Aixopluguem-nos en recers fets a la nostra mida.
Amb garlandes de flors d'un vermell ben intens.
I torratxes vigilants que acompanyen els dies.
Aixopluguem-nos, encara que sigui només en un bes.
......................................................................................Carme
......................................................................................Carme
Aixopluguem l’amor de mirades alienes,
que els corriols de l’enveja no ens puguin fer res.
Aixopluguem moments, sentiments i carícies;
que mai ningú ens prengui el record d’aquell bes.
.................................................................................Galionar
Aixopluguem-nos a tota pressa,
que encara que inesperada,
l'informe del temps resa
que caurà una pedregada.
.............................................................................Jpmerch
Entrem de puntetes en aquest recinte verd
que les aspidistres ens contin vida i pler
entrem i a resguard de mirades
encetem un diàleg sota el porxo!
............................................................Elfreelang
Sempre ens són pròxims
el vent i la gelada.
Arrecerem-nos.
Un aixopluc vermell
reviurà el goig de viure.
...........................................................Noves Flors
Al portal del número dos
viu la meva estimada
visc alla dalt sol solet
passeja... sota les voltes
blanca com un glop de llet
a aixopluc de ma mirada.
..................................................................Pere
L'aixopluc dels porxos,
amagatalls d'ombres
i paraules distretes
que ens esperen, impacients,
en el llindar de la nit.
...........................................................esborrall
Bells sentinelles
protectors d'intimitats
esgrimint verdor.
Sota les voltes
portes tancades.
Aixoplug de sentiments.
............................................................... M Roser
Vine amor,
aixopluguem-nos
d'espietes i males veus
Que ningú pertorbi
les mirades
ni els murmuris
que tant sols són teus i meus.
........................................................Drapaire de mots
Els sotaportals semblen estar fets per aixoplugar petons, faci sol o plogui.
ResponEliminaM´ha agradat tornar a Vilopriu, Carme. tan a prop i tant de temps que fa que no hi vaig!
Crec que poca gent coneix aquesta porxada a Vilopriu, la tenen molt amagadeta! Vilopriu, com tots els poble s d'aquest país, ens uns anys ha canviat molt, però és manté ben bonic.
ResponEliminaAixopluguem l’amor de mirades alienes,
ResponEliminaque els corriols de l’enveja no ens puguin fer res.
Aixopluguem moments, sentiments i carícies;
que mai ningú ens prengui el record d’aquell bes.
Quin somriure més ample que se m'ha posat. Veus? ja estàs Itinerant! :)
EliminaGràcies pel teu poema, el trobo preciós.
Dona, bé em cal anar fent exercicis d'estirament abans de començar amb la gimnàstica mental...:)
EliminaAixopluguem-nos a tota pressa,
ResponEliminaque encara que inesperada,
l'informe del temps resa
que caurà una pedregada.
he, he, he... Jp! GRàcies!
EliminaEt queden genials les torretes, els tons de verd, el marró!!
ResponEliminaQuè maco ha de ser poder aixoplugar-se aquí! :-))
És un racó bonic, són tot just dues porxades, les que es veuen aquí, i que vaig dibuixar en un sentit i en un altre (demà). Gràcies, Assumpta!
EliminaPreciosa aquesta porxada, de fet sempre m´han agradat, són raconets molt especials.
ResponEliminaEsperarem avui, per aixoplugar-nos en l´altre ;)
(De fet un verb que m´ha encantat i que desconeixia)
Molt bon diumenge per a tots!
Bessets nina!
A mi també m'agrada molt aquest verb ... aixoplugar-nos físicament i emocionalment...
EliminaMolt bona tarda de diumenge i bona setmana, preciosa
Ets tan màgica, Carme, que m'hauré de comprar un barret per treure-me'l quan et vegi. Un petó i gràcies per compartir!
ResponEliminahe, he, he... gràcies, guapíssima!!!! Un petonàs!
EliminaAixí que ets de veritat?? Divendres et coneixeré, quina il·lusió :)
EliminaHi seràs divendres? Quina il·lusió!
EliminaEi! I tu també ets de veritat... pel que sembla! :)
Una abraçada avançada... per esperar divendres.
Entrem de puntetes en aquest recinte verd
ResponEliminaque les aspidistres ens contin vida i pler
entrem i a resguard de mirades
encetem un diàleg sota el porxo!
Gràcies per començar a Itinerar aquí mateix... ja saps que m'encanta!
EliminaSempre ens són pròxims
ResponEliminael vent i la gelada.
Arrecerem-nos.
Un aixopluc vermell
reviurà el goig de viure.
Igualment et dic, ja es nota els que tenim una micona de ganes d'Itineràncies, oi? Amunt els poemes!
EliminaAquest dibuix d'avui....... és brillant!!!!!! (Tinc la sensació que quan entro a casa teva sempre hi vinc per a dir el mateix.... hehehe!, però és que és inevitable, Carme!)
ResponEliminaUna abraçada!
Una abraçada, Alba... i jo que m'alegro molt que t'agradi! :)
Eliminael número dos ja convida a entrar amb parella.....la resta ve sól
ResponElimina:) el dos, sí, però qualsevol número convidaria... oi?
EliminaAl portal del número dos
ResponEliminaviu la meva estimada
visc alla dalt sol solet
passeja... sota les voltes
blanca com un glop de llet
a eixopluc de ma mirada.
Bona nit Carme :)
Una petita i dolceta història, Pere!
EliminaMoltes gràcies i Bona nit!
Volia dir aixopluc :)
EliminaJa està corregit... precisament ara, anava a buscar si era correcte de les dues maneres. :)
EliminaL'aixopluc dels porxos,
ResponEliminaamagatalls d'ombres
i paraules distretes
que ens esperen, impacients,
en el llindar de la nit.
Paraules impacients... en el llindar de la nit.
EliminaTambé m'agrada molt la teva història!
Moltes gràcies per contribuir al meu post.
He, he, estem entrenant-nos per a les Itineràncies i ja ens va bé, almenys a mi, que m'ha costat d'escriure la meua aportació en forma de tanka...
ResponEliminaVa bé, va bé... escalfant motors i muses! Una tanka perfecta, Noves Flors!
EliminaBells sentinelles
ResponEliminaprotectors d'intimitats
esgrimint verdor.
Sota les voltes
portes tancades.
Aixoplug de sentiments.
Petons de bona nit.
Gràcies a tu també, M Roser! El poema ja és al post.
EliminaPetons de bona nit!
Vine amor, aixopluguem-nos
ResponEliminad'espietes i males veus
Que ningú pertorbi les mirades
ni els murmuris
que tant sols són teus i meus.
Just això és el que fem a les Itineràncies! Em diràs els dies que t'agraden més per apuntar-te) De moment el teu poema cap al post. Gràcies!
Elimina