dimarts, 24 de juliol de 2012

Dedicat



Traces de tardor 
caminen l'estiu 
i esfilagarses de núvols 
envaeixen placideses. 

 Escrivim flors i esborrem boires indecises. 
Amb paraules blaves bressolem 
els mots i els futurs tan fràgils. 
Persistents, en la papiroflèxia 
 de flors i tendreses, 
triem els colors més bonics. 
Rams d'herbes assecades al sol. 
 Rams que duren per sempre.

34 comentaris:

  1. Preciosa pintura de la fotografia de la Fanal Blau!
    M'interessa molt això d'esborrar boires... sobretot per quan vingui l'hivern i la boira es possi damunt la plana de Lleida! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja veig que l'has reconegut! :) Gràcies, guapa! Jo només esborro boires metafòriques... a la plana de Lleida la que teniu és ben real!

      Suprimeix
  2. M'agrada molt Carme el dibuix, com sempre! em sembla que sóc repetitiva. M'agrada molt : escrivim flors i esborrem boires indecises, i rams que duraran per sempre, bonic, bonic, bonic!

    ResponSuprimeix
  3. "Bressolem els mots i el futurs"
    He fet un clic just aquí, és un cant a l´esperança!

    El ram preciós, cada cop n'estic més convençuda que hauries de plantejar-te una exposició...si???

    Una aferradeta ben llaaaaarga!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. he, he, he... de moment no... res d'exposició!

      Aferradeta llaaaaarga!!!!

      Suprimeix
  4. Les flors sempre ens alleugen l'ànima (per dir-ho d'alguna manera). La pintura molt bonica.

    ResponSuprimeix
  5. Veig lluny la tardor i em sento com un sol ... mentre aquest gira-sol em mira.

    Bona tarda Carme :)

    ResponSuprimeix
  6. No té res a veure amb la teva entrada, però ara m'he fixat en el teu relloge figuratiu, quina xulada, és hipnòtic!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, quan comences no pararies de mirar-lo... el vaig veure a cal Jo rai i el vaig trobar tan xulo que me'l vaig copiar. :)

      Suprimeix
  7. feia dies que no entrava. Estic molt desconectada. No havia vist el teva nova foto d'encapçalament. Genials els girasols. En deus haver fet alguna pintura, oi? Vaig a vuere si la trobo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els girasols són nous d'ahir. Encara no els he pintat, suposo que algun dia m'inspiraré per pintar-los.

      Una abraçada, Mireia!

      Suprimeix
    2. això explicaria perquè no els he trobat

      Suprimeix
  8. bona poesia amb traces de tardor......sembla fins i tot una mica quick.....;)

    ResponSuprimeix
  9. T'ha quedat molt bé aquest dibuix del ram , Carme, l'he conegut de seguida..."Flors assecades al sol, rams que duren per sempre", o fins que no podem treure la boirina indecisa en forma de pols...
    Com es nota que estem cansats de calor, ja pensem en estampes tardorals...
    Petons de bona nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em fa ilu que el reconegueu... Gràcies! No, no a mi no em cansa l'estiu... són només maneres de dir. :) Bon dia guapa!

      Suprimeix
  10. m'agraden els rams que duren per sempre.
    Una preciositat tot plegat

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Khalina! A mi també m'agraden tot i saber que res no dura per sempre... hi ha sempres relatius... ;)

      Suprimeix
  11. Quin bon tàndem que feu la Fanal i tu! Genial.
    El post preciós i els gira-sols del encapçalament una passada! Quin colors tan lluminosos.
    Ara lo del slow no sé si ho has entès bé tu...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehehehe no, no, la CARME sap massa el sentit de la paraula "Slow", ella parla bé el francès ;-)))

      Suprimeix
    2. he, he, he... com sou! com sou! si que ho he entès bé, molt i molt bé! :)

      Suprimeix
  12. La Fanal i tu un dia fareu una exposició de poesia, fotografia, dibuix i pintura, conjuntament :-))

    A mi també em té fascinada el teu rellotge. A vegades (i ho dic ben bé de veritat!) faig actualitzar el teu blog només per veure'l com comença i es posen tots "a lloc" ;-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé si arribarà quest dia... jo sóc mala gestora d'aquesta mena de coses, sempre penso que no cal i que no ho necessito i no moc ni un dit...

      Suprimeix
  13. Vinc tard, ja veus...
    Però el teu acompanyament sempre és un regal!
    :)

    ResponSuprimeix
  14. Preciós tot.....ets un tresor Carme per dedicar ,pels mots, pel dibuix...

    ResponSuprimeix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari