fulles de la palmera.
Bon dia, Carme.
És que el delta ens amara de tranquil·litat... prou que les movia, prou... vam tenir un dia de matí calmat i de tarda més ventada...
EliminaBon dia, Pep!
Quina caseta més acollidora. Em prestes les claus per anar-hi una setmaneta a l'estiu? Jo també m'he fixat en l'ombra de la palmera! Està molt ben feta!
ResponEliminaSi fos meva... :) en dibuix no sé si et servirà, la casa... Gràcies, Yáiza!
EliminaPoema suggerent que conté algunes paradoxes de la vida. El llegeixo amb les ulleres de l'apunt anterior.
ResponEliminaEspero que sigui una bona combinació... :)
EliminaUna gran composició de dibuix i poema, que ens acompanya sota l'ombra de la palmera.
ResponEliminaGràcies Montse!
EliminaQui era que deia que les ombres res de res?
ResponEliminaFabulosa aquesta palmera i les seves ombres!
Tarda ventosa i freda, ara molt menys amb els teus colors ;)
A la foto, d'on vaig copiar el dibuix, es veia tant dibuixada aquesta ombra que no podia deixar de veure-la i d'intentar-ho!
EliminaAquí la tarda ha estat igual: ventosa i freda...
Una abraçada de bona nit.
Veig que segueixes amb les imatges mediterrànies... i m'agrada veure el procés d'elaboració, primer
ResponEliminal'esboç i després els colors lluminosos de l'aquarel·la...La casa deu ser fresqueta, amb l'ombra de la palmera!
Petons.
Hi haurà imatges mediterrànies per uns quants dies, M Roser! :) Bona nit!
EliminaI al petit arbret que queda a la dreta, segur que també li agradaria poder dibuixar la seva ombra damunt un altre cos. Però és tan esquifit davant la reina palmera...
ResponEliminaMagnífics dibuixos del Delte, Carme!
Per petit que sigui ha de fer ombra... sóc jo que l'he oblidada, pobre arbret!
EliminaGràcies, Galionar!
Estic amb en Xexu, com guanya amb color, i les ombres són magnífiques Carme, petons grans, artistassa :) muacsssssssss
ResponEliminaGràcies Cris, guapíssima! Petonassos!
EliminaCom guanya el dibuix amb l'evolució, oi?
ResponEliminaM'alegro que ho veieu així, Noves Flors!
Eliminaaquesta ombra t'ha quedat genial.....anem millorant..;)
ResponEliminaM'agrada el teu poema, m'agrada el teu dibuix. I aquestes ombres? Qui deia que no se'n sortia?
ResponEliminaUn petó des de la plana. Mua
Em repeteixo...però és que cada dia m'agrada el teu joc amb els mots, les imatges, els colors i com vesteixes el dibuix. Un petó, bonica!
ResponElimina