dimarts, 23 d’octubre del 2012

Carreró

Dibuix d'una foto  d'una revista

Ja ha canviat  tots  els records  de capseta. I ara els recorda ben diferents.   No vull pas  dir que els hagi oblidat, no. Encara recorda el viatge,  els  20 anys,  la motxilla,  tantes  anècdotes  divertides,  tantes!  I  els  riures.  Se'n recorda  de tot. De manera  inexacta,  com funcionen els records. Clar que ara  ja  la  donen com a certa  de tants  cops  que els  han consensuat.  Han  recordat  junts,  tots  quatre  moltes  vegades  aquell  viatge.  Ara  ja fa temps  que no.   Però ella els ha canviat  de capseta,  perquè  durant tants  anys  eren records d'emocions i pessigolles  i ara  han passat  a la capseta  de records  estables  i tranquils. I  sí que  els  fan riure,  encara,   sí!  però  perquè   funcioni l'encanteri  dels  riures  i pessigolles necessiten, ser-hi  tots  quatre, de nou.

- Te'n recordes  de les  magdalenes  de Paros?
- Mira  que eren dolentes!
- Si tenien un gust  horrible!
- I no hi havia cap lloc  per llençar-les...
- I l'illa encara  era  molt verge,  ni papereres  hi havia!!!
- No ens semblava  bé llençar-les  per terra  amb bossa  i tot i les  anàvem carretejant ...
- I  vam arribar  a l'ermita i  abans de marxar  vam decidir  deixar  abandonades  les  magdalenes  damunt  d'un pedrís...
- I mentre  tornàvem caminant...  
- Hey! Ακούστε! Έχω κάνει ζυμαρικά!
I  veiem  un  noiet  que  corria  per  atrapar-nos  i  tornar-nos  la bossa  de les  magdalenes.  

I tots quatre tornen a riure  com si tinguessin de nou 20  anys.

46 comentaris:

  1. de vegades les bones conductes no garanteixen els resultats esperats....molt bo.

    ResponElimina
  2. a vegades els records quan són comuns s'assemblen als contes que s'expliquen als nens.. s'ha de passar de puntetes per tot un seguit de fets i recordar-los d'una manera molt precisa sense canviar res.. i sempre tornar a evocar els mateixos moments que amb el temps encara ens provoquen més riure i més enyorança i l'amistat torna a créixer..

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha fet gràcia, això dels contes que s'expliquen als nens... que realment no s'hi pot canviar res, que de seguida protesten! Potser sí que amb els records fem igual... ens molesten les interferències o els canvis o els afegits. M'ha agradat la teva reflexió!

      Elimina
  3. Has sabut descriure d'una manera ben bonica, com els records se'ns instal·len, i amb els anys els anem perpetuant, alhora que com dius, la intensitat de les emocions pot arribar a ser variable. I si en falta un o una, encara més.
    De tota manera, els records són plens de "banalitats" tan intenses com unes magdalenes.
    Quin sac ben gran de records dels vint anys, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria que fos encara més gros... crec que tinc arraconades i mig oblidades moltes coses!

      Elimina
  4. No sé si serà el canvi de capseta, o més aviat el pas de 30 o 40 anys, però fins i tot les emocions més intenses, amb els anys, acostumen a convertir-se en entranyables records assossegats, meitat tendresa meitat nostàlgia...
    Un relat que m'encanta, Carme, i la part del diàleg amb les madalenes... Què en devíeu fer, al final...?
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens va costar molt, però vam aconseguir llençar-les en arribar al poble!

      Una abraçada

      Elimina
    2. Galionar, el teu és el comentari 30.000 d'aquest blog!

      Em sembla que t'hauria de donar algun premi o alguna cosa... :) com a mínim!

      Elimina
    3. Ostres, que bé! Què et sembla una bona abraçada el proper dia que ens veiem? Així, serà un premi compartit amb tu! :)

      Elimina
  5. Què divertit això que expliques! Aquestes anècdotes són inoblidables i ens porten sempre a reviure el millors dels moments passats. Canviin o no de caixa, que bonic tenir-les totes plenes, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic tenir-les totes plenes... a vegades pateixo perquè es buiden soles...

      Elimina
  6. Has plasmat l'essència de les reunions amb les amigues de l'adolescència, quan ens retrobem cada... dos o tres anys. Gairebé surten sempre les mateixes històries, amb àlbum de fotos o no, però quan van acompanyades de fotografies el tip de riure que ens fem es més gran, i han tantes coses de que riure's.
    Bon relat Carme i magnific dibuix.
    Un petonico artista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses que es van repetint d'un grup d'amics als altres... els riures i els records... quina sort tenir-los!

      Elimina
  7. Deliciós i divertit, encara que fossin dolentes. Aquestes capsetes fan bé en obrir-les, encara que les emocions vagin variant.
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que ens vam divertir molt i ens ho vam fer durar... Bona nit, País!

      Elimina
  8. Aromes i records de temps viscuts i, els tenim tan presents, que sembla que no hagi passat el temps.
    Gràcies per explicar-ho tan bé.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  9. Hehehe, quin record més xulo. Que es pensava el pobre nano, que us les havíeu deixat, no? I vosaltres que les havíeu carregat tota l'estona, quan per fi us en lliureu... Que per cert, posant la frase al traductor, diu 'Ei! Escolta! He fet pasta!'...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... XeXu, ets la pera! havies de ser tu qui poses la frase al traductor... :D :D :D Evidentment no sé pas què ens va dir el pobre nano. Jo vaig posar al traductor "Ei! Escolta! Us heu deixat les magdalenes!" Però magdalenes no m'ho traduïa, m'ho deixava igual i després vaig posar "Us heu deixat les pastes"... però no vaig comprovar la traducció inversa... ja veig que molt exacta no és! :D

      Elimina
  10. Un relat encantador. Que bonic poder evocar els records, sense nostàlgia, junt amb les persones amb els es van viure!

    ResponElimina
  11. Aiii els records, si ens poden fer reviure coses i esbossar somriures. La història que expliques és deliciosa. Jo fa un parell d'anys vaig poder gaudir de les illes gregues... segurament ja no tan verges com quan tu hi vares ser, però així i tot, encara amb una màgia especial que fa que jo les recordi, també, amb un enorme somriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen màgia, indubtablement. En aquell moment hi havia molta diferència entre unes i altres. N'hi havia que ja eren turístiques i n'hi havia que no: zero turistes. Un plaer absolut!

      Elimina
  12. Que bonics són els records! (els bons, eh) A mi sempre em venen els records lligats a algun objecte o paraula i, estirant el fil i tornant a viure i veure petits moments sempre em fa feliç.

    Bonic relat, bonics records o al revés, bonics records, bonic relat.

    ResponElimina
  13. Quanta saviesa vivencial guarden les capses de records!...

    M'encanta el dibuix...i sobretot l'original teulada que fa la pròpia llibreta...un petó, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) em fas adonar que mai no he tingut cap capseta de records... em costa guardar objectes! Els meus records tots són ben mentals... :)

      Elimina
  14. M'agrada molt..
    Fas que la meva capsa de records també s'obri i no sé...
    Ets un encant, Carme.

    ResponElimina
  15. Una anècdota genial. M'agrada el dibuix amb l'espiral del bloc incorporat :)

    ResponElimina
  16. Aquestes capsetes de records que tots tenim al fons de l’armari, o del cor, són les que trobem quan cerquem quelcom oblidat i en obrir-la, un cop més, tornem a sentir l’aroma del passat que ens envaeix, altre vegada, de somnis i d’il•lusions que potser ara ja havien marxat, i al menys per uns moments tornem tots junts a tenir 20 anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquests moments de tornar a tenir 20 anys, no tenen preu...

      Elimina
  17. Som fets de records guardats en capsetes, i tots aquests records ens fan ser qui som!
    Ens ha agradat molt!
    Salutacions

    ResponElimina
  18. Queda genial el dibuix en aquesta llibreta, les espirals semblen integrades en el dibuix. I aquests records dolços guardats en una capseta... em fa recordar algun viatge meu i em ve nostàlgia. Quina força que tenen les paraules i els colors sempre, eh?! Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, Sílvia, a mi una de les coses que m'agrada més és que algú em faci reviure o recordar una cosa que no tenia present feia molt de temps. Llegeixo i a vegades se'm dispara un record i m'encanta! Espero que a tu també, malgrat la nostàlgia. Petonets!

      Elimina
  19. Els records en capsetes, siguin quines siguin, sempre et transporten de cop a allò que vas viure! Quins records tan xulos de Paros!!!!

    Veus, en obrir la teva capseta tb me n'has fet obrir una de meva. Els meus records de Paros son d'un formatge arrebossat boníssim, dels carrerons del poblet costaner on ens allotjavem, per cert, en un "hotelet" que si que ens va fer riure, i molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del viatge a Grècia, als anys 70 i poquets... va ser una passada d'anècdotes. Els Grecs són una font inesgotable de situacions gracioses i divertides... vam riure tant! Crec que una concentració tan gran de riures en poques setmanes, no s'ha tornat a produir mai més. :)

      Elimina
  20. Un carreró ple d'encant...
    Jo sempre dic que els records que et fan pessigolles, s'han de guardar en una capsa de música, però encara no he trobat la que m'agradi...
    Petonets.

    ResponElimina
  21. Ostres, cada dia estic més "dispersa"... Ahir vaig entrar, vaig llegir el post... vaig buscar la frase al traductor, em va sortir una cosa molt rara que feia molta gràcia... i... ehem... em vaig oblidar de deixar comentari!! Com pot ser?

    Neuroooooooooneeeeeeeeees!!!

    En tot cas el carreró és moníssim!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et trobava a faltar, eh? tenint en compte el fer que tu eres l'altra persona, que sabia segur que buscaria la traducció! :)

      I tens raó, aquests traductors et poden alegrar el dia... de divertits que són!

      Elimina
  22. Hahaha siiiiiiii, siiiiiii "he fet pasta", això... el que ha posat en XEXU!! :-DDD

    La veritat és que aquests traductors són divertidíssims!!

    ResponElimina
  23. Quína frescor té el que dius i el que dibuixes!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari