divendres, 8 de març del 2013

271è - 272è Jocs literari


Pinto les flors
damunt les meves runes
per preservar-me.

Miro a  través
del temps que ens  toca  viure
dels murs  malmesos.

En solitud
obro les  persianes
respiro el dia.



Obre bé els ulls
tot quedarà  enrere
massa  de pressa.

Digues què  penses:
inventes les històries
de les  imatges?

El tren  et porta
només  és  missatger
de nous  paisatges.




38 comentaris:

  1. No hi havia caigut i són dues imatges que s'assemblen en la diferència, són dues mirades cap enfora i cap endins. M'agrada molt del primer poema que pinti flors per preservar-se de les runes, i del segon aquest "obre bé els ulls, tot quedarà enrere massa de pressa". Trobo que tenen un punt de connexió extraordinari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de cara i una d'esquena, una ruïnosa, l'altra que creix... ben diferents, però les he obligat a compartir espai!

      Elimina
  2. M'agrada especialment això d'obrir bé els ulls perquè el temps passa sense contemplacions.

    ResponElimina
  3. Els ulls ben oberts Carme.
    Passen tantes coses davant nostre, tan aprop i tan depressa. Algunes tan boniques.
    I de totes aquestes, tantes n'hi ha que podriem convertir en històries.
    Sempre ho fa,s eh?
    D'una imatge en treus una aquare.la i una poesia. Captures la vivencia d'un segon i ens la regales. La fas eterna perquè poguem també viure-la.
    Quanta vida passa davant nostre i quanta altra podem imaginar.

    Els ulls ben oberts Carme.
    Notar que hi som. Mossegar la vida que tenim al davant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui no he reconvertit les imatges en aquarel·les, però m'agrada fer-ho. Quanta vida passa davant nostre! Tens raó. Alguna part ens la perdem, altres parts les voldríem retenir massa i trobar el punt del mig és el repte. Els ulls ben oberts i deixar que la vida flueixi!!!

      Elimina
  4. Del primer em quedo amb el magnific retrat ocult del dolor, de la dignitat de no compartir.lo, sempre sense molestar i intentant superar.lo com bonament es pot.
    Del segon impacta la vitalitat de la creativitat, una ment en recerca constant de nous paisatges que potser no es poden quedar nomes en "pensats" si no que s´ ha de ser valent i explicar.los
    Chapeau Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, jo que sóc de compartir i compartir i que d'això ja en faig un gran valor, a vegades m'he de posar límits jo mateixa, que no cal molestar massa el personal amic. :)

      Gràcies pels teus comentaris. Són com una "tanda de vitamines" :D

      Moltes gràcies, Enric!

      Elimina
  5. Anar en tren i mirar per la finestra són una maner d'explorar, captar les imatges i després fer-ne poemes...com ho fas tu.
    Wapa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Joana i molt bon cap de setmana! Petonassos!!!

      Elimina
  6. moltes gràcies de nou, no havia caigut en la similitud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo me n'he adonat a causa del meu retard en escriure al meu blog el 271...

      Elimina
  7. Impactants els dos poemes, Carme, potser perquè aquest pòsit de tristesa que necessita d'unes flors sobre les runes per intentar sobreviure, també m'ha atrapat i m'ha deixat pensant...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Jo diria que vaig deixar un comentari sobre la finestra pintada i no el veig... se'l deu haver emportat el tren...

    Feliços dibuixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa dies que fallen alguns comentaris, Olga! Em passa sovint! Gràcies!

      Elimina
  9. Preciosa combinació.
    Posar flors sobre les runes, una invitació a l'optimisme. Veure els paisatges amb ulls de nen, una manera de renovar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si a l'optimisme o a la supervivència, Rafel... :) Ara bé, renovar-se sempre, eh?

      Elimina
  10. Damunt les runes, si en tenim cura, poden florir sentiments nous...El tren veu passar la vida com si es tractés d'un immens paisatge...Guardem- ne a la memòria els més bonics! Com bonic és aquest doble poema.
    Petonets de bona nit

    ResponElimina
  11. Molt bo aquest 2 en 1. Unes imatges tan diferents i tan iguals, segons com les mirem.
    Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
  12. Genial això de "...només és missatger de nous paisatges."

    ResponElimina
  13. Els autors sempre escriuen la mateixa obra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si els autors sempre escriure la mateixa obra i jo sempre penso que sempre escric el mateix... sempre és un consol... faig com els autors! :D

      Elimina
  14. només puc dir quina gran poeta!quina gran dona! genial les dues mirades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, et faria una abraçada immensa pels ànims que em dónes!!! :) gràcies!

      Elimina
  15. Que boniques les imatges que evoques amb els versos!

    ResponElimina
  16. Passatgers al tren! I a viure cada instant!
    Petonet---

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al cinquè vagó!!!! I a Col·leccionar moments!!!

      Petonassos, Judit!

      Elimina
  17. sort que has tornat, carme!!
    quin patir!

    :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'han espantat aquests de Google, eh?

      Pensava que havia perdut el meu perfil, el meu gmail i tots els blogs. I això durant una llarga mitja hora...

      M'ha anat bé que algú em trobés a faltar. M'has fet companyia en sms...

      Gràcies bonica! Petonassos

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari