dilluns, 9 de juliol del 2012

Penjoll


D'una  foto de Fanal Blau

Trenca  el color
d'una paret ben blanca.
D'un verd  intens,
trenats  els  troncs.
Trenco el color
d'una làmina blanca.
i sé que l'ombra  
també té el seu to.


OMBRA:
El van convidar  a pensar, i es va  adonar que els pensaments també tenien ombra.

29 comentaris:

  1. l'ombra dels pensaments no surt a la foto..:)
    precioses imatges, les anava mirant per triar-ne una i me n'adono que no, que decididament em quedo amb totes dues..

    va ser un plaer conèixe't Carme, no és tòpic, és real!
    si és possible.. encara guanyes a la realitat..:)
    petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. lolita, només faltaria que els pensaments i les seves ombres sortissin a les fotos! :)

      Un gran plaer també per a mi, lolita, :) em va encantar veure't... al natural!

      Petonassos!

      Elimina
  2. Jo em decanto per la segona, encara que a la fosca tampoc si hi està malament.

    Pensaments amb ombre? mira, no ho havia pensat mai.

    Molt bona tarda i bon profit!!

    ResponElimina
  3. La segona dona més llum i s'adiu més al'estiu oi? Va per trencar el blanc de la paret i e l de la làmina, jo també em quedo amb el segon.
    Em sembla que els teus pensaments estan plens de llum i amaguen poques ombres.

    Petonicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! Sempre em dius coses boniques... et puc fer una abraçada?

      Elimina
    2. i tant! i te la torno embolcallada amb la llum dels estels que ens acompanyen en aquesta nit d'estiu.

      Elimina
  4. després del blanc i negre sempre hi ha d'haver el color. M'encanten totes dues pintures!
    Fa dies que no passava per casa teva, fa dies que estic absent...... un dia d'aquests us explico! Petoneeets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una pintura, Alba i dues fotos... t'esperem, guapa! Petonets!!!!

      Elimina
  5. Pensaments a l'ombra que, d'entrada semblen obscurs, però qui sap si són els més certs.

    Em quedo amb la segona opció, el color verd discret, m'atrapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser sí que són els més certs... encara que no els deixem que surtin...

      Gràcies, Carme!

      Elimina
  6. Hui he hagut d'anar al centre de la ciutat caminant sota un sol de injustícia. Mira que anava pensant però res, ni una ombra ni mitja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fan ombra els teus pensaments, Jp? T'hauràs d'entrenar... eh? :)

      Elimina
  7. Clavellines penjants que sols s'alimenten del rovell. I floreixen com els teus dibuixos i aquare.les.
    Ja saps amb quina em quedo...el porxo! Moltes gràcies i fins aviat carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, guapíssima! Ja m'han xivat que el porxo està en bones mans! :) Quina eficàcia!

      Una abraçada...

      Elimina
  8. L'has fet tan bé que veig el "volum" i tot... vull dir que el teu no és un dibuix en dues dimensions sinó en tres! :-))

    I tant que els pensaments a vegades tenen ombres! Quina gran veritat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em mires amb bons ulls... Assumpta!

      M'alegro que coincidim!

      Elimina
  9. una manera molt alegre de donar vida a una paret....fins i tot ella n'ha d'estar contenta de ser-ne el seu suport.

    ResponElimina
  10. M'agrada! Una làmina preciosa!
    Les ombres, a l'altre costat de la llum, entre qualsevol cosa. En Lucky Luke, ja patiria que no se li escapés!

    ResponElimina
  11. De vegades, les coses, com més senzilles més boniques...Una paret i un penjoll d'herbes naturals...
    El resultat és com una obra d'art i a mi m'agrada el 2n, potser per la llum.
    Els pensaments que fan ombra deuen ser aquells tan negres...No en volem d'aquests!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dibuix és dels que a mi m'agrada simple i senzill. Jo crec que hi ha molts pensaments que tene ombra, no pas només aquells tan negres, no! :)

      Bona nit M Roser!

      Elimina
  12. La llum de la segona la trobo més càlida. Però les dues m'agraden molt.
    Te raó la M. Roser: Sembla mentida que una cosa tan senzilla resulti tan summament bonica.
    El poema que t'ha inspirat l'imatge, també tan senzill i delicat, és d'una gran bellesa.

    Em va agradar molt veure't i poder-te saludar.
    Ets maquíssima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Glòria! M'alegro que t'agradi el poema! A vegades tot ho voldríem lluminós i no pot ser la claror i l'ombra estan íntimament lligades l'una al'altra.

      A mi també em va agradar molt de veure't Glòria! Sempre es fa curta l'estona. M'hagués agradat xerrar més amb tu. :)

      Elimina
  13. Les dues son la mateixa l'una a l'hora del sol i l'altra al capaltard.Amb una llum més de capvespre però els versos les unifiquen preciós penjoll .Em recorda un barret que em regalaren....també penjava d'un "ganxu" a la paret...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel, m'alegro que t'agradi i també que te'n recordis del barret...

      una abraçada miquelangelet cançons!

      Elimina
  14. M'agraden les ombres i el seu recer, les del blanc i negre i les dels colors. Lluminós penjol.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari