dimarts, 4 de desembre del 2012

Cor de paper de plata - 261è joc literari - 5ª part

Posats  a barrejar  records  reals  i inventats,  he de confessar que aquests  no  me  l'invento  només  ara,  que també,  sinó  que ja me'l vaig  inventar  en el seu moment.  No hi ha  record  més  fals  que  aquest  i malgrat  això  no m'agrada  perdre-me'l.

Vaig fer 10 anys  i  els  nens  i nenes  de la  classe, em van fer  un regalet,  perquè  en aquella  època  portàvem caramels  per  a repartir  i  la mestra  que teníem aquell  any  proposava que els  companys  fessin un regalet  d'alguna cosa feta  per  ells.

Entre tots els regals  hi  havia  dibuixos,  braçalets  de  boletes de colors,   vitralls  de cartró  i papers  de colors  transparents,  algun escrit,  un escubidú,  dues  o tres  postals  dibuixades  i escrites  i  un cor  de  paper  de plata.  Un cor de paper  de plata  com un misteri.   Moltes  de les  coses no anaven signades  i  no se  sabia de  qui venien.  El cor  tampoc.  Hi havia  aquell  nen  tant  maco  que m'agradava  i  em vaig  inventar  que  era   ell que l'havia  retallat  i  posat  a la capsa.  I  aquest  cor  me retornat  l'Arnau  a la memòria.  De  record  inventats,  la vida  n'és plena.

24 comentaris:

  1. Però potser sí que te'l va fer ell, a mi m'agrada molt inventar records ;)

    ResponElimina
  2. quin cor tan blanquet que tenia l'Arnau! esperem que no se li hagi tacat gaire...:)
    abraçadeta!!

    ResponElimina
  3. Qui sap si l´Arnau pensava...el meu coret per na Carme, aquesta nena tan maca que tant m´agrada!

    M´agraden els records inventats i reals :)
    Bessets!

    ResponElimina
  4. Real o inventat, és un bonic record. :-)

    ResponElimina
  5. Doncs ja ha valgut ben bé la pena si t'ha retornat la memòria d'aquell vailet tan agradable!

    ResponElimina
  6. que maco Carme! Hi ha records que valen molt la pena... segur que avui en dia si penses en l'Arnau i el cor de plata se t'escapa un bonic somriure. :-)

    ResponElimina
  7. Els cors inventats també ajuden a fer camí.

    ResponElimina
  8. L'Arnau era un xiquet molt detallista i molt guapo.

    Res com la història feta a mida.

    ResponElimina
  9. Inventat o no, és un record bonic que t'ha fet pensar en un amor d'infantesa...
    Guarde-los bé els records, en algun moment ens poden ajudar...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. I qui no ha dissenyat un món a la seva mida, ben allunyat del què realment vivim!!! Jo, encara avui, retallo moments, tot i que de cor, no en vaig tenir cap. Bé, sí, me´n van regalar un, que era enganxida, i hi deia "Lídia"!!! (me´l va regalar una amigueta, hahahahaa) fa mooolts i mooolts anys!!!
    Que bonic, el teu cor de plata!!!!

    ResponElimina
  11. A mi em van regalar una petita capseta de bombons, en forma de cor precisament, de part "d'un admirador misteriós". Després de moltes càbales pensant en possibles pretendents va resultar ser regal d'una amiga bromista i amb ganes de mortificar... :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... amigues bromistes... ves a saber si aquest cor no era també d'una amiga... inventada, això sí! he, he, he...

      Elimina
  12. El regalet de classe que em va fer més il·lusió va ser un tubet de pega, petit, petit. I és que al meu temps tot anava molt escàs i s'apreciava el detall.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, abans s'apreciaven coses, petites coses que ara no tenen cap valor!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari