dijous, 9 de gener del 2014

Cortina


D'una fotografia de la Iruna

M'agradaria  retallar  la  vida,  com qui  retalla la  roba  fina  d'unes  cortines,  només per  embellir-la,  tot  fent  ganxet, formes  i dibuixos  bonics  que  canviïn la  uniformitat  i la monotonia  dels  instants.  Flors i  sanefes  i pilanets baixos  i pilanets  alts,  fins  que  quedés  la  mesura  exacta  del retall que  n'he  fet.

24 comentaris:

  1. Vaig veure la cortina a ca l'Iruna, és molt bonica, tan de bo es pogués retallar la vida i embellir-la a cop de rotulador...

    Petonets Carme

    ResponElimina
  2. Jo també m'apuntaria a retallar-la, fer-la bonica com és i no com la vivim. Treure tot tot allò que l'embruta.

    Molt bona tarda, nina!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  3. M'agraden les cortines, de petita m'hi amagava sempre al darrere i em sentia protegida. Aquestes fetes a mà són ben bé una obra d'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara mateix no em faria res fer-ne unes... Però el temps ja no dóna per més...

      Elimina
  4. Carme,em sembla que no la podrem retallar pas.
    Més aviat l'apedacem com els genolls dels pantalons quan erem petits (ara en comprem uns de nous) o l'escurcem i l'allarguem com els camalls d'aquells mateixos pantalons.
    I fent això, a vegades la fem més bonica i altres no, però sempre, en tot cas, més portable.
    Amb la vida fem com amb la roba; com amb els pantalons de quan erem petits i la mare ens l'apedaçava i ens l'escurçava.
    Saps com defineix el diccionari el verb "apedaçar"?: posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.) sense aconseguir-ne la reparació completa.
    Això fem amb la vida,Carme, mentre l'anem vivint: mirar de posar-la en millor estat, sense aconseguir-la reparar del tot.
    Decididament Carme, si vols, l'apedacem juntes. De fet, em sembla que ja fa temps que ho estem fent.

    Una abraçada immensa, de modista a modista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, això és el que fem, apedaçar-la, amb més o menys traça, segons els moments... Si ens acompanyem per apedaçar-la, és molt millor...

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  5. Embellir la vida, això és el nostre gran repte, el mèrit és dels que ho aconsegueixen.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho intentem cada dia, amb més o menys èxit... Oi, Pere?

      Bona nit.

      Elimina
  6. Dos cortinetes menudes
    li creà sa mare als ulls...
    les pujava i les baixava
    fent-hi o dilecta llum...
    tant precioses les trobava,
    tota la vida amb elles jugà
    i sempre li dava gràcies
    a la dona que les hi creà.
    Aquelles fines cortines
    sempre noves les tindrà
    i per més que es feu modista
    mai les tisores veuran.
    ......................... Anton.

    ResponElimina
  7. Primer he pensat, "hehehe, en Puck et pot fer aquests retalls!" xò el cert és que els teus retalls son delicats, per millorar la peça, per embellir-la. I això, al Puck, encara necessita una mica de traça....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, en Puck, quin espavilat... El retallant i jo intentant fer les filigranes... He, he, he

      Elimina
  8. Aquestes són les úniques rtallades que podem permetre.

    ResponElimina
  9. I tant que estaria bé embellir la vida com una preciosa cortina de ganxet...Sempre que passo per alguna casa que en tenen a les finestres, me les quedo mirant. Quina gràcia, he recordat que també havia fet pilanets, punt baix, i era molt entretingut.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agradava fer ganxet, però fa molt temps que no en faig... I m'agrada molt també mirar-me-les...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  10. La quantitat de punts que em van ensenyar a fer, i que no m'han servit per res! Sóc una negada amb les manualitats. Recordo un joc de taula de filtiré que em va donar una feinada.....No em va quedar gaire bé! :(
    La meva filla a Begur té unes cortinetes molt semblades. Les va comprar fetes, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens ensenyaven potser massa coses... amb menys haguéssim après més i gaudit més, crec jo...

      A mi m'agradaria tornar a la mitja i el ganxet, però gasto massa temps per aquí dibuixant i escrivint i no n'hi ha més!!!

      Elimina
  11. Jo sempre dic: retalls de.
    Gairebé podria ser el títol d'un llibre, d'un conte, no ho sé.
    És una manera de dir que tot està per fer, que tot és possible.
    Una manera de dir la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Retalls de...

      M'agrada que tot estigui per fer i tot sigui possible, molt millor que quan ja està fet ...

      Elimina
  12. SAPS CARME ? QUAN ERA JOVE MUNTAVA EXPOS als meus amics pintors . I quan veig les coses que fas me venen ganes de tornar a fer-ho , t'atreviries a muntar una panoràmica de la teva obra grafica i poetica en una sala adecuada???

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si m'atreviria, Miquel Àngel, sempre he pensat que no s'ho val... hi ha pintors que pinten tant bé!!! Que en saben tant!!! I jo què sé!!! Jugo i jugo...

      Elimina
  13. Quina artista! ... Ai! si puguérem retallar la nostra vida, cadascú a la seva mida, no tindria gràcia ni hi haurien sorpreses!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari