dilluns, 14 de gener del 2013

Si fossis una casa


D'una  fotografia  de Joan Calsapeu-Layret trobada  a Generació

Si  fossis una casa,  series una casa  de poble,  d'aspecte  amable  i  rialler. Se  t'escapa sovint  el riure  per  sota el nas,  com  un senyal d'identitat.   Just  a  la planta  baixa, només  arribar,  una  bona porta  et  protegeix,  per  poder  obrir-la  o tancar-la  segons  la  necessitat  del moment.  I  unes  reixes  a  la finestra, per  evitar  les  sorpreses  desagradables  i intrusions  no desitjades.  Però  en   entrar  dins,  tot es  torna transparència.  Una estança tan agradable  que fa de bon quedar-s'hi. Un sol àmbit, on no hi ha res a  amagar. El pis  de dalt,  no tan fàcilment  accessible, només  pels  privilegiats que hi són acceptats.  Qui  hi entra  no en sortiria mai. I  qui es  queda  fora,  s'aboca  a  distància  i  delicadament  com una  ombra  sobre  la teva  pell.

55 comentaris:

  1. Una casa com les que, crec de forma optimista, n'hi ha moltes en aquest nostre país. Això no és una casa, que és una llar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí! Jo també crec que n'hi ha moltes en aquest nostre país! :D potxonets, porquet!

      Elimina
  2. Quina 'casa' més acollidora!
    Vinc per quedar-m'hi... s'hi està tan bé!
    Petonets bonica!

    ResponElimina
  3. Una casa en la que ve de gust viure-hi, i per tant una persona que ve de gust conèixer a fons.

    ResponElimina
  4. com imaginem els espais i com els ocupem diuen de nosaltres...
    excel·lent dibuix!

    (m'ha agradat cola-borar-hi)

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan! Continuarà... la col·laboració!

      Elimina
  5. Una amable incitació al confort i a la serenitat, amb la delicada creació de la pintura.
    Ara bé, sembla que ets rica en Simenons: si en prens algun del prestatge i t'endinses en els climes que ofereix aquest escriptor, no tinguis por de la tragedia ni de la violència, que aquestes no són novel·les americanes de carrer.
    Estic segura que pintaries algun d'aquests climes, sobretot els de les barcasses dels canals del nord, o el del carrer on viu Maigret, Boulevard Richard Lenoir. O... ¿per què no ho proves? ¿Has vist les barques vivenda del Regent's Canal, a Londres, o les del Sena, o les d'Amsterdam? Amb les seves torretes florides, la bicicleta, els llibres que es veuen a través dels vidres...
    Petons. Olga X

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho provaré, ho provaré... He vist les de Sena fa relativament poc, i me les vaig mirar i remirar especialment... les de Londres, les de Amsterdam em queden més llunyanes, però també les he vist!

      Petons, Olgha i gràcies!

      Elimina
  6. Crec que si fosses una casa sempre estaria plena a vessar de gent :):):)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fos jo... encara em semblaria poc (ser plena a vessar) :D

      I tu, si fossis una casa, hi entraria ben sovint per aprendre i amarar-me de cultura en ,majúscules!

      Elimina
  7. Més enllà de la construcció, quan pots entrar, profundament, i sentir l'ànima d'aquesta llar, és quan t'hi quedes atrapat, i hi romans per sempre.
    Per les cases, però sobretot per la gent que ens permet sentir-nos-hi tan ben acollits.

    ResponElimina
  8. La casa és el cel d'aquest món, em deia la meva iaia. La teva ja és la glòria, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En llegir la paraula cel, m'has fet sentir com un àngel caigut! Quines bestieses que dic, no em facis gaire cas... Petonassos, nina!

      Elimina
    2. Per molts anys, àngel terrestre!!

      Elimina
  9. La llar el fem nosaltres, i en aquesta on escric si està molt bé.

    PER MOLTS D´ANYS, PRECIOSA!!
    Bessets i aferradetes a dojo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, preciosa, M'ha fet ilu trobar aquest a felicitació sorpresa! Petonassos i abraçades...

      Elimina
  10. Està clar que si fossis una casa, aquesta no podria ser més acollidora. :-)
    Feliç aniversari, Carme. Una abraçada ben forta i un parell de petons ben grossos.

    ResponElimina
  11. Una invitació a entrar-hi
    sense por a resultar un estrany
    en casa aliena
    això en el cas
    que hi hagi cases d'algú

    salut i peles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salut i peles, Gregori! :) Moltes gràcies per la teva aportació!

      Elimina
  12. si fossis una casa.. col.leccionaries moments i els compartiries amb nosaltres.. i tots voldríem tenir el privilegi de pujar-hi, al pis de dalt..
    moltes felicitats Carmeta!!
    que facis tants anys com dibuixos..:)
    petonakus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lolita!!!! m'encantaria compartir-los i que per descomptat pugessis al pis de dalt! Petonassos!

      Elimina
  13. Pos hala, jo m'afegeixo també... MOLTS ANYS, NOIA!

    Que passis un gran dia!!!
    abraçadeta i un munt de somriures

    ResponElimina
  14. això de no sortir mai.....fa com una mica de por no? Si més no a veure l'estelada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot plegat només és metàfora... qui voldria sortir del cor d'una persona que estima? metàfora pura...

      Elimina
  15. Bé, aquest blog també ho és, com una casa immensa i acollidora, on per molta gent que hi entri sempre hi ha un raconet per a tothom... Tots hi col·leccionem moments deliciosos, a la teva llar virtual, i sempre en som rebuts amb els braços oberts i un gran somriure. I com que avui la mestressa d'aquesta casa celebra l'aniversari, li desitjo per molts anys amb tot el cor i li ofereixo unes quantes desenes d'abraçades i petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Galionar, moltes, moltes... desenes d'abraçades que t'agraeixo molt i molt i m'acompanyen.

      Elimina
  16. FELICITATS, CARME, PER MOLTS ANYS!

    Una casa que sembla molt viscuda i acollidora. Com ha de ser una llar.

    ResponElimina
  17. Doncs si fossim una casa, aquesta porta que ens protegeix, la veritat és que sempre estaria oberta. A tothom qui ens volgués conéixer i compartir una bona estona.

    Moooooltes felicitats!!!! un petó ben gran, i moltes gràcies per la teva casa, on s'hi està ben a gust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mooooltes gràcies, rits! Espero que continuis venint, bonica!

      Elimina
  18. Ets una persona/casa/llar acollidora...Tens aquests do, de saber viure-la, tenir-ne cura, fer-la acollidora i compartir-la.
    Així que...estimada...per molts i molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, fanalet!!! Una abraçada i que per molts anys puguem compartir munts de coses.

      Elimina
  19. CARME!!! MOLTÍSSIMES FELICITATS!!

    PER MOLTS ANYS!! Té, mira que ja sé que això sempre et ve de gust ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmmmmmmm.... ara m'has fet recordar el meu pare que a aquestes hores, com ara, les 12 de la nit... algun dia de cop deia: Sabeu què em vindria de gust, ara? I tots contestàvem a cor: Xocolata desfeta!!!! I sí sempre l'encertàvem. A vegades la fèiem i a vegades no, depenia de la son i de les ganes.

      O sigui que en la tradició familiar aquesta és una bona hora. Saps què em vindria de gust, ara? la teva xocolata desfeta!!!! Gràcies, preciosa, gràcies, per ser-hi i per acompanyar-me sempre i una abraçada gegant com l'estelada lluminosa de Reus!

      Elimina
    2. Ai, què maco el teu record! ;-)))

      Tu series com l'estel de la catosfera hehehe ;-)))

      Elimina
    3. :D El meu pare era un gran fabricant de records, perquè tenia sempre un punt d'excessiu en moltes coses (com ara aquest) ... sabia inventar moments que recordem per sempre. :) I sempre penso que el recordem massa poc i mereixia recordar-lo molt.

      Gràcies, Assumpta!

      Elimina
  20. Carme, si jo fos una casa, m'agradaria ser com aquesta, una casa de poble d'aspecte amable i rialler...m'agrada molt la descripció!

    És el teu aniversari? Doncs moltes felicitats, que per molts anys puguis expressar les teves qualitats artístiques i les puguem compartir tots plegats.

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M Roser és el meu aniversari... Gràcies! Una abraçada!

      Elimina
  21. M'alegro d'haver entrat a aquesta casa acollidora i transparent i plena de dibuixos... Moltes felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Gemma, jo també m'alegro molt que hi siguis!!!

      Elimina
  22. Moltes felicitats Carme!! Per molts anys!

    Trobo bonic descriure persones comparant-les amb objectes, et dóna altres visions

    ResponElimina
  23. Carme, caram, que jo no controlo això dels aniversaris i resulta que ahir vas fer anyets! Per molts anys, guapíssima!!!! Una abraçada i un potxó gegant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que anyets, anyassos, vaig fer, porquet!!! :DDD

      Moltes gràcies, i un bon potxó de tornada!

      Elimina
  24. La humanització de les façanes em recorden les cares que col·lecciona en Tibau. La que tu ens mostres, però, no es queda al davant, sinó que s'hi adentra en el paisatge, la qual cosa és un risc.
    Ahir vas fer anys? FELICITATS!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pilar ahir vaig fer anys! Gràcies per la felicitació!

      Un risc, sí, tens raó, un gran risc, però qui no s'arrisca no pisca, noieta! :D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari