divendres, 18 de gener del 2013

Carrer de l'Alguer

D'una foto d'en Joan Calsapeu-Layret


Per  sota de l'arc 
surto  a la llum.
El groc  de sol
ha pintat  les façanes
i el vermell  em crida.
Portaré  amb  mi 
tot el meus  mots
pot ser  que  m'ajudin a trobar-te.
Vull caminar  de nou, sota el cel.

18 comentaris:

  1. És una aquarel·la senzilla però amb impacte. El camí no té pèrdua.

    (últimament passo poc, tinc molta feina)

    ResponElimina
  2. El groc del sol, em pessigolleja quan surto de l'arc. Potser hi troni, però, si necessito l'ombra. De llums i ombres, està feta la realitat.
    BON DIA!

    ResponElimina
  3. I una altra cosa...El dibuix m'encanta! Podria formar part d'un còmic, com altres que feies temps enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, surten com surten... jo encara no sé què guia la mà... els dibuixo, però necessito que els que sabeu llegir-los els llegiu, jo no en sé! ;) gràcies per saber-ho fer.

      Elimina
  4. una imatge preciosa Carme, i a més acompanyada d'una aquarel.la on jugues de forma magistral amb el color dels sentiments, o potser amb els sentiments dels colors...
    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si et crida el vermell i duus els teus mots ho trobaràs, amb els colors i els mots el camí no té pèrdua. Bon dia, artista!!

      Elimina
    2. Ei! No té pèrdua, m'alegra veure que ho teniu clar!

      Elimina
  6. M'agradaria de pintar així, i d'escriure així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pintar no ho sé... però escriure ho fas molt millor que jo! I t'ho dic ben seincerament. El que passa é s que tu et s més racional i més tècnica i jo més emocional i més "xapusa" I la mena d'escrits que fem són molt diferents. :D No sé si hi estàs d'acord. Pots protestar si no. Gràcies Helena!!!

      Elimina
    2. Això de ser racional em ve de família, del meu pare! No em considero prou poeta, sóc intèrpret més que res més, però m'agraden els reptes.

      Elimina
  7. Porta tots els teus mots
    no te'n deixis cap
    tot i que, sovint, l'escencial es diu
    amb una mirada, un gest, un somriure

    salut i peles, artista

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó que tens Gregori, però n'hi ha que no tenim arreglo i que som addictes als mots! :D

      Elimina
  8. Carmeta, per un moment he pensat que en algun poblet m'havien dedicat un carrer...Un goig sense alegria, perquè és una petita delícia...Jo hi caminaria feliç sota el cel, seguint colors i sentiments!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que un carrer, jo crec que t'han dedicat tot un poble, M Roser! :DDDD

      Petonassos

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari