dimecres, 19 de desembre del 2012

Avarques (editat de nou)



D'una foto de l'Alba  Pifarré

Descalça,  oblidades  les  avarques  protectores,
camino pels  camins de sorra. 
S'esborren les petjades  i fins i tot
els mateixos camins sota els  meus peus.

Segueixo  el poema,  amb les aportacions  poètiques  i filosòfiques  que  heu fet  als  comentaris, aquest  poema,  com hauríem de fer amb la vida,  el construïm  entre  tots.  L'acabem  entre  tots  per  a fer  un poema  millor.  Gràcies.

Si s'esborren els camins 
 en farem de nous.

Avarques a la lluna, 
 per caminar la nit. 
 Pels camins que duguin ales 
i arribin a l'infinit. 

La sorra ens continuarà besant els peus 
mentre els peus  li xiuxiuegen
els  secrets de  tot  el cos.

 La sorra daurada 
bellesa imprudent.
Els camins de sorra cremen
i l'aigua ens  refresca la pell.

Camino deixant petjades de vida, 
camino deixant petjades d'amor 
i en aquest camí miro enrere i sóc feliç.

Avarques rescatades 
d'un temps llunyà, 
 quan corries darrera meu 
i les feies culpables 
de no poder atrapar-me 
i així donar-me la mà!

35 comentaris:

  1. Si s'esborren els camins en faràs de nous. Ja coneixes els versos de Machado: Caminante no hay camino/se hace camino al andar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Construirem els camins que faci falta, Noves Flors! Així, tot caminant, com diu Machado.

      Elimina
  2. Gracias por la felicitación, es preciosa,te deseo que pases Felices Fiestas con toda la familia y amigos.Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Tere. Mis mejores deseos para ti i para tu familia. Besos.

      Elimina
  3. Respostes
    1. :) Em regales una expressió po'etica i no la deixaré e scapar:

      Avarques a la lluna,
      per caminar de nit.
      Camins que duguin ales
      i arribin a l'infinit.

      Elimina
    2. Uf!, no sabia si escriure el comentari per por a fer-te un lleig i que t'enfadessin. Ara veig que no. Me n'alegro molt, tinc un sentit de l'humor que a vegades pot entendre's malament.

      Bon dia Carmeta!!!

      Elimina
    3. Bon dia, Carmeta!!!! Un lleig? que m'enfadés? mare meva!!! quines coses dius... i a mi que m'han encantat les avarques a la lluna... Gràcies, guapa!

      Elimina
  4. Quan et calcis les avarques que has deixat oblidades, la sorra et continuarà besant els peus, mentre estrenes camins...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra expressió poètica que també aprofitaré:

      la sorra ens continuarà besant els peus
      mentre els peus li xiuxiuegen
      els secrets de tot el cos.

      Elimina
  5. Nous camins damunt la sorra daurada!
    Que bonic,Carme.

    ResponElimina
  6. Ves amb compte anant delcaça que els camins de sorra cremen.

    ResponElimina
  7. Carme, estic una mica desconnectada,......els tres darrers post són preciosos. Camino deixant petjades de vida, camino deixant petjades d'amor
    i en aquest camí miro enrere i sóc felíç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconnectada i poeta... me'ls enduc amunt també! Gràcies... és una continuació molt dolça, Marta!

      Elimina
  8. M'agrada molt!
    Jo avui he penjat al blog un senzillet dibuix meu en honor teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... i ja l'he vist el teu dibuix, t'ha quedat molt bé, amb les lluentors de les boles, molt ben trobades! :)

      Elimina
  9. Com pots veure, ja som molts els que volem seguir aquestes petjades de caminar ferm i ple d'entusiasme cap un nou horitzó...
    Gràcies per deixar-nos "les avarques" assenyalant el camí!!
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  10. Cada pas és un nou repte
    i, en cada un, em busco a mi.
    Ens trobarem si el camí té fi.

    Bessets, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva aportació... l'afegeixo, bonica!!! Petonassos de bon dia!

      Elimina
  11. Potser s'esborren perquè volen canviar el destí. ^0^

    ResponElimina
  12. Caminem junts??

    Gràcies Carme, t'ha quedat una aquarel·la preciosa!
    Ptonets!

    ResponElimina
  13. Avarques rescatades d'un temps llunyà,
    quan corries darrera meu
    i les feies culpables
    de no poder atrapar-me
    i així donar-me la mà!

    Per totes les caminates i per tots els camins que s'han esborrat en la sorra, però han quedades ben gravades en el cor i de tant en tant les rescatem i ens emocionem sentint gairebé, l'essència d'aquell temps!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre bocí d poema amunt... tots plegats queden una mica més esperançadors...

      Elimina
  14. Doncs amb totes les aportacions, t'ha quedat un poema ben bonic i que fa tirar endavant.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari