dissabte, 18 de gener del 2014

Diàlegs poetics: Diàleg 4rt - cantireta

Una foto de la Remei


Verticals i tot, la grafia del pes no ens dóna ales. O ens corba en el desig de romandre sempre desafiants. Com jonc de riu, humida però mai corcada. 
.......................................................................................................cantireta

Tu i jo,
ens dibuixem fins l'infinit
de grafies corbes...
Entre batecs d'ales
i reflexos tremolosos.
Tu i jo
com punts suspensius
que s'afonen.

.........................................................................................................carme


Una versió  simplificada.

El moviment de l'aigua
desdibuixa el reflex de la nostra imatge.
Alliberats de la definició,
acceptem de bon grat fer-nos paisatge.
En l'aire som figura,
en el reflex, 
només l'esbós d'una ombra sobre l'aigua.

................................................................................Mònica Massó


Funambulista per la fina corda de la vida 
sense xarxa 
fimbrant com un jonc.
.............................................................................................Pere


Som com joncs
en equilibri precari,
enfilem la vida.

............................................................................................Montse

Enfilats, 
ben amunt,
ni que sigui en precari.
El món sembla millor
i el fons es veu molt lluny. 

............................................................................................jo rai

Les línies, vives
verticals encorbades
però no vençudes.

.....................................................................................Noves Flors

De tant en tant
els versos gairebé
volen. Sorgint
de la realitat,
volen ser culminats.

.................................................................................Helena Bonals

Fent equilibris
petits ocells reposen.
Cadires de joncs!

.............................................................................................M Roser

La tarda en calma,
llambreja damunt l'aigua
la llum i l'aire.

..................................................................................................Glòria


35 comentaris:

  1. El moviment de l'aigua
    desdibuixa el reflex de la nostra imatge.
    Alliberats de la definició,
    acceptem de bon grat fer-nos paissatge.
    En l'aire som figura,
    en el reflex,
    només l'esbós d'una ombra sobre l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades desdibuixats, a vegades més definits... sempre acabem reflectint-nos, d'una manera o altra.

      El poema va cap amunt...

      Elimina
  2. Funambulista per la fina corda de la vida
    sense xarxa
    fimbrant com un jonc.

    La foto preciosa i vosaltres com sempre ... especials :)
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Funambulista em sento moltes vegades, Pere! I evidentment sense xarxa...

      Gràcies de nou per afegir-t'hi.

      Bon diumenge, Pere.

      Elimina
  3. Som com joncs
    en equilibri precari,
    enfilem la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós! L'enfilem sigui com sigui... Montse, vas cap amunt.

      Elimina
  4. Continuo aplaudint mentre faig de funambulista.
    Aquí tenim molta corda. Una gran maroma de joncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta corda, Jordi, i molts equilibris entre tots. :) M'agrada aquest espectacle!!!

      Elimina
  5. son una colla d'artistes, que sabeu crear paraules i dibuixos encisadors.

    ResponElimina
  6. Les pintures em recorden les notes en un pentagrama, una música que puc sentir a través dels vostres poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Música, dius... això ens fa pujar de categoria, eh? :) Gràcies, maca!!!

      Elimina
  7. Enfilats,
    ben amunt,
    ni que sigui en precari.
    El món sembla millor
    i el fons es veu molt lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el món ha de semblar millor m'enfilo on sigui, jo rai!!! :) Gràcies per ser-hi i per compartir.

      Una abraçada.

      Elimina

  8. Les línies, vives
    verticals encorbades
    però no vençudes.

    ResponElimina
  9. Ja hi ets, tu també, Noves Flors!!! Moltes gràcies!!!!

    ResponElimina
  10. Ai marona meva... jo vaig passant... però no sé fer poemes :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... si no vols no cal que en facis... però jo recordo que en un temps en feies, eh?
      A les itineràncies... :D

      Elimina
    2. Hehehehe però no vaig "progressar adequadament" ;-)))

      Elimina
  11. Bravo, poetes! Un plaer immens, seguir-vos.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Uauuuu! Foto preciosa, dibuix seductor, paraules màgiques. Que bonic aquest encontre d'ocells i poetes!!!

    ResponElimina
  13. De tant en tant
    els versos gairebé
    volen. Sorgint
    de la realitat,
    volen ser culminats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant, volen, tens raó i és un plaer veure'ls volar i fer-los volar... entre tots, encara millor.
      Ja hi ets, Helena!

      Elimina
  14. bravo! afegeixo i punt suspensius i punts volats jugant a empaitar les comes i els punts i apart que seriosos us miren mentre volen per damunt dels vostres diàlegs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels teus punts... hi queden molt bonics i molt divertits!!!

      Elimina
  15. Ui, he arribat una mica tard...
    Fent equilibris
    petits ocells reposen.
    Cadires de joncs!

    Petonets , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, encara no és massa tard... vinga, amunt!!!

      Gràcies i petonets...

      Elimina
  16. Jo també faig tard, com sempre!

    La tarda en calma,
    llambreja damunt l'aigua
    la llum i l'aire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi em sembla una hora fantàstica... Amunt també!!! Gràcies, Glòria!!!

      Elimina
  17. Fines barres verticals que semblarien barrots que no ens empresonen.
    Ens obren l'espai cap a la llibertat!
    Fita

    ResponElimina
  18. Perduts entre les arrels humides
    mentre els cossos emergeixen com joncs
    amb la mirada posta a l'horitzó nítid
    d'una realitat que anem construint.
    El reflex, lligam del que hem estat i serem.

    Bona setmana, preciosa!
    Aferradetes:

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari