dimecres, 26 de febrer del 2014

Apuntant a l'infinit

D'una foto meva  del cementiri d'Olius
Dóna'm la mà, caminarem junts pels passadissos secrets i hi enterrarem tot allò que ja volem deixar enrere. De retalls de tants amors es fa la vida. I mai cap d'ells no ha estat en va.  De les seves cendres, en surten sempre records que apunten a l'infinit.

Dóna'm els mots, aquells que es van perdre, els enfilarem de nou per construir els moments. De retalls de mots i de bocins de besos es fa l'amor. I tots  són necessaris. De cada mot retrobat, un batec de nou en els cors.


35 comentaris:

  1. Retalls de tants amors... mareta, les maneres com podem explicar la nostra vida són de vegades difícils de pair.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu que sigui així... ens expliquem, a vegades més com podem, que no pas com volem...

      Elimina
  2. De retalls d'amors es fa la vida, avui jo n'he perdut un bocí ... "entre dos aguas".

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem perdent amors a bocins a bocins... ja he llegit el teu post, Pere, però encara no he pogut deixar comentaris als blogs avui... ara passaré...

      Bona nit, Pere

      Elimina
  3. Ara les mans són plenes de paraules i bocins de petons retrobats...Els podem compartir amb d'altres mans i farem un amor més gran...
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encantaria que sempre fóssim capaços de fer aquest amor més gran... cal intentar-ho sempre d e nou.

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  4. Preciós! M'has fet pensar en els versos finals del "By natural piety" de Ferrater: "Dóna'm la mà que és l'obra bona del passat, que ets tu"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Sílvia moltes gràcies!!! Aquest teu record és d'alt nivell...

      Elimina
  5. Enfilem perles: totes juntes fan un collaret.

    Fita

    ResponElimina
  6. Tal com diu Pere, de retalls d'amors es fa la vida.

    ResponElimina
  7. Del que hi hagué sempre en quedà quelcom de bo. Alló és el que hem de recordar.

    ResponElimina
  8. Des de la distància en el temps i en l'espai, mirar els amors que s'han deixat enrera i poder quedar-se amb allò bo que ens van deixar.
    Trobo que la teva composició d'avui és d'una bellesa immensa. La llegeixo i la rellegeixo i no me'n canso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, si a tu t'agrada segur que té algun significat que val la pena... una abraçada, Mònica!

      Elimina
  9. Retrobar mots per seguir fent camí agafats de la mà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense els mots, no podem anar gaire lluny... la comunicació és tant important!!!

      Elimina
  10. Deixar enrera tot allò que no ens cal, mantenir tots aquells "records que ens dònen sentit a la vida" i si tens la sort de tenir aprop una "mà per caminar junts".... Aleshores ja només queda CAMINAR ENDAVANT, sempre ENDAVANT!!
    Sempre em fas reflexionar... i això és molt bo.Gràcies!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant, i sempre endavant... i és que no hi ha cap lloc més per anar, ens agradi o no.

      Una abraçada.

      Elimina
  11. "De retalls de mots i de bocins de besos es fa l'amor", i jo diria que la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També... la poesia com a paral·lel de l'amor, a vegades s'acompanyen, a vegades es substitueixen.

      Elimina
  12. Sóc aquí... però no puc escriure :-(

    ResponElimina
  13. Ho sabia! Sabia que això sí que sortiria! :-DD

    No sé què em passa, Carmeta, al teu blog -tot i que sospito que la culpa és del meu ordinador- però només em passa aquí (pot ser una casualitat, però...) que, quan tinc un comentari mig escrit (vaig a publicar, per si un cas)

    ResponElimina
    Respostes
    1. fa com si la pàgina s'actualitzés sola i, clar, es perd tot el que havia escrit..

      En fi, veig que ara es porta bé (només m'ho ha fet una vegada abans del primer comentari que ha sortit) :-)

      Elimina
    2. Que tardi tres hores a carregar la pàgina si que és culpa de l'ordinador, que està fet una cafetera... brrrr... per això tardo tant entre comentari i comentari.

      el que volia dir és això

      És una sensació totalment REAL i AUTÈNTICA, quan veig aquarel·les com les teves tres darreres el cor em batega més fort, de veritat, és com si... no ho sé explicar... com quan veus quelcom molt maco i t'hi sents atret... Són precioses!! :-))

      Elimina
    3. No t'ho sabria dir, si és el meu blog, algú altre també s'ha queixat fa uns dies, no recordo qui era. Jo també tinc problemes algun cop per deixar comentaris, però de manera esporàdica, no pas sempre. És un rotllo. Jo crec que es de Blogger, però no n'estic segura.

      M'alegro que t'agradin els dibuixos... fa dies que no em sento molt inspirada, però em vaig esforçant a seguir el meu ritme de cada dia al blog. Gràcies.

      Elimina
    4. Doncs mira, ara mateix ho ha tornat a fer... però no havia escrit res. Estava llegint les teves respostes i, de cop, ha fet com si la pàgina s'actualitzés (un "refreshing" que en diuen, com si hagués apretat l'F5...) ho fa sol. És estrany, oi?

      Els dibuixos... em transmeten un munt de coses!! Em transmeten emocions... són tan bonics!!... Em transmeten la idea de la bellesa (brrrrrrrr m'explico fatal)

      Elimina
  14. Respostes
    1. Si és molt llarg, al menys que sapiguem fer-lo bonic...

      Elimina
  15. Veus com si que tornes a trobar els teus mots, les teves plenituds..? Malgrat s'hagin hagut d'enterrar coses." De les seves cendres en surten records per l'infinit". La llavor torna a germinar. Un cant d'esperança i alegria.
    I els teus dibuixos són un privilegi, plens de paraules i de saviesa.

    ResponElimina
  16. les cendres del seu cos volaren i es desferen, desaparegueren... havia estimat tant que ni cendra li quedava... tot ho havia donat... Anton

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari