dilluns, 22 d’octubre del 2012

Joc literari 257 de Jesús Tibau


S'esborren fragments de records,
però la pantalla  no queda mai blanca.
Se'ns omple  de brossa  i del pols
fins que tot s'ho emporta  l'aire.

24 comentaris:

  1. S'esborra el treball que feies,
    però la pantalla no queda mai blanca,
    la pantalla queda blava,
    són les gracietes del Windows.

    Perdó pel comentari, si l'esborres ho entendré.

    Ara seriosament, m'ha agradat molt el que has escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, mai no m'atreviria a esborrar cap comentari i menys un de teu! :) Si sempre m'arrenques un somriure!

      Gràcies, maco!

      Elimina
  2. Amb segons quins records val més que arribi la ventada, ben depresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades trobo que arriba la ventada quan no tocaria! :) però tens raó en el que dius!

      Elimina
  3. Ho torno a trobar trist però suposo que és inevitable que el temps esborri els records i els substitueixi per "brossa". Això sí, un 10 per com ho has escrit. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mc, ja tens raó, ja, fa un temps que em surten les coses una mica així, així! Si t'agrada el "com", ja m'hi consolo una mica! :-)

      Elimina
  4. Es cert que sempre queda alguna cosa dels records, encara que esmorteits pel temps. Però poden resorgir quan menys t'ho esperes mentre siguis viu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden ressorgir, o no! Van a la seva els records! :) Un petonàs, Khalina, guapa!

      Elimina
  5. Record que recordes,
    Si em fas mal
    Esborra,m!
    M.agrada estar ara aqui
    Com un esborrall de tot

    Enric mobil..

    Petons Carme. Ets una crack

    ResponElimina
  6. i un no tria quins records s'han d'esborrar o no..si és que se'n vol esborrar cap
    a vegades més que esborrar-los els tranformem..
    uns versets molt desmemoriats!:)

    ResponElimina
  7. Sempre queda alguna cosa, és cert. De vegades més val no mirar, o tancar el ulls

    ResponElimina
  8. Algun, bé s'ha desborrar de tant en tant, sobretot els que ens fan mal, sinó no hi hauria espai pels bons records...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Als bons records no hi va la pols, perquè ens cuidem bé de netajar-los.

    Nanit, nina!

    ResponElimina
  10. Jo tinc records tan meus que per explicar-los hauria de aprendre a parlar de nou.
    Parlar en un llenguatge que fes entenadora la màgia del amor i la tendresa.
    Són els records que guardo amb més fervor, perquè sé que quan els necessiti en tornaran a la vida.
    Pensi Carme, amb els teus..
    bona nit.

    ResponElimina
  11. Els records que valen la pena no s'esborren fàcilment. Els altres millor que se'n vagin per sempre.

    ResponElimina
  12. No puc més que dir que estic d'acord al cent per cent amb en MAC... és tan maco... però tan trist!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dic una mica així, poètic, però m'adono de la certesa i de la tristesa de tot plegat, perquè la memòria que tinc ja no és la que tenia... i això que no em puc queixar perquè encara me'n queda molta! (però baixant)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari