dimecres, 19 de setembre del 2012

Finestres de Ceret a la llibreta de camamilla





-Tanca,  noieta,  tanca  aquest  finestral,  tanca'l,  dona!  Estaràs  millor.  Deixaràs  fora,  aquesta  buidor  que  es  va instal·lant  a dins, aquest  aire  tebi  que  et  gela sovint,  les paraules i gestos  que et  confonen.  Tanca'l!
- Ja  tancaré...  
- Va,  dona,  tanca.
- Ja  tanco,  ja  tanco,  un moment... un moment...

26 comentaris:

  1. a vegades costa tancar..doncs que vingui un corrent d'aire i doni un cop de mà..!:)
    quin dibuix més bonic, com m'agrada Ceret!

    ResponElimina
  2. Gràcies! A mi també m'agrada molt Ceret! I pel que fa a tancar, a vegades esperem coses que sabem que ja no arribaran mai més i sí s'ha de tancar al menys aquesta esperança.

    ResponElimina
  3. Una aquarel·la FAN-TÀS-TI-CA!! MAGNÍFICA!! Què bé et queden les finestres, els balcons, les baranes, les plantes... tot!! :-))

    ResponElimina
  4. m'agradan tant els teus dibuixos que quan se t'acabi la llibreta em comprometo a subministrarten mes...jajajjajaj
    diguem interesada...

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara em falten unes quantes pàgines, però fa dies que penso que qui sap si el destí d'aquesta llibreta és tornar a Figueres! :) I mira, que encara no sabia que eres interessada :D he, he, he... gràcies, guapa!

      Elimina
  5. Un dibuix preciós, Carme; que bé que et queden les finestres, balcons i finestrals! Jo no tancaria en aquest cas, sinó que faria ben bé el contrari:

    -Obre’l, noieta, obre aquest finestral de bat a bat, obre’l del tot, dona! Estaràs millor. Que fugi cel enllà aquesta buidor que s’ha instal•lat a dins, aquest aire tebi que et gela sovint, les paraules i gestos que et confonen. Obre’l del tot!
    -Ja l’obriré…
    -Va, dona, obre’l.
    -Ja l’obro, ja l’obro, un moment… un moment.

    Però és clar, ja no seria la teva història sinó la meva. Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, Galionar, m'agrada més la teva que la meva! Gràcies i una abraçada.

      Elimina
    2. Trobo magnífiques aquestes finestres, una mica obertes perquè hi corri l'aire. Una abraçada!!

      Elimina
  6. Cada dia millor,faràs apujar les llibretes :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, ei, ei... que jo amb el preu no hi tinc res a veure! ;)

      Elimina
  7. És molt xula l'aqurel·la, la porta està oberta de veritat!

    ResponElimina
  8. Balcons i finestres, sempre et queden precioses!! i crec, que sí, que hauria d´obrir tot per renovar l´aire, tancar les portes i finestres porta més fosca a l´ànima...Si el sentit és donar fi a un mal moment, llavors si cal tancar ben fort i començar de nou.

    M´agraden les teves pinzellades, cada cop més hi vas deixant el cor i això es nota, dia rere dia.

    Nanit nina!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Em feu pensar que l'ànima, com les finestres, no es pot tenir ni sempre oberta del tot ni sempre tancada del tot. A cada moment... ens cal una cosa diferent.

      Gràcies, lluneta, bon dia!

      Elimina
  9. A vegades costa tancar/trencar.
    El dibuix m'agrada molt.

    ResponElimina
  10. No m'estranya que la noieta es resisteixi a tancar el finestral...A Ceret es respira un aire molt diferent!!... Jo encara el recordo!!
    Potser serà bo que deixi obert el finestral i que ventili aquests aires insans que porta dins!!
    Quina quantitat de detalls per observar en el teu dibuix!!.... Aquesta "llibreta de camamilla", me la imagino com un petit tresor teu.I a més, m'agrada molt com l'has retrata't.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, a vegades em costa que em quedin bé les fotos... sempre dic que no són el meu fort, la llum, l'enfoc. Em faria falta una fotògrafa com tu per retratar-me els dibuixos. :) Una abraçada.

      Elimina
  11. Doncs no sé, amb la calor que fa, jo la deixaria. Han caigut quatre gotes i ara a suar.

    ResponElimina
  12. No Carme, que no la tanqui, que entra un aire fresquet perfumat de l'olor de la terra mullada...
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Fas uns dibuixos tan reals..... sembla que en qualsevol moment pot apareixer la noia a tancar el finestral!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les finestres se'm donen bé! :) Les noies no gens... per això s'amaguen!

      Elimina
  14. Ceret! Jo hi vaig passar un cap de setmana romàntic ara ja fa uns anys... Quins records, a través del teu dibuix!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari