Passejada entre els camps.
Ens acullen tarongers
ens perfumen tarongines.
ens perfumen tarongines.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Inconfusible...
ResponEliminaEspontània línia
suca el pinzell,
difícil senzillesa,
emplena de color.
Avui una tanka... nena que això va en augment! :) Gràcies!
EliminaToc, toc! Podem passar? Només per reposar una estona, prendre un te i relaxar-nos. Després seguirem el nostre camí.
ResponEliminaEt convido a un té, preciosa, i tant que pots passar!
EliminaCom m´agraden les teves portes i finestres Carme, sempre conviden a entrar
ResponEliminai em fas sentir com a casa.
Bessets nina!
Com a casa, m'agraden aquestes paraules... així m'agrada que et sentis al meu blog. Gràcies, guapa!
EliminaEs la mateixa casa del porxo, oi? Mmm, a la fosca amb la fresqueta entrarem una estoneta.
ResponEliminaMmm, ja sento les olors dels tarongers
No, no és la mateixa... era el mateix cap de setmana, això sí!
EliminaFantàstica olor de tarongina!
És curiós, ahir a la tarda ja vaig enflairar aquestes olors de taronger ... només em va faltar escoltar el toc de la campana.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Bruixot Pere, una reverència, per les facultats endevinatòries!
EliminaBon dia i bon cap de setmana, Pere
Bonica campana-timbre. A mi m'agraden les bigues gruixudes i fortes que es posen a sobre de les portes.
ResponEliminaGràcies, Carme, era una porta realment encisadora per tots els detalls que arreplegava al seu voltant!
EliminaSí, a mi també m'ha encisat la campana, vénen ganes de fer-la dringar!
ResponEliminaI jo que no ho vaig fer! :)
EliminaM'han agradat sempre les portes amb finestre... A...Maria, qui hi ha?
ResponEliminaBon dia, Carles! Gràcies!
EliminaImagino que és la mateixa casa del post d'ahir, tan acollidora.
ResponEliminaDesitjo que aquest cap de setmana sigui igual de bo, Carme!
Glòria... has deixat el comentari 25.000 d'aquest blog!
EliminaEt convido a.... un gelat? o a una aquarel·la? :) No, no caldrà que te la mengis si tries l'aquarel·la! :)
I no, no és la mateixa casa. Aquella era una caseta petita en ple delta i aquesta era la casa rural força gran on vam dormir.
L'olor del taronger em portarà als teus colors. Un petó!
ResponEliminaGràcies, Núria! Un petó!
EliminaUn bonic passeig refrescant i perfumat.
ResponEliminaEstic segura de no haver fet mai un altre passeig, tan perfumat com aquest!
EliminaBon dia, Carme. M'encanten els teus apunts de viatge. Transmets senzillesa i caliu... I amb els versos faig un tast d'aromateràpia.
ResponEliminaLa portada, regal de fanal blau, és preciosa. Felicitats a la fotògrafa.
Una abraçada.
Gràceis, Maijo! Una abraçada ben grossa.
EliminaHe estat a punt de picar a la porta.
ResponEliminaÉs un lloc acollidor amb persones acollidores... t'obririen i t'hi trobaries bé.
EliminaM'encanta l'olor de la tarongina (que fins fa poc no vaig descobrir que en castellà era la Melisa). Sempre que en trobo no puc evitar agafar-ne una fulla i perfumar-me les mans!
ResponEliminaAlba, és cert la tarongina és una herba, però també és la flor del taronger... en aquest cas eren els tarongers florits. Conec l'herba, que m'agrada molt i em va fer dubtar tant que vaig haver de buscar com es deia la flor del taronger i vaig trobar que es deia igual. :) petonassos, guapa!
EliminaAquesta entrada et convida a passar. Quin gust veure una "campana-timbre", em transporta als anys de la meva infantesa, quan a casa també en teniem una de penjada a la porta del darrera. Ning-ning que poc passar?
ResponEliminaPassa, Montse, passa! :) Benvinguda!
EliminaSembla una casa de turisme rural, per les lletres...M'ha fet gràcia la porta amb finestra. Solia ser la de l'estable i els cavalls o les mules,hi treien el cap. En una casa d'aquestes cases de pagès reformades, jo tenia una porta amb finestra a l'habitació. Al matí l'obria, i treia el cap per veure el temps i a la nit veia els estels, només em faltava renillar!!!
ResponEliminaPetonets i molt bonic aquest porxo.
Sí que ho és una casa de turisme rural! :) Petonets, M Roser i gràcies pels records! :)
EliminaM'agrada arribar de bon matí aquí i trobar-me aquesta porta oberta de bat a bat, i amb uns perfums que s'hi emanen que són la joia de la dolçor! Bon dissabte!
ResponEliminaAra ja... a les hores que et contesto... bona setmana, porquet!
Elimina