dissabte, 22 de desembre del 2012

Si fossis un carrer


D'una  foto de la  Francesca

Si fossis  un carrer,  tindries  les  cases  de tots  colors,  series alegre  acollidor  i  faries  de bon passejar-hi.   Tindries palmeres que  ens donarien  una petita ombra  per  combinar-la  amb el sol.    Un carrer  que  s'estiraria ran de mar i amb una intensa claror que faria  que els colors  fossin més  vius.  

Si  fossis un carrer,  series  un carrer canviant,  de  finestres  obertes  i tancades  alternativament... sí,  segur  que series un carrer  silenciós.  

L'Alexandra pensa i s'hi  passeja,  en una espera plàcida,  pensant que totes les  cases  són buides i les  portes tancades, passeja sense esperar  res  d'un dia  anònim i solitari.  Quan s'obre una porta, al carrer s'hi  remou la vida. L'alegria  dels mots  i la màgia de les  mirades...  en un  no res.  L'Alexandra sap  que és  un batec de curta  durada. Sap  que el carrer  sempre  serà més  aviat   solitari i acarona tots  els  colors  que  va conèixer  un dia.  Els  colors  encara  hi són.  I ella  se'ls  estima.

24 comentaris:

  1. M'ha semblat una bona manera de descriure una persona, la comparació amb un carrer, amb tots els seus detalls i tan canviant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em plantejava fer una sèrie de post d'aquesta mena de "Si fossis" per fer experiments sobre les descripcions... Si no t'ha semblat una mala manera... ho seguiré intentant.

      Elimina
  2. jo si fos un carrer no em deixaria trepitjar per ningú! ;-)

    i pot ser una bona idea això del "Si fossis".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Joan! Series un carrer amb tot un caràcter, doncs! :D

      Ara, que no sé si finalment... trobaries a faltar els passejants, per això!

      Elimina
    2. Sortirien dues descripcions ben diferents:

      Si fossis un carrer no et deixaries trepitjar mai per ningú, convençut del teu paper al món i dels teus drets i viuries feliç en la teva bellesa no contaminada

      o bé...

      Si fossis un carrer no et deixaries trepitjar per ningú i cada capvespre enyoraries el soroll de les passes que mai no has sentit.

      perdona, Joan... però quan una té una dèria... ho aprofita tot. :D

      Gràcies per donar corda a les meves idees...

      Algú més s'hi apunta?


      Elimina
  3. Doncs jo, enlloc de carrer tinc vocació de placeta petita, recollida, amb alguns arbres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fossis una placeta, series acollidora i els arbres serien com refugis protectors.

      Gràcies Glòria!

      Elimina
  4. Si fossis un carrer
    series com el meu
    net
    preciós
    ple de vida.
    La pluja li renta la cara
    el sol li fa brillar els ulls
    la gent s'estima
    s'ajuda
    s'abraça
    i és com estar amb tu ... com a casa.

    (Potser aquesta dona és com el meu carrer, quelcom que he somiat)

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per compartir els teus somnis, Pere. M'ha agradat la teva descripció d'aquesta dona somiada.

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  5. Si fora un carrer seria el carrer de tots els misteris...i de tant en tant una porta s'obriria...Un abraç Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc afegir-hi gaire a la teva descripció... però gràcies per afegir-te a la proposta. Si de tant en tant s'obre una porta, això pot mantenir la il·lusió i a la vegada el misteri.

      Una abraçada, enriko97

      Elimina
  6. m'ha fet venir al cap el joc aquell si fossis un animal ...i si fossis una planta... el teu si fossis un carrer m'ha agradat molt, bonica i original manera de retratar literàriament una persona .....per cert BON Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja aniré provant altres versions... mica en mica... Bon nadal, Elfree!!!

      Elimina
  7. m'has fet venir el cap aquell conte de Calders on en obrir la porta de casa va trobar que el carrer havia desaparegut..
    mentre hi hagi carrer la vida continua en els mateixos paràmetres, dins i afora..
    arbreçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria que aquest carrer no desaparegués mai, lolita! Abraçada, preciosa!

      Elimina
  8. M'agrada aquest carrer, plè de colors... les palmeres...Alegre i acollidor.
    Miraré de trobar-lo. M'agradaria passejar-hi :)
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si cliques l'enllaç de la Francesca el trobaràs de veritat! Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  9. M'agrada molt més la teva aquarel·la que la foto original... i, atenció! amb això no vull dir que la foto no sigui maca, no. Totes les fotos d'aquesta pàgina ho són... especialment una de molt bonica on hi ha una nena a una botiga de cistells, cadires de mimbre :-))

    Però el que em fa la teva aquarel·la tan preciosa són els colors. La foto original és més freda, la teva té moltíssima calidesa ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Assumpta... m'afalagues, però és cert que últimament no estic gaire contenta de les meves aquarel·les i aquesta és una de les que m'ha consolat de les meves pífies! :) Una abraçada, maca!

      Elimina
    2. Xiqueta, de pífies no n'he vist cap :-)) però estic disposada a creure que, com ets humana, alguna vegada te'n pot sortir alguna que no et faci el pes... Però deuen ser minoria! ;-)))

      Elimina
  10. No m'havia fet mai aquesta pregunta...Però potser m'agradaria ser un carreró del casc antic d'un poble, aquells d'esglaons, voltes i balcons amb flors...Una placeta recollida com diu la Glòria, tampoc estaria malament...
    M'agrada molt l'aquarel·la.
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Si fossis un carreró, s'hi sentiria el batec de la vida que l'envolta...

    Gràcies per afegir-t'hi M Roser. Gràcies!!! Petonets!

    ResponElimina
  12. Bon 2013 Carme!!!! M'ha fet gracia que la protagonista es digui com jo. Vull dir, ja entenc que no puc ser jo, però m'hi identifico i no ho puc evitar. :-) Molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon 2013, Alexandra!!! Espero que t'agradi la protagonista. Per què ens ve un nom al cap? Qui pot saber-ho? No et conec gaire i per això no pots ser tu. Si t'agrada la protagonista, ja estic contenta! Qui sap si quan ens coneguem més podré escriure: Si tu fossis un carrer... series un carrer tranquil,m que no vol pas dir silenciós. Les cases tindrien una harmonia especial de formes i colors. Hi hauria persones que farien tertúlies i explicarien històries..

      Una abraçada, bonica!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari