dissabte, 1 de febrer del 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 6è - Galionar



Trenquem totes les reixes,
desnuem tots els filats,
enderroquem murs i barreres;
ho sents, amor?, el cel canta.
Al pentagrama dels sentits
hi hem escrit les notes més belles.
Els núvols, ara, dansen sobre el blau,
i deixen entreveure l’esperança. 
 
Perquè la música, com l’art,
no hi entén de barreres, ni filats,
i transcendeix les coses que separen. 
Galionar


Hem arrodonit totes les punxes
d'aquell filat esquerp, que esgarrinxava.
I n'hem fet notes. 
Cada  punxa, ha esdevingut un so ben net.
Ho sents,  amor? Ara, el cel canta.
Ens despullarem de núvols
i serem nosaltres qui dansarem
sobre el blau intens dels sentiments.

No hi ha distància entre les  notes.
Només  hi ha música.
Hem retrobat  aquella melodia 
que semblava perduda, entre tu i jo.
Carme


A la darrera cadència de la simfonia,
respirarà el silenci als sentits.
I les carícies t'hauran deixat
un pentagrama a la pell.
Xavier Pujol


Amor sents l'aigua?
Els núvols la cantaven.
Obrim les portes.
Noves Flors

Filats plens de punxes
deixen ferides sagnants,
capturant la llibertat
en un camp ple de crits
que escampen notes de fugida.
Montse

Passen les notes
més enllà dels filferros 
i els dies rúfols,
busca la seua música
un racó on s'escolti

Miquel

He penjat sobre el filat invisible de punxes que esquinça la meva ànima,
notes que ja no són cançons.
Ja no hi ha versos que musicar entre tu i jo.
Absent la melodia,
queda el silenci del sentiment perdut.
Que caigui sobre meu furiosa la tempesta
i l'aigua s'endugui per sempre el teu record.
No vull mai més sentir del teu amor les notes.
Més negres que aquests núvols que em cobreixen,
més negre és encara el teu record.

Mònica

Nocturn presagi
rere la nuvolada. 
Se'n va l'autumne 
amb els seus filats, notes
de fugida hi cantaven. 

Jordi Dorca

El sentiment
el dolor torna vers.
De nota a nota,
va de la clau de sol
al sol que els núvols mostren.

Helena

Aquell fil daurat que em lligava a tu
amb nusos com baules.
Aquella cadena tan dolça i lleugera
quan a tu em lligava
s'ha trencat de cop, amb una estrebada.
I s'ha convertit en filat de punxes 
que fereix i talla, 
com l'esgarrinx de notes desafinades.

Glòria

Vestiré cada punxa d'aquest fil ferro
amb negres, blanques, corxeres i fuses
esdevindrà pentagrama de belles melodies
guarint dolçament les ferides del teu record.

sa lluna


Sons de violoncel
i de pluja que canta.
Dolça harmonia.

M Roser

42 comentaris:

  1. La millor melodia, sense dubte... de vegades costa molt compondre-la, de vegades surt sense quasi buscar-la, però lluitar per defensar-la... potser això és la millor de totes les arts.

    Felicitacions als dos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. LLuitar per defensar-la, mai no és fàcil... però val la pena fer-ho.

      Elimina
  2. Amor sents l'aigua?
    Els núvols la cantaven.
    Obrim les portes.

    ResponElimina
  3. Una imatge molt ben trobada. Els poemes, i el diàleg entre ells, estan molt bé. Sou un pou d'idees.

    ResponElimina
  4. Genials les dues interpretacions... fa poc havia vist aquesta imatge i també em va seduir el contrast de les punxes i la dolçor de la música.
    Des del sud una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Albanta, un plaer veure't, guapa!!!

      Una abraçada, de tornada...

      Elimina
  5. Aquesta imatge inspiradora no podia tenir millor companyia que els vostres poemes. Molt maco

    ResponElimina
  6. Com sempre que passo per aquí, bocabadada.... l’imatge és increïble, i els poemes... una preciositat

    ResponElimina
  7. Filats plens de punxes
    deixen ferides sagnants,
    capturant la llibertat
    en un camp ple de crits
    que escampen notes de fugida.

    ResponElimina
  8. A la darrera cadència de la simfonia,
    respirarà el silenci als sentits.
    I les carícies t'hauran deixat
    un pentagrama a la pell.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et pujo al post, Xavier, gràcies, m'agrada molt, el sento gairebé com el final que li faltava al meu poema...

      Elimina
    2. Grácies,
      és producte de la teva inspiració.
      Per a mi un honor

      Elimina
  9. Carme, moltíssimes gràcies! Has contemplat el poema des d'una altra perspectiva i n'has fet uns versos deliciosos! "... Hem retrobat aquella melodia que semblava perduda, entre tu i jo..." Com m'agrada aquest final, que és també reinici!
    Una molt forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu; Montse, per la teva inspiració i les teves idees, sempre engrescadores...
      Una abraçada, ben forta!!!

      Elimina
  10. I moltísimes gràcies també a tots vosaltres, els qui heu comentat i acompanyat els poemes amb les vostres aportacions (amb permís de la Carme, és clar!).
    Una forta abraçada a tothom!

    ResponElimina
  11. M'heu encantat!! els dos poemes són genials!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gerònima!!! Ben retrobada, ara feia dies que et trobàvem a faltar...

      Elimina
  12. Una tarda d'hivern freda i gris, tot escoltant Saint-Saens, dues amigues parlaven de la música, d'alliberar els sentits, de trencar barreres.

    Ho sents, amor?
    el cel canta ... o potser no
    és el vent que parla de nosaltres i escampa les paraules ben lluny.

    Com un càntic d'alegria, una cançó de pau; per tot arreu, per a tothom.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet imaginar una xerradeta real, així a tres, per parlar d'aquestes coses...
      Mentrestant que no parlem, potser si, el vent parla de nosaltres... xafarder, però content...

      Bon diumenge, Pere, i gràcies per aquest comentari tan bonic.

      Elimina
  13. Passen les notes
    més enllà dels filferros
    i els dies rúfols,
    busca la seua música
    un racó on s'escolti

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscar la seua música, és una cosa que sempre m'ha agradat fer, buscar la música dels altres... la meua, la teua, la seua...

      Una tanka molt maca, Miquel, gràcies!!!

      Elimina
  14. He penjat sobre el filat invisible de punxes que esquinça la meva ànima,
    notes que ja no són cançons.
    Ja no hi ha versos que musicar entre tu i jo.
    Absent la melodia,
    queda el silenci del sentiment perdut.
    Que caigui sobre meu furiosa la tempesta
    i l'aigua s'endugui per sempre el teu record.
    No vull mai més sentir del teu amor les notes.
    Més negres que aquests núvols que em cobreixen,
    més negre és encara el teu record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que ben aviat caigui la tempesta sobre un record tan negre... :(
      Clar que a vegades també podem descolorir i acolorir els records... a veure :)

      Gràcies per participar amb aquest poema profundament trist.

      Elimina
  15. Nocturn presagi
    rere la nuvolada.
    Se'n va l'autumne
    amb els seus filats, notes
    de fugida hi cantaven.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa el temps, rebel i suau a la vegades, ens deixa records i nuvolades, preciosa la tanka!!!

      Elimina
  16. entre les dues convertiu filats, barreres i punxes en amoroses poncelles i pètals de flors
    em trec el barret !

    ResponElimina
  17. Carme, amb el teu permís m'enduc els teus diàlegs poètics al meu blog, perquè complementin el meu post.

    ResponElimina
  18. Doncs, Montse, em fa molta il·lusió que ho facis... així compartim diàleg del tot. Gràcies...

    ResponElimina
  19. El sentiment
    el dolor torna vers.
    De nota a nota,
    va de la clau de sol
    al sol que els núvols mostren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara vaig a pujar-lo al post, el dolor es torna vers tantes vegades, Helena...

      Gràcies, guapa.

      Elimina
  20. Aquell fil daurat que em lligava a tu
    amb nusos com baules.
    Aquella cadena tan dolça i lleugera
    quan a tu em lligava
    s'ha trencat de cop, amb una estrebada.
    I s'ha convertit en filat de punxes
    que fereix i talla,
    com l'esgarrinx de notes desafinades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona, Glòria, m'ha sortit així espontàniament...

      Una abraçadeta, que no esgarrinxi gens...

      Elimina
  21. Vestiré cada punxa d'aquest fil ferro
    amb negres, blanques, corxeres i fuses
    esdevindrà pentagrama de belles melodies
    guarint dolçament les ferides del teu record.

    Bon dilluns, nineta!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  22. Guaridor, el teu poema... Gràcies, bonica...

    Una abraçada...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari