divendres, 17 de maig del 2013

Mini dibuixos en B/N - 3 - llibreteta vermella -

















Santa  Coloma  -  Andorra
D'una foto  trobada al blog:  Metamorfosis  andorranes

S'enfilen,  com les  branques  dels arbres,  cap al cel,  com el campanar  rodó  que  també  l'assenyala;  s'enfilen   emocions  i somnis.  Potser no cal dibuixar  les  branques  de cada  somni,  amb  branquillons que  el deixarien acabat i definit.  Només  cal,  construir sòlidament  una  direcció  i una fletxa  que l'assenyali,  per fer-ne  un camí  transitable  i bell.

16 comentaris:

  1. M'agrada aquesta metamorfosi, un camí que d'entrada pot semblar abrupte amb quatre traces -bàsiques- el podem fer transitable.

    Bon cap de setmana artista!!

    ResponElimina
  2. Quina proposta tan bona, deixar espai, fins el cel, perquè transitin lliures les nostres emocions i els nostres somnis. Segurament mentre s'enlairen hi trobaran també els sentiments, els projectes, els propòsits, les esperances...tots allà, tirant amunt.
    I tant de bo, mentre s'enfilen es vagin definint i puguem viure-ho. I compartir-ho.

    Bon cap de setmana, Carme, de moment aquí, encara de sol i flors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat un cap de setmana d'hivern total, al Pirineu... però molt espectacular de paisatges i de cims nevats.

      Gràcies, Mónica! Una abraçada.

      Elimina
  3. Construir un camí transitable per als somnis, quina bella tasca!

    ResponElimina
  4. Tal i com ho dius sembla fàcil, però ara, posat a fer-ho i veuràs.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt aquest dibuix, el trobo molt "net"...
    Els arbres d'Andorra no deuen haver d'esforçar-se gaire perquè les seves branques, s'alcin cap el cel com en una oració compartida...en són tan a prop! i el campanar els assenyala el camí...
    Petonets, de cap al tard, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre, allò que em falla és la foto... :)

      Bona setmana, Mª Roser!

      Elimina
  6. Tant de bo fos tan fàcil, però no em fa por intentar-ho.

    Què tindran els campanars que tant ens agraden?? :)

    Bon cap de setmana, Carme!!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fàcil no és, però cal intentar-ho... aquest campanar és ben especial. M'encanta!

      Bona setmana, nina! Petonassos.

      Elimina
  7. Potser sí, Carme, que n'hi ha prou amb el que proposes. Jo, si de cas, a alguns somnis hi lligaria un cordill llarg, molt llarg, com si fossin estels de colors volant al vent, i quan s'allunyessin tant que els perdés de vista cargolaria una mica la corda perquè s'acostessin...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si n'hi ha prou, Montse, però a vegades per algun lloc s'ha de començar... lligaré jo també un cordill a les emocions i als somnis... per si el necessito.

      Abraçades, bonica.

      Elimina
  8. Carme ho sento quan va ser el dia? dels sis anys de blog....és que només passo pels blogs els caps de setmana....les meves felicitats !!!!! sis mil abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era dilluns passat, llàstima de la teva manca de temps, t'ho haguessis passat molt bé amb els "Si fossis" :) però no pateixis, Elfree, les felicitacions i les abraçades no arriben mai tard. Gràcies, guapa, sis mil abraçades de tornada... ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari