dimarts, 18 de setembre del 2012

Post 1300 a Antaviana - Proposta de joc creatiu.

Tot  just  fa  un parell  d'hores  que  sóc  fora  de casa.  Ho he  tancat  tot  abans de marxar.

Home!   Si fa un fred  que  pela,  com  havia de deixar  alguna cosa  oberta?  No, no, està  tot  tancat  i barrat.

Però  aquest meu pis  què  s'ha  pensat?  Com si  fos  un mag  que  es  treu  un conill  del barret,  el meu pis  s'ha  tret  un gat  de la màniga.  Perquè  el gat no ha  pogut  entrar  per  enlloc.

Us  juro que  quan he marxat  no hi era.  Jo mai no he  tingut  gat.

I ara  què  faig  jo amb  aquest  animal?    Tècnicament  és  meu,  perquè  ha  "nascut"  a casa  meva.  Bé,  el meu pis  se  l'ha tret  de la màniga,  però  és  com haver  nascut,  no?

"És  meu",  em dic  amb  desesperació,  "és  meu"  mentre  ell  m'acompanya  meeeeuuuu,   meeeeuuuu....    Si jo mai no he  volgut  tenir  cap gat.

Amics,  amigues,  estimats  tots,  algú  de vosaltres  no voldria  un gatet...  és  moníssim,  de  veritat!

41 comentaris:

  1. Ha,ha, ha, m'has recordat un conte de Pere Calders (crec recordar) en què, de la nit al matí, al protagonista li creix un arbre al saló.

    ResponElimina
  2. El destí vol que tinguis gat, a més, el pots anomenar "Puf", per allò de màgic ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, aquest destí no m'agrada gens... em sembla que l'hauré de canviar!
      De veritat t'ho dic, queda-te'l, Joan, és moníssim, segur que a tu t'encantarà! :D

      he, he, he...

      Elimina
  3. Respostes
    1. Quin comentari més poètic, Joan. :)

      Ara... si em permets estripar-lo: T'asseguro que si m'apareix la llibertat, me la quedo, fins i tot en forma de gat

      Elimina
  4. Abans els gats te'ls donaven o els compraves, però ara amb tanta tecnologia, de sobte apareix un gat a casa sense haver-lo demanat. Quanta modernitat, no sé on anirem a parar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé on anirem a parar... Jp, tu no voldràs pas un gatet? :)

      Elimina
  5. Bé, potser tot plegat té alguna relació amb la física quàntica, que seguint no sé quina teoria, i depén de si hi ha o no un espectador, pots ser que les coses hi siguin o no hi siguin...:)
    Una molt bona ocurrència, la del teu conte, Carme. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, que sí. El títol podria ser "El gat quàntic", Abraçades... un pilonet que et durin fins divendres!

      Elimina
  6. n'estàs segura que has entrat a casa teva? ves en compte... el gat podria tenir un ensurt si entres a casa seva sense avisar..!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si dona! només em faltava aquesta que se m'apoderés de cas meva! casum el gat!

      he, he, he...

      Elimina
  7. Ara, quan obri la porta del pis, escoltaré si sento cap merremeu. Oh jo tampoc vull que m'aparegui un gat per casa. Noooooo! tinc "al·lèrgia" al pel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu no te l'ofereixo pas, doncs! Montse has vist el meu post de Bellmunt? :)

      Elimina
  8. Jo el veig una mica esterrufat com per tenir-lo d'animal de companyia.......

    ResponElimina
  9. Nena, quina imaginació...
    Jo me'l quedaria, està una mica estarrufat, com diu en Gassull, però això és perquè encara no s'ha fet a la casa. Grata-li el caparró i veuràs com us feu amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si s'hi torna i me'l grata ell a mi? Les seves ungles... no sé si m'agradarien gaire? :D

      Elimina
  10. Has provat de posar-li música?...diuen que va molt bé, jejje
    Màgia de la bona, ehhh!!

    Aferradetes!!

    ResponElimina
  11. Però de veritat t'ha aparegut un gat????!!!
    Generació espontànea! ja ja ja!
    Ja sabia jo que existia!!!! :P
    Si segur que us acabareu entenent la mar de bé!!!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort, no és de veritat... no, no, Gerònima, no cridis el mal temps!!!! :D :P

      Elimina
  12. Hahahaha ostres què fort!! :-)) Boníssim!!!

    Bé, CARME, no és per desanimar-te... però sospito que alguna cosa hi deu haver a casa teva que provoca l'aparició de gats per generació espontània... Demà te'n trobaràs un parell més :-DDDDD

    ResponElimina
  13. Carme, ets molt bona, eh?! és molt molt imaginatiu. Ara em fas pensar en què m'agradaria trobar quan arribi a casa aquesta tarda, mmm... ui ui... això enganxa...
    Petons ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va Sílvia! Organitza-ho! La idea és boníssima per a participar-hi tothom! Què voldries trobar en arribar a casa? Jo també m'hi enganxo!

      Petonassos!

      Elimina
  14. Tota una sorpresa si em passés una cosa així. Sembla cosa de màgia, jo diria que és el gat que t'ha triat a tu i per tant em sembla que t'hauràs d'acabar acostumant a la seva companyia perquè, contestant la teva pregunta abans de que me la facis, jo tampoc el vull el gat. ;-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que insolidari ets Mc! Jo que confiava en tu...
      Ni compartit no el voldries?
      Una setmana tu i una setmana jo?

      Va, home, t'agradaria, és moníssim, ja t'ho he dit! :DDDDDDD

      Elimina
  15. Si tu no el vols i ell ha ocupat casa teva, tens un problema, el veig molt estarrufat d'estar a casa teva.

    ResponElimina
  16. Sembla que sigui un episodi de la dimensió desconeguda...El que caldria saber és si l'estarrufamenta, és de complaença o t'està "bufant". Ull viu!!!

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me'n fio ni un pèl ... encara m'esgarraparà! petonassos!

      Elimina
  17. No sé com s'ho fan aquests pisos per parir tant. No sé pas on anirem a parar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res ja no és el que era, Jordi! Tot s'ha capgirat... he, he, he...

      Elimina
  18. Esplèndid el dibuix de l'apunt anteiror.

    ResponElimina
  19. Ho sento, jo ja en tinc dos de reals.
    Però vols dir que no t'aniria bé un raticida ecològic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. AAAAAAAAAAAAAAAGGGGGGGGGGGGGGGGGHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!
      Que vols dir que també tinc rates o ratolins?
      he, he, he.... ets dolent eh? :) :D

      Elimina
  20. Carme, un conte molt original, tendre i divertit! M'encanta, moltíssimes gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari