diumenge, 15 de juliol del 2012

Panís

 D'una fotografia  de  la  Francesca

Entre  el blat de moro  ens  amagàvem.  Érem petits  i  les  fulles immenses i  les  tiges  tan altes ens  cobrien del tot.  Nosaltres no arribàvem  ni a la meitat  de la seva  alçada. Em semblava  màgic  que a tan poca  distància  els uns  dels  altres  ens perdéssim de vista.  Érem  a prop  i  lluny  a la vegada,  ens  perdíem i ens  retrobàvem.    Ara  som grans  i  les  coses de la vida  ens tapen sovint  la  visió  que tenim els uns  dels altres.   Tan a prop  i tan lluny  a la vegada.  Com quan ens amagàvem pels camps de panís.

34 comentaris:

  1. Sí, de majors cadascú ha tirat per un camí i la proximitat només és relativa. De vegades ens creuem i és agradable.

    (Jo ja comptava que tu també ets del Vallés ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Noves Flors, tant la distància com la proximitat sempre són relatives. Sovint molt més del que voldríem.

      ;) gràcies altre cop pel teu post Vallesenc.

      Elimina
  2. Llegint i veient l'aquarel·la, m'ha vingut l'oloreta de les panotxes a la brasa, que bones!

    Perdona'm la prosa, és que ja deuria d'estar dinant.

    ResponElimina
  3. Es cert que les coses de la vida de vegades són com tiges que ens tapen.

    ResponElimina
  4. Fixa´t com va això! No sé si han sigut les tiges, però m´havian quedat tapats els tres solets...
    sort que el solet blau ha lluït amb força i m´ha fet retrobar-me amb tu i el teu camp de blat.
    Tan lluny i tan a prop, alhora ;)

    Aferradeta de diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan lluny i tan a prop a l'hora... mentre sigui en aquest sentit tot va bé, el mal és que l'ordre dels factors si que alter a molt aquest producte i si és al revés... ja no és tan bonic!

      Aferradeta de diumenge!

      Elimina
  5. Si és que ets una artista. M'agrada més la teva aquarel·la que la foto original!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Tot són punts de vista. A mi, m'agrada molt més la teva foto! :)

      Elimina
  6. Quin camp més bonic Carme. Tant com l'escrit que l'acompanya, ple de raó i emotivitat, el que cal per fer-me (nos)reflexionar.
    En la innocència, que divertit era jugar a fet i amagar entre les tiges del blat de moro!!!

    Petonicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també t'amagaves entre el blat de moro? :) tens raó, en la innocència total!

      petons, guapa!

      Elimina
    2. Si i tant! "super-diver" encara que el pare acabava enfadant-se de debò perquè deia que trencàvem les panotxes. ;-D

      Elimina
    3. En aquest meu camp encara no hi ha panotxes... o jo no les he vist i per això no les he dibuixat. Però que boniques són, oi? com treuen el cap i els rínxols!

      Elimina
  7. Sempre aconsegueixes trobar similitud entre realitats diferents, i sempre l'encertes. Una vegada més, em deixes meditant... Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, m'agrada aquest joc de dibuixar alguna cosa sense cap objectiu i després trobar-li un lligam entre alguna cosa que m'agrada expressar. Gràcies, guapa! Una abaçada ben forta.

      Elimina
  8. Ara potser no hi veiem massa, però el que és segur és que no ens podem amagar entre el panís, ja no serveix de massa, més val que estiguem ben visibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, XeXu, a vegades m'amagaria ni que fos a sota el llit! ;)

      Elimina
  9. tant a prop que tenim de vegades les coses i no sabem apartar uns brins de panís per veure-ho clar....encara ens queda per aprendre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara ens queda molt i molt per aprendre, Joan... i que duri! El dia que ja ho sapiguem tot voldrà dir que ens pensem que ho sabem tot i que som més ases que mai! :)

      Elimina
  10. Que xulo Carme.... i m'encanta perquè sovint a través dels teus dibuixos descobreixo nous blocs molt interessants!
    Ets una artistassa!!!!!

    ResponElimina
  11. Ostres! M'has fet pensar en aquella pel·lícula de por... "Los chicos del maíz"... No recordo massa de què anava, però sé que feia por...

    La teva aquarel·la sembla molt pacífica, això sí ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No la conec, les pel·lícules de por no són el meu fort...

      El meu blat de moro és pacífic, t'ho puc jurar ;)

      Elimina
  12. Quan érem petits nosaltres corríem més per dins del camps de blat, però és clar, no ens tapava del tot, però ens ho passàvem bé.Aquest camp tan bonic, em taparia a mi i tot!
    El que dius tu, és una mica allò que els arbres no et deixen veure el bosc...
    Bona nit.

    ResponElimina
  13. És preciós, el dibuix i el record d'aquest joc d'infants que emana. Que tinguis una bona setmana. Petons

    ResponElimina
  14. Vinc a felicitar a una companya propera!
    Felicitats, estimada! Que tinguis un dia del sant ben ben bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, de nou, fanalet!!!!!

      I moltes gràcies, també, Sílvia!!!!

      Elimina
  15. L'Assumpta ens ha recordat, amb un post molt maco, que avui és el teu sant. Així que MOLTES FELICITATS!! :-))

    Per cert, jo no en dic ni panís ni blat de moro per aquí on sóc jo en diem moresc però et dono igualment la raó en el que dius: Amagats per les tiges, moltes vegades, no veiem el que ens envolta que, segons com, tenim més a prop del que suposem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moresc... ja ho havia sentit a dir i m'agrada la paraula. M'agrada col·leccionar paraules a més amés de moments.

      Gràcies, Mc! una abraçada ben gran.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari