dimarts, 2 d’abril del 2013

Si fossis un mot - 4


Si  fossis  un mot, series una  interjecció...

Les  paraules petites,  a tu,  et  poden semblar poc  importants,  però  no. Són  d'una  intensitat  i  d'una claredat  que  captiva. Una interjecció  et crida  l'atenció,  et fa  somriure  i de seguida  saps  si t'hi identifiques o no.

Com una  interjecció:  trapella  i enjogassat.  D'expressió  contundent  malgrat les  poques  lletres.

Una interjecció  pot  ser  com un far:  referència  i llum,  o com un reflex,  resposta  o protesta. Pot ser  com un camí  un pas senyalat  per  passar  tranquil. O com un pont  que  et du  a l'altre  vorera.

Amb  els  somriures  i riures gairebé sense  paraules.   Saps  dir  la sorpresa,  l'alegria,  la  tristesa,  la por,  sense  explicar-la.  Expressar-la d'un sol  so,  d'un sol  color   i d'una  sola mirada.

I  no sempre  són tan curtes  les  interjeccions,  a vegades poden utilitzar  diverses  paraules,   noms  substantius  o  formes  verbals.  Com quan  poses unes  quantes paraules  per  explicar  la tendresa. Quatre  paraules poden ser  sentiments  immensos.  Com globus  lluminosos de colors.

Si fossis  una interjecció,  canviaries sovint,  un dia  series una exclamació,  un altre  dia  una  onomatopeia  i un altre  dia un adverbi,  però molt  sovint series  una interjecció inventada:  Sat!  Etaf!  Uai!!  Eps!!!  Pat!!!  Una  interjecció inventada per  tu.

48 comentaris:

  1. Una d'aquestes persones que dóna èmfasi a qualsevol situació!

    ResponElimina
  2. Em vénen ganes de pintar, fer punxa a les pintures i anar sombrejant.Un dia d'aquests em posaré a pintar. Ho tinc pendent! I sí a mi també m'agraden les interjeccioons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs endavant amb les pintures!!! Les bones estones s'han de pescar de totes les maneres possibles.

      Elimina
  3. M'agraden els colors del dibuix! Molt primaveral! Interjeccions no inventades però molt de la meva terra: Uep! Idò! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les aportacions en el tema d'interjeccions. M'agraden les de ca vostra. Molt!!!

      Elimina
  4. Una interjecció cridanera que et convida a jugar.

    ResponElimina
  5. Ui! si fossis un mot ...t'ompliria de petons mua! mua! i d'abraçades plis! plas!

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, ui!!!! aquests abraçades que efusives... plis! plas! tornades!!! :DDDD

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  6. Inventar interjeccions com qui inventa un bes o una carícia furtiva.
    O potser una paraula màgica.
    Tal vegada com Antaviana.
    Potser són la clau d'un secret profund i dolç.
    I potser sols els iniciats saben trobar el significat ocult.

    Un significat, que ves a saber per quina raó, crec que fa somriure com una manyaga entre llençols.
    Com un petó a la pell.
    Com l'alenada dels llavis més estimats.

    M'agraden aquestes interjeccions inventades.
    Són prou petites per trobar-les en un raconet del cor.
    O en un somni de colors.
    O al tombar una cantonada.
    O en un vers, com de passada.

    En un T'estimo, de matinada.
    O en un T'estim a mitja tarda.
    O en un T'estime quan el capvespre
    fa les ombres llargues i,
    potser,
    els cossos es cerquen amb delectança.


    Carai, Carme! No pensava que les interjeccions donessin per tant!
    Una bosseta de petons dolcíssims, nina estimada
    :¬)**********************

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les interjeccions donen per això i per més i més... encara.

      Gràcies pel teu poema i les teves aportacions-interpretacions, barbo.

      Una abraçada, poeta.

      Elimina
  7. Uep!! Encara esteu desperts??
    Au!! a dormir tothom!!

    Aiii que no pensava amb els bessets!!!:)
    Nanit, nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Sí! T'esperava!

      Quina alegria de veure't!

      Nanit, preciosa!!!

      Elimina
  8. Aquests dibuixos de les paraules, els trobo preciosos...Trobo que les interjeccions, per si soles, en general els falta contingut, em sembla que han de menester l'ajuda d'alguna altra per poder tenir un sentit complert...De totes maneres penso que les paraules tenen el valor que els hi dona, qui les fa servir i també qui les rep, si se saben "vendre" bé...
    És que tu les veus amb ulls de poeta i és clar així totes les paraules tenen un gran valor!
    Una abraçada plena d'interjeccions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha interjeccions amb força contingut, amb substantius i verbs i adverbis... en la forma de dir-los els convertim en interjeccions. I les altres, les curtetes, si les diem en el moment adequat, el contingut ja està prou clar pel context.

      EI! Quina abraçada més alegre!!!! Que bé!

      Elimina
  9. Uala! Un post alegre i festiu, em recorda a tu. Una abraçada.

    ResponElimina
  10. i són les paraules de quan fem l'amor, mmmm, síii.... més...! així...... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!!! I tant que sííí!!! Ets genial, xiqueta!!!
      Aquest afegit els va molt bé a les meves interjeccions.

      Elimina
  11. Ja ho diuen, que al pot petit (la curta interjecció) hi ha la bona confitura :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Doncs sí, ben bé així s'ha dot tota la vida. Al pot petit hi ha la bona confitura!!!

      Elimina
  12. jo no hagués pogut mai descriure-la així, he entés el que és i tot.... ;)

    ResponElimina
  13. diria que estan a les antípodes de les seves cosinetes.. les pre-posicions! les iter-jeccions no s'ho pensen gaire..
    em sento una inter que va esdevenir pre i que ara se les veu i se les desitja per tornar a ser inter!
    ets un solete que no s'acaba mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sigui... si fossis un mot series una preposició???? No m'ho puc creure!

      lolita, em fa il·lusió dir-te que si tu fossis un mot series un adverbi!!! Ni ho dubtis!!!

      Elimina
    2. si fos un adverbi m'agradaria ser exclamatiu i inevitablement de dubte.. i no pre-posicionar-lo mai! encara que qui no està condemnat a ser una conjunció? i...o.... però....sinó..!
      a tu et veig molt conjuntiva també!

      Elimina
    3. Si fossis un adverbi series exclamatiu, empeltat d'interjecció, i podries ser de dubte, però també de manera i de relatiu, segons el moment, segons les idees, segons les respostes que necessitessis.

      Series un adverbi que faries de complement circumstancial, perquè tindries sempre en compte, el context, l'entorn, sense donar mai res per descomptat del tot. Ens sembraries el dubte, però també ens situaries sovint en les maneres bones i crítiques maneres d'anar pel món. I de relatiu. Res no és independent. Tot fa referència a alguna cosa anterior, a un antecedent que cal tenir en compte.

      I el dia que fóssim conjunció, ens trobaríem, en un i... o.... en un però o en un sinó, en un ja que, o en un doncs, o en un després que.

      Abraçades conjuntives.

      Elimina
  14. Glups! M'has deixat sense paraules! Si les volgués pintar, ara només tindria una tela en blanc amb taques de colors... i si les volgués redactar, només escriuria dibuixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) deixeu uns comentaris tant bonics, que només per això ja em vénen ganes de fer un altre si fossis...

      Elimina
  15. OOOh!
    Torno anar al llit somrient. Gràcies.
    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, un cop més pels teus somriures d'anar a dormir.

      Elimina
  16. T'imagines una habitació juvenil... les parets blanques, molt blanques... i plena de posters de colors amb els teus verbs, adjectius, pronoms febles... Uaaaaaau!!... l'alegria de les paraules... comunicació!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, guapa... no sé si a algun jove podria agradar-li, però acolorida ja quedaria, ja, l'habitació!!! :D

      Elimina
    2. A algun jove que li agradés llegir i/o escriure, segur que li agradaria! :-))

      Elimina
  17. Penso que és el signe que més faig servir quan escric...M'agrada molt!!.
    Es curiosa i m'he entretingut força estona a contemplar les cenefes que li has fet a cadascuna de les lletres...Tot posa la imaginació a treballar!!
    Ja saps on pots anar a buscar imatges per la teva capçalera.I jo, més que satisfeta i agraida de que ho facis!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també faig servir molt aquest signe. Moltes gràcies, Montse!!! M'agrada tenir flors a la capçalera!

      Una abraçada.

      Elimina
  18. Una interjecció, sempre curta i concisa com el vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva referència constant al vers i em fa molta gràcia recordar (tu no sé si ho recordaràs) que el primer cop que ens vam veure em vas dir "Ui, poesia, jo no, no..." :) I ara en gaudim cada dia. M'alegro del canvi!

      Elimina
    2. No me'n recordo, Carme! Però sí que ho creia fa temps. Amb les meves limitacions, provo de fer poesia. M'agraden els reptes!!!

      Elimina
    3. Jo sempre dic que jo no sé gaire de res, ni de dibuixar ni d'escriure, però per algunes coses sóc molt atrevida i m'hi llanço. Hi ha reptes, com aquest, que també m'agraden. :)

      Elimina
  19. Uaaaaaau!! Les interjeccions no estan gaire estudiades lingüísticament i són tan sinceres, tan directes. Com tu, Carme. Ara n'has de fer un sobre les onomatopeies, jo me les estimo molt i sempre que puc les faig sentir quan escric. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia en faré un dedicat a les onomatopeies... jo no sé si crec que si tu fossis un mot series una onomatopeia, més aviat crec que no... però si t'agraden puc intentar-ho, i dedicar-te un si fossis... Una abraçada :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari